Sense millores a l’horitzó per a la conciliació laboral
Ni el govern espanyol ni el balear tenen damunt de la taula mesures concretes perquè els pares puguin combinar la feina i la cura dels infants
Palma“Això és una olla de pressió que en qualsevol moment pot explotar”, diu Àngela Fernández, una mare que cuida tota sola d’en Julià, un infant de nou anys amb paràlisi cerebral. La manca d’alternatives per conciliar la feina i les cures dels infants està creant “un gran estrès emocional a moltes famílies”, diu. El seu cas és un exemple extrem de les dificultats que tenen molts pares i mares de les Illes que ja han assumit que les classes no tornaran fins al setembre i miren de no perdre la feina, a les portes d’una crisi econòmica.
Aquesta setmana, la presidenta Francina Armengol ha dit al Parlament que “fa quinze dies” va plantejar al president del govern espanyol que la conciliació laboral i familiar era “una qüestió d’Estat”. També el diputat d’ERC, Gabriel Rufián, ha reclamat fa poc al Congrés prestacions remunerades, especialment per a les famílies “monomarentals”. Rufián ha posat el dit a la nafra. “Que la gent no hagi de triar entre la feina i els seus fills, entre el contagi i l’abandonament”, ha apuntat. De moment, han de continuar triant. Sánchez només ha dit que estudiarà utilitzar els superàvits dels ajuntaments per a aquest tipus de mesures. Però no hi ha res concret. També “està molt verd”, confessen a l’ARA Balears fonts de la Conselleria d’Afers Socials, el pla de conciliació autonòmic, en el qual participen les conselleries de Treball i Educació. “Les reunions encara no han començat”, afirmen fonts del Govern.
Van passant el temps i les fases de desconfinament i l’angoixa creix entre les famílies que fins ara han fet mil equilibris i veuen com se’ls acaben les forces i els recursos, perquè algunes empreses no tenen alternatives de teletreball i pagar un cangur per cobrir una jornada laboral suposa un sou. “El 18 de juny, la meva sogra, que m’ajuda amb el meu fill -el pare d’en Julià se’n va desentendre-, tornarà a la feina. Llavors, jo què faig amb el meu fill?, me’l fic a la butxaca? Hauré de contractar qualcú, però si pag 12 euros l’hora, durant sis hores, són més de 1.400 euros al mes. I com compraré el menjar? Com pagaré el físio que necessita el meu fill?”, es demana. La indignació i la impotència li canvien el rostre.”Som molts els que vivim així”, diu, mentre es posa les mans al voltant del coll fent el gest d’ofegament.
Decepció i angoixa
Els representants dels pares i mares de l’alumnat de les Illes van de decepció en decepció. La primera va ser la negativa d’Educació quan varen demanar que durant el que queda de curs als centres educatius es pogués oferir alguna alternativa per donar un alè a les famílies. “Avui en dia perdre un lloc de feina et deixa en una situació més complicada que mai, perquè una vegada has sortit del mercat laboral, tornar a entrar-hi és molt difícil”, explica la portaveu de la FAPA, Cristina Conti, a qui moltes famílies li transmeten la seva angoixa. La segona decepció de la FAPA, diuen, és perquè han demanat una entrevista amb la presidenta i no han rebut cap resposta. També es queixen per la proposta del Pla d’Acompanyament Escolar (PAE) d’estiu de la Conselleria. “Haurien de ser les famílies les que poguessin sol·licitar dur-hi els seus fills”, diuen; ara són els centres els que decideixen si ho fan i qui hi va, i els professors, els que han de presentar-s’hi de manera voluntària -remunerada-.
“No s’estan cercant solucions; si el centre no ho vol o al professor no li fa ganes, no es farà. És el peix que es mossega la coa”, diu Conti. No amaguen que veuen bé que l’oferta s’hagi ampliat per primera vegada als infants de 5è i 6è de Primària i als de la concertada, i que s’hagi triplicat la inversió, que arribarà als 500.000 euros, però remarquen que només són 25 hores mensuals. D’altra banda, es lamenten que no se’ls ha consultat en cap moment. “A moltes escoles són les associacions de pares i mares les que organitzen tota mena d’activitats, fins i tot contracten monitors”. Quant a l’obertura de les escoletes de 0 a 3 anys, Conti critica que la Conselleria ha decidit que no obrirà les públiques -per raons de seguretat sanitària no s’impartiran classes de 0 a 6 anys-, però sí que ha establert les mesures per a l’obertura de les privades i municipals. “És un missatge contradictori. Són segures o no?” -es demana.
La incògnita del 0-3
“Ara s’obriran algunes escoletes, però a moltes no els surt a compte per les baixes ràtios”, explica Francisca Picornell, portaveu de l’Associació d’empresaris d’escoletes infantils de Mallorca. Afirma que tenen moltes peticions de famílies. “Si no ho permeten, promouran l’economia submergida, sense cap garantia de seguretat. Entre diferents famílies pagaran a persones sense experiència perquè cuidin dels nins”. Picornell defensa que el que diu la Conselleria -que els nins tan petits no poden complir les normes sanitàries-és fals.
A Mallorca, explica, n’hi ha unes 150 entre escoletes municipals i privades i no s’arriba a 200 guarderies, que tot i que estarien en disposició d’obrir perquè dia 27 de maig entrarà en vigor la normativa que els permetria posar-se en funcionament, no està del tot clar quan ho faran. De moment, el Consell d’Eivissa ja ha comunicat que les tres escoletes que en depenen no obriran, l’Ajuntament de Palma ha fet públic que encara no té data d’inici d’activitat i la FELIB ha assegurat que les escoletes municipals de les Illes s’estimen més obrir quan ja siguem a la fase 3.