Miquel Camps: “Si no es tiren els ponts, hi perdrà Menorca i la credibilitat institucional”

MaóLa reforma de la carretera general de Menorca és el principal punt del debat polític a l’illa. La decisió del Consell de derruir els ponts a l’Argentina i Rafal Rubí s’ha vist trastocada amb els informes tècnics desfavorables. El GOB pressiona perquè la decisió final comporti l’eliminació de les edificacions construïdes.

Quina valoració fa el GOB Menorca després de la decisió del Consell de deixar en mans de l’empresa i dels tècnics el futur del tram Maó-Alaior de la carretera general?

El que s’ha decidit és recuperar el contracte de disseny que havia quedat en suspensió, pendent de resolucions administratives, perquè es dibuixin alternatives a les cruïlles del Rafal Rubí i l’Argentina. Les solucions a nivell són completament legals, per tant, s’haurien de poder dibuixar i discutir. Després es passaran a criteri dels serveis tècnics i jurídics. A priori sembla un camí adequat.

Teniu la sensació que s’està preparant el terreny per no derruir finalment els ponts de l’Argentina i el Rafal Rubí?

No, però a ningú li fuig que la proximitat electoral genera desconfiances i temors entre les formacions polítiques que governen en coalició i que la situació és més difícil que quan es començà el mandat el 2015.

Quin és el model de carretera que el GOB voldria per a Menorca?

Un model proporcional, com les coses que s’han sabut fer a Menorca a les darreres dècades, on s’han evitat noves urbanitzacions de litoral o en sòl rústic, on s’ha intentat preservar unes característiques essencials del territori. Tenim la sort de tenir les carreteres més segures de les Balears, amb molta diferència. Per tant, està bé incorporar millores però sense perdre el nord. En aquest sentit, ens agradava el projecte que resultà elegit, d’acord amb criteris tècnics, en el concurs que obrí el Partit Popular el 2011 per al tram de Maó a Alaior. Millorava punts sense generar conflictes. Però el projecte va estar uns mesos al despatx del conseller de la cosa i, quan es va fer públic, hi havien incorporat quatre estructures de doble nivell en el sis quilòmetres que van de Biniai a Alaior. Aquí comença el desacord, perquè dins el partit hi havia fortes pressions dels qui apostaven pel desdoblament i el projecte quedà desfigurat per motius polítics.

La revisió del tram Ferreries-Ciutadella és l’exemple a seguir?

És un bon exemple, amb algunes coses millorables. L’ampliació de vorals permet la circulació més segura de ciclistes o que es decantin vehicles especialment lents. S’han eliminat coses espantoses, com la rotonda de dos pisos de davant la naveta dels Tudons, el monument arqueològic més visitat de Menorca. Per al nostre gust, s’ha fet una intervenció excessiva a l’entrada del Pilar, però sabem que venia condicionada pel vet que Medi Ambient aplicà a les zones protegides, que impedia ampliar el pont existent per fer-lo de dues direccions. El cas esmentat dels Tudons és l’exemple clar d’una solució a nivell, que fa molts anys que existeix, en un punt molt usat per turistes i autocars, i que no registra cap sinistralitat. Només cal disposar de visibilitat.

En el cas de no derruir les edificacions alçades, es consideraria una derrota, sobretot si tenim en compte les mobilitzacions que es varen dur a terme?

Treballarem perquè les enderroquin, ja que entenem que són unes intervencions en sòl rústic desproporcionades i que no es varen incorporar a partir de criteris tècnics. En el passat mandat, molta gent de tota ideologia es va manifestar contra aquestes construccions. Si no es tiren, hi perdrà Menorca i la credibilitat institucional.

Us heu plantejat fer protestes?

Cada cosa al seu moment. El que s’ha decidit de moment és reactivar l’emissió d’informació.

En quins aspectes ha fallat l’equip de govern? Creis que s’han produït errors en la gestió i planificació d’aquest tema?

Arribar al final del mandat sense haver resolt aquest tema, que va ser cabdal a les anteriors eleccions, no és cap símptoma positiu. Hi ha hagut errors de procediment i de falta d’agilitat. Demanar al tècnic extern que va dibuixar les rotondes de dos pisos què opina de derruir-les és com demanar a Florentino Pérez si el Castor va ser una estafa.

Pot afectar electoralment, entre els votants d’esquerres, la resolució de la reforma de la carretera general?

L’altre dia un periodista deia que els votants no són menors d’edat i que si les coses s’expliquen, es poden entendre. A la meva manera de veure, si el tema no es resol, les formacions d’esquerres s’hauran d’esforçar per explicar-ho molt bé.

Quina explicació trobau a la desmarcada de Podem de la resta de partits que configuren el pacte al Consell?

Sembla que es tira la tovallola davant les dificultats de procediment o per unes pressions concretes. També, sens dubte, les eleccions d’aquí a uns mesos empenyen a cadascú a moure’s pel seu compte. Les persones que hem seguit el procés de la carretera sabem que no ha estat mai una qüestió fàcil, però després d’aquest moviment les solucions seran encara més complexes.

Que us suggereix veure Ciutadans, PP, VOX i Mos Movem protestant conjuntament al ple del Consell?

És la prova més evident que les rotondes de dos pisos són una iniciativa política partidista. El Partit Popular les va afegir al projecte inicial, que no en tenia cap, d’estructura de doble nivell, i ara aquest mateix espectre ideològic les defensa amb suports més extremistes.

Si aquests partits accedissin al govern de la institució el pròxim mes de maig, l’ecologisme faria una passa enrere?

L’ecologisme no fa passes enrere pels canvis institucionals. El GOB fa quaranta anys que existeix a Menorca, ha conviscut amb governs de tots els colors i el nombre de persones associades continua creixent. El medi ambient guanya adeptes cada dia que passa. La dreta haurà d’anar incorporant les qüestions ambientals, que al nord d’Europa ja són molt transversals a gairebé tot el ventall polític. Aquí notam el retard causat en aquest tema per l’aïllament de quaranta anys de dictadura i encara n’hi ha que pretén enfrontar conservació i economia quan la conservació ambiental és un plus per a l’economia menorquina. Quan el GOB impedia la urbanització d’algunes platges ja ens acusaven d’anar contra el progrés, i ara són les platges més visitades i la imatge que tot el sector turístic mostra de Menorca. En aquesta evolució, al final, la gestió pública que es fa sol dependre especialment de les persones concretes que agafen responsabilitats.