El model econòmic no s’altera tot i les protestes contra la turistització

PalmaEl 2024 no ha implicat cap canvi pel que fa al model econòmic de les Balears, el motor del qual és únicament el turisme des de fa dècades. Però aquest any sí que ha canviat una cosa: el malestar ciutadà ha esclatat, ha ocupat els carrers i arribat a la premsa estatal i internacional. Les Illes no són l’únic indret que clama contra els efectes perniciosos de la turistització, i Barcelona n’és un altre exemple. Les protestes han provocat un canvi en el discurs dels polítics. El Govern va posar en marxa el que va denominar Pacte per la sostenibilitat, però a hores d’ara la seva utilitat es posa en dubte després que les entitats de la societat civil l’hagin abandonat i hagin posat en evidència el seu mal funcionament.

Rècord de turistes

L’arribada de visitants no atura de créixer

Segons les dades de l’Anàlisi de la conjuntura econòmica del Govern, varen arribar 18,1 milions de turistes a les Balears fins a octubre, una xifra que ja és superior a la de tot 2023 (un 4,7%), amb 17,8 milions de visitants. També han augmentat les pernoctacions: el 2023 n’hi va haver 110 milions i el 2024 n’hi ha hagut 114 milions fins a octubre. La despesa dels turistes també ha assolit el rècord de 190 euros per persona i dia, amb 21.695 milions d’euros fins a octubre (un 12,1% més que en tot 2023).

Dependència dels serveis

La facturació de les empreses d’aquest sector creix un 6,6%

L’augment de l’arribada de turistes té el seu reflex en l’increment de la facturació del sector serveis, que va acumular un 6,6% d’augment fins a octubre, segons les xifres de l’Executiu. En el tercer trimestre de l’any, els serveis varen facturar un 3,7% més, un increment que contrasta amb el de l’agricultura i pesca, amb un 1,8%; el de la indústria i l’energia, amb un 1,2%; i el de la construcció, la facturació del qual només es va incrementar un 0,7% en el tercer trimestre de 2024. El PIB va créixer un 3,2% en el tercer trimestre, però l’augment de la riquesa no arriba a tots i el PIB per càpita es manté a nivells prepandèmia.

Protestes multitudinàries

El malestar i l’afartament dels residents esclaten als carrers

Desenes de milers de persones varen sortir al carrer el 21 de juliol en resposta a la convocatòria de la plataforma Menys Turisme, Més Vida, dos mesos després de l’èxit de la protesta per la manca d’habitatge que va organitzar el Banc de Temps de Sencelles. De fet, el 2024 ha estat l’any de l’esclat del malestar i l’afartament dels residents de les Illes, a qui la turistització ha llevat cada vegada més qualitat de vida. La societat va clamar per un decreixement que no ha obtingut cap resposta efectiva per part de les institucions, de manera que aquest moviment no troba raons per aturar. La força de la protesta, a diferència del passat, ve de la seva transversalitat: persones de tota condició i ideologia reclamen, com a mínim, un turisme amb límits i respectuós amb la vida i el medi ambient de les Illes.

Pacte per la sostenibilitat

La resposta del Govern genera més crítiques que consensos

‘Sostenibilitat’ és la bandera que ha enarborat el 2024 el Govern de Marga Prohens, a més de remarcar una vegada i una altra que el decreixement turístic no forma part de la seva agenda. De fet, les institucions de les Balears han continuat amb la promoció turística i l’assistència a fires amb normalitat. L’Executiu va posar en marxa el Pacte social i polític per la sostenibilitat econòmica, social i ambiental de les Balears. Poc se sap d’aquesta iniciativa: ni quines propostes s’han presentat en els grups de treball que la conformen ni quins són els experts que hauran de decidir sota la coordinació del director tècnic de la Fundació Impulsa, Antoni Riera. A hores d’ara, la principal carència d’aquesta iniciativa és l’absència d’entitats que representen la societat civil i la sobrerepresentació del sector empresarial, que és el que més es beneficia del turisme. El Fòrum per a la societat civil, el GOB, la Federació d’associacions de veïns de Palma i la Xarxa per la Inclusió han abandonat el pacte els darrers mesos i no han estalviat crítiques al seu funcionament opac i poc democràtic.

Precarietat

Cada vegada hi ha més treballadors, però també són més pobres

A les Balears no basta tenir una feina i un salari per viure amb dignitat. Aquest és un dels ensenyaments que, com altres anys, ens ha ensenyat el 2024. Un de cada deu treballadors no guanya prou per viure dignament, i la situació de l’habitatge ha arribat a extrems que ningú no hauria pogut imaginar en el passat. Les dades d’Intermón Oxfam són clares: el 13,7% dels treballadors viu per sota del llindar de la pobresa, xifra que es duplica entre els migrants (29,5%).