"Mirar vídeos de moixets a Instagram em relaxa"

PalmaCom que fa un parell d’anys que faig feina, sobretot, els capvespres, m’he acostumat a dormir fins devers les 9 h. Berén d’un cafè amb llet i pa amb oli, i sempre encenc la ràdio per posar-me al dia de les notícies. A part de conduir Entusiastes a IB3, som cap de redacció a la revista Cent per cent de Manacor, així que els dilluns i dimarts, als matins, els dedicam a repartir temes i pàgines, concretar els col·laboradors de la setmana... perquè tancam la publicació els dimecres. Aquesta setmana hauré de treure algun moment per preparar-me l’entrevista que faré a Elvira Sastre en el marc del Festival de Literatura Expandida Magaluf (FLEM) dissabte, dia 1 d’octubre.

Al final, tot i fer feina els capvespres, sempre acabam fent gestions de producció durant tot el dia. Visc a Manacor, així que faig moltes voltes amb cotxe –els horaris de tren no ens quadren–, però tenc la sort de poder compartir els viatges amb la meva companya d’Entusiastes, na Constança Amengual. Sí, quan arrib a casa els dimecres després del programa, que és de 18 a 19 h, encara m’he de posar a tancar la Cent per cent! Sort que l’any passat vaig aprendre a descomprimir un poc, perquè em costava molt anar-me’n a dormir d’hora i tranquil·la. A vegades tenc la sensació que no arrib a tot; però és que és així, no arribam, perquè no es pot. Una de les feines que he de fer aquesta setmana, també, és acabar de retocar els articles de s’Altra Música. I agafar les entrades de l’abonament de la temporada de teatre a Manacor. Ho veis? No hi arrib. Sort que tenc un truc infal·lible per relaxar-me: mirar vídeos de moixets a Instagram. Jo en tenc dos: na Frida i en Kahlo. Molt original, ja ho sé. Són aquells amb qui pas més temps del meu dia.

L’any passat anava a ioga els divendres, però ara estic lesionada del genoll i només puc fer bicicleta de rehabilitació. I això que m’agradava anar a escalar i d’excursió els caps de setmana. Per sort, la lesió és un condicionant temporal. Abans d’anar a dormir m’agrada llegir un poc, però han de ser coses poc denses: a la meva tauleta de nit hi ha Putes i consentits, d’Antonina Canyelles, que m’encanta, i Vull una estàtua eqüestre. Cròniques de 1990 a 2001 de Gabriel Galmés. Em fa riure molt.

Cuin menys del que voldria, però sí que m’agrada fer-ho, em serveix per desconnectar. Quan tenc un dia lliure vaig a comprar quatre coses, em servesc una copa de vi i pos música. I faig menjar perquè en sobri i poder-lo guardar. Una cosa que tenc ben integrada és escoltar El búnquer, de Catalunya Ràdio. No ho puc fer en directe, però el recuper l’endemà; m’ajuda a fer unes rialles. I una cosa que no pot faltar cada setmana és una trobada amb les amigues, sigui divendres, dissabte o entre setmana; no ho sembla, però és ben necessari. I també sort dels meus pares, els quals vaig a veure sempre que puc i m’ajuden a menjar sa, que si no...