La moda aposta pel reciclatge per fer-se més sostenible

BarcelonaEl reciclatge és una de les múltiples facetes de la moda sostenible. Aquest reaprofitament es pot fer de manera creativa quan a partir dels residus s’elaboren nous productes que adquireixen més valor que els originals. El procés de reelaboració i reinvenció mitjançant el disseny té un nom: upcycling, un fenomen a l’alça que dona resposta a la necessitat de crear alternatives que minimitzin el fort impacte mediambiental que produeix la indústria de la moda, la segona més contaminant del planeta.

“Tots podem impactar en el futur”, diu el leitmotiv de Future Humans, una firma de moda sostenible que quantifica l’impacte ecològic positiu d’aquest tipus de roba per crear consciència: “Intentem explicar com es pot reduir la contaminació i quin estalvi d’aigua i energia pot comportar la fabricació d’una peça reciclada”, explica Cristina Brossa, una de les fundadores de l’empresa. “Només en la fabricació d’una camisa s’estalvia l’equivalent a unes 40 banyeres plenes”, emfatitza. Ampolles de plàstic, suro reciclat o cotó ecològic són alguns dels materials que utilitza la marca per crear els seus dissenys minimalistes i versàtils. “Triturem els materials reciclats i en fem nous teixits que mantenen la qualitat”, diu Brossa. El procés de fabricació no és senzill i per oferir un preu competitiu sacrifiquen part dels beneficis: “Retallem els nostres marges i eliminem els intermediaris venent directament al client final per abaratir el preu de la peça perquè volem arribar a tothom”. I afegeix: “La revolució que pretenem, si és elitista, no serà”.

Segona vida

De vegades el procés de reutilització no passa per la destrucció total del residu per crear un nou producte, sinó que es dona una segona oportunitat a un objecte que havia finalitzat el seu cicle de vida. És el cas, per exemple, de les motxilles Nukak, que s’elaboren a partir dels materials que s’extreuen dels abocadors. “Busquen tresors perduts que són susceptibles de reutilitzar”, diu el seu fundador, Patricio Abreu. Materials com ara lones publicitàries, parapents i estels de kitesurf són alguns d’aquests objectes rescatats que, després d’un procés de tria, neteja i tractament s’utilitzen per a l’elaboració de les motxilles. “Cada peça és el resultat d’un procés artesanal que compleix les expectatives de qualitat i funcionalitat, això no varia”, afegeix Abreu.

Salvar l’oceà

La majoria dels residus que es reciclen provenen dels oceans, autèntics abocadors de plàstics. La firma de moda sostenible Ecoalf intenta protegir l’ecosistema marí a través de la iniciativa Upcycling the oceans, la més ambiciosa fins al moment: “És una aventura sense precedents a escala mundial que ajuda a netejar els oceans gràcies al suport dels pescadors”, explica la directora de comunicació, Carolina Álvarez. La firma recicla ampolles, xarxes de pescar abandonades, pòsits de cafè o neumàtics utilitzats, entre altres coses, per confeccionar les peces de cada col·lecció.

L’última incorporació: la nova proposta de calçat Ocean Waste, amb vambes creades a partir de teixits reciclats i algues marines, un projecte on la innovació, la tecnologia i el compromís amb el medi ambient s’alineen. Una filosofia similar comparteix Now Then, la firma de bany que uneix les dues passions de la seva creadora: el reciclatge i el mar. “Crec que la moda sempre ha de mirar pel futur, i jo volia crear una marca que mirés com es pot millorar la indústria i el planeta”, diu Andrea Salinas. Els seus banyadors, elaborats amb niló reciclat i altres deixalles marines, congreguen una legió de seguidores gràcies també als seus dissenys elegants i atemporals. La concepció del reciclatge també ha canviat entre els consumidors: “Aquest tipus de moda ja no té les connotacions negatives d’abans, perquè ara es poden trobar productes atractius i igual de bons”, explica la dissenyadora, que aposta per la compra racional: “Preferim que ens comprin banyadors de qualitat quan realment ho necessitin per desterrar el consum d’un sol ús que malmet el planeta i els seus recursos”, conclou.

A les beceroles

“L’ upcycling com a activitat econòmica està en una fase incipient, i la mateixa naturalesa de la pràctica en fa difícil la seva viabilitat, però no és impossible”, afirma amb contundència Fiona Capdevila, una de les impulsores d’aquest fenomen a Catalunya. La dissenyadora barcelonina lidera des de l’any 2002 Del Través, un projecte d’investigació sobre el reaprofitament de la roba usada des d’una mirada contemporània. L’anomena alquímia tèxtil : “Fa referència al procés de transmutació de materials sense valor que metafòricament es tornen en or gràcies al disseny”.

Com a experta en la matèria, Capdevila manté una visió més escèptica amb el sistema, tot i la seva lluita i entusiasme: “És cert que es va movent alguna cosa, però no creix al mateix ritme amb què prolifera la indústria del fast fashion amb la generació de milions de tones de residus nous”, explica. En aquest sentit, Capdevila critica les grans multinacionals i la cultura del consum desmesurat com a responsables d’infravalorar les peces de vestir: “És una forma de neocolonialisme que condiciona la relació que tenim amb la nostra roba i la manera com la comprem, la cuidem i ens en desfem”.

Més enllà d’apostar per iniciatives sostenibles com l’ upcycling, Capdevila reclama canvis estructurals dins del sector que marquin un canvi real: “És important donar suport al desenvolupament de les petites i mitjanes marques que treballen a consciència, tenir en compte la qualitat en comptes de la quantitat i promoure l’economia circular”. La cultura del reciclatge en moda és només la punta de l’iceberg d’una filosofia global. “El veritable objectiu ha de ser l’eliminació dels residus en tots els àmbits a través d’una bona administració dels materials, entesos com a béns preciosos i finits”. I afegeix, com a conclusió: “Aconseguir la societat del residu zero”.