Fumiguen amb avionetes zones d'onze municipis de Mallorca contra l'eruga peluda

PalmaEl Servei de Sanitat Forestal, a través de l’Ibanat, ha coordinat la fumigació de 4.300 hectàrees repartides entre onze municipis de Mallorca ubicats a la serra de Tramuntana i el Pla per combatre l'eruga peluda, que s’alimenta de fulles i brots d’alzines, principalment, però també d’altres vegetals. L'eruga peluda pot perjudicar els processos ecològics dels boscos que afecta, minvant la quantitat de fulles, debilitant les plantes, reduint la coberta vegetal i deixant altres espècies sense aliment.

La primavera de l'any passat va esclatar a Mallorca la plaga de l'eruga peluda, especialment concentrada al centre de l'illa, que va afectar 4.529,85 hectàrees d'alzinar. D'aquestes, 622,43 es troben en nivell de màxima afectació: les alzines s'hi han quedat sense cap fulla. Aquest insecte, quan és una larva, s'alimenta de les fulles i els brots d'alzina, però també d'altres vegetals. Les epidèmies d'eruga peluda són cícliques i poden durar entre tres i cinc anys. Si es repetissin any rere any i s'hi sumassin altres factors com un clima extrem podrien condemnar la supervivència dels alzinars.

Per combatre la plaga el conseller de Medi Ambient, Vicenç Vidal, va signar el 4 d'abril una resolució -que va passar un període d'exposició pública- on declarava d'utilitat pública les mesures per controlar-la. En concret, en la fumigació aèria -que es combina amb la fumigació per via terrestre- s'han llançat entre 1,5 i 3,5 litres per hectàrea de Bacillus thuringiensis en la varietat Kurstaki (BTK). La poca quantitat de producte llançat fa que el Govern parli d'una tècnica d'aplicació de "volum ultrabaix". El principal component actiu del BTK, explica Medi Ambient, és un bacteri que ja existeix a la vegetació i al sòl, compatible amb l'agricultura ecològica i respectuós amb les abelles. El Govern assegura que en cap cas s'ha llançat damunt de nuclis urbans o masses d'aigua.

La fumigació s'ha fet als termes municipals de Sencelles, Lloret, Sant Joan, Sineu, Costitx, Inca, Llubí, Muro, Búger, Esporles i Valldemossa. Aquí es poden consultar els plànols on consten les zones concretes que s'han tractat. Els onze consistoris havien demanat per escrit al Govern que s'hi fes la fumigació, mentre que Bunyola i Santa Maria, on també hi ha eruga peluda, havien descartat que s'hi actuàs per via aèria perquè estan manco afectats i no valdria la pena.

Crítiques del GOB

Segons l'entitat ecologista GOB com que l'eruga peluda és una espècie autòctona a la Mediterrània té un nombre important de depredadors naturals "de manera que la plaga es controla de manera natural", tot i que ja hi ha 622 hectàrees que es consideren al nivell de màxima afectació. El GOB admet que l'abundància de l'eruga de l'any passat va generar "queixes veïnals i peticions d'intervenció d'alguns ajuntaments" però considera que l'actuació s'hauria de limitar "a la captura de mascles amb trampes de feromona per tal de minvar la capacitat reproductora de la població" i, així, "respectar l'equilibri", assenyalaven.

Segons el GOB la fumigació aèria és "injustificable, inconvenient i, per tant, inacceptable". Els ecologistes asseguren que estan prohibides "amb caràcter general" a la UE, tot i que en aquest cas s'ha fet en zones concretes, 4.300 hectàrees d'onze municipis. "La fumigació aèria podria afectar totes les papallones de qualsevol espècie que es trobin al bosc en fase de creixement en el moment de l'aplicació", alerta el GOB.