‘Mobbing’ i amenaces a una professora de la UIB
Les acusacions demanen dos anys de presó per a un professor i un catedràtic que es declaren innocents i reclamen l’absolució
PalmaProp d’una desena de professors del Departament de Filosofia de la Universitat de les Illes Balears (UIB) assistiren divendres a la segona i darrera sessió del judici pel cas d’assetjament laboral a una professora: un doctor i un catedràtic com a acusats i tota la resta com a testimonis. Si dijous varen declarar els testimonis proposats per l’acusació, divendres ho varen fer els plantejats per les defenses. Ambdues sessions han reflectit dues versions ben diferents d’uns fets que precipitaren la denúncia de la víctima: primer, per una sèrie de suposades intimidacions i insults provinents del catedràtic i la seva parella i, més tard, per un seguit de telefonades -al despatx i a casa-, publicacions a les xarxes socials i correus anònims que es referien a qüestions acadèmiques i personals, l’autoria dels quals no s’ha arribat a esbrinar. “Et farem fora de la Universitat”, “els teus dies a la UIB estan comptats” i “ets una criminal” són només alguns exemples dels missatges que va rebre la víctima i ara són en mans del tribunal.
Altres professors també varen rebre correus anònims. Els més pròxims a la víctima, atribueixen als acusats i a professors del seu entorn -la majoria adscrits a una altra àrea del departament- la intenció d’assumir una assignatura impartida els darrers cursos per professors de l’àrea de la perjudicada, tenint en compte que la Universitat planeja una reforma del Pla d'Estudis que implica el canvi d'àrea d'aquesta assignatura.
També declarà divendres la parella del catedràtic, acusat per la víctima de diverses intimidacions i persecucions dins el campus. Uns fets que foren presenciats per diversos testimonis, mentre el cap d'estudis va reconèixer davant el tribunal que se li va prohibir l'entrada a la Facultat arran de diverses queixes. L'autor d'aquests fets va negar les persecucions, però va incórrer en algunes contradiccions.
La Fiscalia i l'acusació particular manteniren la petició inicial de dos anys de presó, cinc d’allunyament i una indemnització de 9.000 euros pels danys morals per als dos acusats, perquè consideraren que l’assetjament i les amenaces quedaren "plenament acreditats". Per contra, els acusats defensaren amb vehemència la seva innocència i demanaren l’absolució apuntant la “inexistència de proves”. En el torn final de paraula, el catedràtic fins i tot va afirmar que “el més perjudicat que aquesta assignatura se’n vagi a una altra àrea som jo”. Els testimonis proposats per les defenses dels acusats varen negar tenir evidències de les suposades amenaces ni de l’origen dels correus i les cridades. Alguns ho varen atribuir a un “conflicte” entre companys de feina, mentre que l’actual cap d’estudis del departament, qui, segons la víctima, va presenciar els insults, va negar haver-los sentit.
Informació privilegiada
Allò que ha de dirimir ara la sentència és si aquests suposats insults i intimidacions del catedràtic i el seu company són delictius i, per altra banda, si els acusats són els autors o inductors del mobbing electrònic i telefònic: dues variables de l’equació que, segons les defenses dels acusats, manquen de “proves directes i indirectes”. A l’altra banda, resta la convicció de la víctima i alguns professors respecte de la implicació dels dos acusats en allò que conceben com un grup liderat per persones que, segons declararen dijous, posseeixen informació privilegiada només a l’abast de membres del departament o, com a molt, de doctorands.
De fet, durant el judici també es va plantejar la possible implicació d’estudiants; per exemple, quan un dels acusats va ser trobat en una àrea restringida consultant la tesi doctoral de la perjudicada acompanyat per un doctorand, segons varen declarar treballadores de la biblioteca. L’acusat va assegurar que era allà per consultar uns altres llibres.
També està en possessió del tribunal la gravació d’una telefonada entre la víctima i un alumne en què aquest comentava que havia sentit d’altres estudiants que el professor acusat “volia destapar que la professora havia plagiat la seva tesi”, utilitzant, si calia, la premsa per difondre-ho, i que “es volien quedar amb la seva assignatura”, una afirmació que l’alumne no va reconèixer clarament davant la magistrada i va matisar que es referia més aviat al grup del contractat doctor i no tant a ell en concret. El professor, per la seva banda, va assegurar que no havia assetjat ningú: “En tot cas, jo som l’assetjat”. Igualment, va carregar contra la UIB per no haver-li donat “cap suport després de les reiterades queixes, súpliques i registres” que havia fet i va afegir que fins i tot el vicerector li recomanà no utilitzar el servei mèdic de la universitat “perquè no garantia la confidencialitat”.
La Filosofia, als tribunals
Aquesta no és la primera vegada que una disputa entre dos grups de professors de Filosofia acaba als jutjats. L’aspirant a professor Miquel Comas va dur la UIB als tribunals perquè va considerar que el procés per adjudicar una plaça d’ajudant havia estat irregular. Es dona la circumstància que el cas va acabar enfrontant professors dels mateixos grups. La causa obligà a repetir la selecció i va acabar comportant, també, algunes demandes creuades.
