La moda envaeix tots els racons de París

ParísDigues-me on t’exhibeixes i et diré qui ets. París ha acollit aquesta setmana les col·leccions d’alta costura per a la pròxima primavera/estiu 2018 i les cases que formen part d’aquest cercle restringit de la moda tenen les seves normes i tradicions que afecten totes les desfilades. Un d’aquests costums és el lloc on les firmes decideixen presentar les col·leccions temporada rere temporada, una altra manera de comunicar qui són, què venen i a qui ho volen vendre. Fins i tot les més underground tenen les seves estructures establertes, això sí, a contracorrent.

Una de les marques més importants i sinònim de luxe i elegància, Chanel, ja fa 12 anys que presenta les seves col·leccions al Gran Palais, situat als majestuosos Camps Elisis de París. És un palau construït expressament per allotjar l’Exposició Universal del 1900 i està dedicat “a l’esplendor de l’art francès per a la República de França”, tal com expliquen des de la institució. Un monument catalogat que Chanel converteix, per un dia, en el centre de la moda i el luxe en presentacions que cada any són més espectaculars. Concretament, és a la sala Nef, que té “la vidriera més gran d’Europa” i una capacitat per acollir més de 5.000 persones, on el director creatiu de la marca, Karl Lagerfeld, presenta les seva creacions.

Dimarts el kaiser va convertir la sala en un sumptuós jardí, inspirat en el de Versalles, amb fonts i vegetació natural incloses i models amb flors al cap i vestits estampats per marcar el romanticisme d’aquesta col·lecció. Chanel ha apostat per rejovenir la seva proposta amb peces més desenfadades, amb un aire afrancesat, en què les botes fins al panxell amb taló baix (i transparent) van compartir protagonisme amb els colors pastels i els vels amb ret. No hi va faltar el tweed, marca de la casa, però combinat amb atreviment amb teixits plastificats.

Una altra de les grans maisons del luxe, Dior, que ara capitaneja Maria Grazia Chiuri, va presentar dilluns la seva nova proposta, la tercera des que ella és al capdavant. La col·lecció s’inspira en una altra dona, la pintora surrealista Leonor Fini, i com a escenari, el que utilitzen des del 2008, el Museu Rodin. En una desfilada en què el binomi blanc-negre va tenir un gran protagonisme, Dior va cobrir els rostres de les models amb màscares i vels amb xarxa per hipnotitzar tant o més que els estampats, que recordaven taulers d’escacs, daus i arlequins. Enormes orelles, boques i busts en blanc -com els d’Auguste Rodin- penjaven del sostre de la sala, on tampoc hi van faltar les gàbies, motiu recurrent en les obres surrealistes. “La història de l’alta costura està lligada a la història de l’art modern”, expliquen des de Dior per introduir les pinzellades de la col·lecció. I la seva relació amb el Museu Rodin l’expliquen des d’aquesta institució: “Des de fa una desena d’anys s’ha teixit un vincle natural entre aquestes dues entitats”, diuen, destacant que aquesta institució “constitueix un reflex únic del patrimoni artístic, cultural i històric francès”. Com Dior, que “encarna la imatge d’excel·lència francesa”.

Jean Paul Gaultier va optar per les seves pròpies oficines com a escenari de la nova col·lecció, però decorades amb il·lustracions psicodèliques, ja que va fer un homenatge a Pierre Cardin, icona de la moda ie-ie dels 60. Minifaldilles, botes de xarol, vestits geomètrics i serrells juganers per emmarcar les figures.

Armani, en canvi, va optar pel Palais de Chaillot, el lloc escollit per presentar-hi col·lecció els últims anys. Un edifici construït per a l’Exposició Universal del 1937, d’estil neoclàssic, que entronca amb el classicisme minimalista de la casa italiana. En aquesta ocasió, Armani va omplir el palau d’aquarel·les vivents, amb propostes a mig camí entre la sastreria i l’estil oriental.

Un altre dels grans noms de l’alta costura, Alexandre Vauthier, va optar per convertir la passarel·la en un club nocturn, amb llums de neó i una estètica rockera, per mostrar uns estilismes atrevits, sensuals, en què l’estètica bel·licista es barreja amb l’estil dels 80. I també Stéphane Rolland va voler impactar presentant la col·lecció al Théâtre National de l’Opéra Comique, on la model espanyola Nieves Álvarez va obrir la desfilada. La col·lecció presenta vestits asimètrics, peces plenes de volum i detalls metal·litzats i de pedreria.

Més enllà de l’alta costura

Però l’elecció de llocs originals no és exclusiva de les grans maisons dedicades a l’alta costura. Vetements, la firma més alternativa i cool, va presentar la seva nova col·lecció en el marc de la setmana de la moda masculina, que se celebra paral·lelament a la d’alta costura. Aquesta marca col·lectiva de set dissenyadors és la flor i nata de París. Però el París dels barris populars, el dels de més amunt del Sena, on la frenètica joventut es deixa veure de nit i surt en pijama de dia. Capitanejat per Demna Gvasalia -que també és director creatiu de Balenciaga des del 2015-, barreja colors, estampats i capes de roba esportiva amb peces més aviat de vestir per enviar missatges sociològics que qüestionen certs valors universals. D’aquí la seva exhibició al mercat de Paul Bert Serpette de Les Puces, dijous passat, en el marc de la setmana de la moda masculina de París. En les seves desfilades, però, hi ha tant nois com noies, i la línia que separa la indumentària dels dos sexes és pràcticament nul·la. El col·lectiu també ha desfilat en un club gai i en una catedral americana. Aquesta vegada era el torn de reivindicar -enmig del mercat de segona mà per excel·lència de París- que res es perd, res es crea: tot es transforma, destruint i construint.

L’espai on se celebren les desfilades també era molt important per a Azzedine Alaïa, el dissenyador francotunisià mort al novembre, el record del qual ha estat molt present en aquesta setmana de la moda.

La galeria que porta el seu nom és on havia fet el seu retorn a l’alta costura ara fa només una temporada, després d’haver estat absent durant més de sis anys. No és estrany. El dissenyador sempre havia treballat al seu ritme, sense que el compàs -cada vegada més accelerat- de la indústria de la moda decidís per ell. I això era gràcies a una clientela molt arrelada i fidel a l’home i als seus dissenys, que des dels anys 80 van encimbellar el cos femení al mateix nivell que el de les escultures.

Alaïa era un modista amb un peu fora del sistema, segurament menys independent del que hauria volgut. Les seves col·leccions no les enllestia per mostrar-les, sinó que les mostrava quan estaven llestes. A la mateixa galeria i per a un petit comitè en privat. Situada a tocar del seu taller al barri parisenc de Marais, la galeria, que es transformarà pròximament en la Fundació Azzedine Alaïa i que es dedicarà a preservar el seu llegat, també reuneix fins al 10 de juny l’exposició Je suis couturier, 41 peces en blanc i negre, excepte un vestit vermell de mussolina d’aquest gran dissenyador.

El retorn de Slimane revoluciona París

El director creatiu de Saint Laurent durant quatre anys, Hedi Slimane, desembarcarà dijous a Céline, una marca oposada al que aquest francès de 49 anys ha representat fins ara. Precisament aquesta és la pregunta que es fa tota l’esfera de la moda: per què ell? Després de la sortida de Phoebe Philo al desembre, el conglomerat propietari de Céline, LVMH, no ha perdut pistonada proposant la direcció -artística, creativa i d’imatge- a Slimane, que entre el 2012 i el 2016 va fer triplicar les vendes de Saint Laurent. Aquesta podria ser, doncs, una de les raons principals del fitxatge.