El misteri del taller de les Verges Rosses

ManacorEl taller del mestre de les Verges Rosses era un misteri. De fet, encara ho és... a mitges. Una d'aquelles investigacions artístiques on, si s'estira del fil, en surten resultats sorprenents. I és que tot i que encara no coneguem qui hi hagué darrere dirigint-lo, documents i estudis recents sí que han determinat que el taller d'aquestes figures peculiars era a Manacor.

Ara, precisament una exposició del Museu d'Història local dirigida i basada en la feina d'Elvira González vol acostar-nos a la importància dels col·leccionistes mallorquins de ceràmica per aproximar, a través d'ells, la mirada a unes figures de fang cuit i policromades que, finalment, s'ha confirmat que són manacorines. Així ho indiquen els documents postmortem d'algunes famílies benestants, on s'hi refereixen com a "obra de terra de Manacor".

Ha estat la donació de Manel Domènech i Carme Vàzquez, que el 2023 entregaren 50 figures del taller de les Verges Rosses al museu manacorí, la que ha permès aprofundir en una col·lecció de la qual ja es coneixien mostres a través de les figures estudiades el 1999 al convent de la Immaculada Concepció de les Caputxines de Palma.

En aquell temps, fa vint-i-cinc anys, es catalogaran més d'un centenar de peces que van dur al reconeixement d'un taller ceràmic unificat i assenyalaren la importància d'una producció figurativa, però... d'on?

El primer fou posar-los nom. El pare Gabriel Llompart i Moragues (Palma, 1927-2017) li donà el nom "pels cabells d'or fi que tenen les verges, els nins i els àngels, principalment". Aquesta producció va ser 'culta', si atenem al fet que els personatges representats seguiren les pautes posturals i d'indumentària teòrica reflectides en les estampes de l'època, com els exemples de la Immaculada Concepció, la Divina Pastora i el Sant Crist de la Sang.

Com són

Són figures d'excel·lent factura caracteritzades, a més de pels cabells, per estar molt repartides a convents i edificis religiosos, com també a cases particulars de l'illa. La cronologia de la vida d'aquest taller s'ha establert mitjançant l'anàlisi comparativa dels detalls estilístics a l'entorn de la segona meitat del segle XVIII i principi del XIX.

Una altra de les característiques, considerada també una marca d'identitat, és el tractament dels caps de volum prominent. Hi destaquen: la boca i el nas petits, la barbeta fina i els ulls ametllats amb unes pestanyes representades, de vegades, amb petits punts intermitents que observam, fins i tot, en les figures dels animals. A Ca n'Olesa de Palma es varen conservar fins a l'any 2019 tres figuretes amb aquestes característiques, esmentades a la documentació del segle XVIII, entregades ara també en dipòsit al Museu d'Història.

Les cinquanta figures del mestre de les Verges Rosses donades fa uns mesos (amb un dipòsit de vuit anys) representen les diverses manifestacions del taller: des de les figures realitzades en una primera etapa, totes de devoció, vinculades a Nadal, classificades com a sèrie blanca i sèrie clàssica, fins a personatges del santoral i d'escenes de la narrativa religiosa cristiana.

Fins ara es creia que només les figures de les marededéus i els àngels dels betlems eren les que posseïen els cabells daurats. No obstant això, en el betlem de la sèrie blanca del convent de Santa Clara de Palma s'hi pot veure que tots els seus personatges, inclosos Sant Josep i els Reis, van tocats amb els cabells d'or fi, com un additiu de luxe reservat a les de millor qualitat i a una clientela exclusiva. Es tractaria d'un detall que no es prodigaria de cap manera en la resta de produccions de la sèrie clàssica.

La que han considerat sèrie clàssica del taller és la colorista que correspon a les figures de betlems i, en general, a les figures exemptes policromades de sants i personatges celestials. Estan disposades damunt peanyes barroques de quatre potes i presenten acabats pintats imitant el jaspiat de marbres i pedres dures vertaderes.

Aquesta producció clàssica va ser més nombrosa que la blanca, i les figures estan molt repartides amb versions de mides diferents, des dels 5 centímetres de les peces d'alguns betlems de vitrina fins als 60 centímetres de les imatges de devoció i dels Reis d'Orient d'alguns betlems, con el del Museu de Lluc i d'altres en col·leccions privades.

Les figures de la sèrie blanca es caracteritzen per la semblança amb les que es feien d'ivori i porcellana i eren coetànies, tant les novohispanes com les que arribaren de la Xina en el segle XVIII en els galions de Manila. Es pensa que les figures del mestre podrien haver estat creacions 'democratitzades', figures de ceràmica per a la devoció pietosa, d'aquelles persones que no podien permetre's comprar figures fetes amb materials rics.

En les dues sèries, blanca i clàssica, s'hi pot veure l'extraordinària factura i el domini de la tècnica i la delicadesa de l'acabat d'aquest mestre artista del qual, com dèiem, desgraciadament encara no coneixem el nom. En qualsevol cas, la producció d'aquest taller és la millor que ha tingut l'artesania de figuració ceràmica de Mallorca al llarg del temps. Això es veu en la qualitat de la manufactura, l'extraordinari volum de producció i el consegüent abast de la seva propagació, no sols a la mateixa illa sinó a altres indrets com Madrid i Sevilla.

Com es creaven

Per confeccionar aquestes figures de terra de Manacor es varen utilitzar motllos. No obstant això, la resta d'afegits com mantells, corretges, alforges, pellisses, davantals, capells, vels, etc. es feien modelant, estirant, retallant o arrugant fines làmines de fang que, una vegada confeccionades, s'aplicaven als cossos 'vestint-los'.

Ja creades, es coïen i posteriorment es pintaven, i s'afegia or fi als cabells i a les vores de les vestimentes quan l'aspecte del personatge ho requeria. Finalment, a totes les peces se'ls aplicava un vernís en fred amb pinzell. Aquestes figures no són massisses i la part interna té la forma d'un con buit. N'hi ha d'altres, sense definir les cames, que es tapaven amb les vestimentes de teixits rics, com els restaurats en les cinc figures del betlem de la parròquia de la Santa Creu de Palma.

En el cas dels animals, com les ovelles (dels betlems o de les divines pastores), s'imitava l'ondulació de la llana amb senzills recursos com la pressió de les ungles sobre el fang tendre, uns resultats ungulats que s'han manifestat també com una de les característiques pròpies del taller.

Però es creu que el taller del mestre de les Verges Rosses de Manacor no sols es va especialitzar en figures de sants, sinó també en gerres fines damunt les quals s'aplicaren aquestes mateixes figures de volum. Desgraciadament només en coneixem quatre exemplars a Mallorca: tres estan en mans privades (Orlandis Habsburg-Lorena, Oliver Moragues i Tocino Pons, tots tres a Palma) i hi ha una quarta peça que, malgrat ser publicada per Antoni Mulet, no ha estat localitzada fins ara.

"Aquesta entrega de la col·lecció de Domènech-Vázquez al museu no és només una manifestació de la confiança cap a aquest museu, sinó un acte simbòlic de "retornar a Manacor" el que, ara se sap, va ser una producció local de la ciutat", explica la directora del Museu d'Història, Magdalena Salas.