El model ‘Sex education’ de l’IES Antoni Maura

PalmaApropiar-se dels codis de les generacions actuals, recórrer a les seves icones pop i dur la realitat de les xarxes a les aules són algunes de les claus del model que l’IES Antoni Maura de Palma ha perfeccionat al llarg dels anys, recopilant diversos materials. Aquesta tasca l’ha situat com a referent per a la comunitat educativa. Amb Marta Franco i Maria Homar al capdavant, el centre fa una dècada que treballa l’educació afectivosexual de manera realment transversal. No va ser fins al 2019, però, que es van proposar sistematitzar-ho per elaborar un itinerari coeducatiu concret.

Les seves autores el van recollir a l’Anuari de l’Educació de les Illes Balears del 2020, dins l’article titular Sex Education a l’IES Antoni Maura: entre n’Otis i la doctora Milburn, en referència a la sèrie de Netflix. Fins ara, ha tingut tant d’èxit que ja han fet formacions a partir del programa al Centre de Professorat i l’Especialista Universitari en Coeducació de la UIB.

Tal com expliquen Franco i Homar, el projecte neix sota la influència de la història d’Otis Milburn, protagonista de Sex Education. A la sèrie, el jove –que és fill d’una terapeuta sexual– crea un negoci d’assessorament sexual a l’institut per ajudar els companys a tractar els seus problemes en aquesta matèria. Així, Otis pot treure rèdit d’una necessitat no coberta entre el jovent, tan interessat en el sexe com poc format en el tema està.

Inspirada per Otis, la comissió de coeducació va crear el compte d’Instagram (@mauracoeducacio), que no aturen d’alimentar, a còpia d’stories i publicacions, amb nous materials. Des d’allà, les coordinadores de coeducació i convivència han establert un nou canal de comunicació amb l’alumnat, que els permet conèixer-los a traves de les xarxes socials. “Ens ajuda a estar actualitzades de com es mostren al món, de com entenen les relacions afectives, dels nous codis i com aquests impacten en els adolescents”, expliquen Franco i Homar a l’article. Aquesta informació les ajuda a crear materials didàctics adaptats, que s’estructuren en una graella dividida per cursos i trimestres. Així, comencen a primer d’ESOamb el tractament dels estereotips i el ciberassetjament, i conclouen a primer de Batxillerat amb temes com la prostitució i la pornografia.

Una de les autores, Marta Franco, reconeix en declaracions a l’ARA Balears que “és un programa molt concret, però no és la generalització del que passa a cada centre”. Sobre això, indica que “no hi ha una línia clara” de com s’ha d’abordar, tot i que ella considera que no pot ser de cap altra manera que “amb una visió feminista”.

Per a Franco hi ha encara molts de temes pendents, que no s’estan abordant. “No puc entendre que a les imatges de l’aparell reproductiu femení no surti el que representa el clítoris. Tampoc es treballen temes com la lactància o els mètodes anticonceptius entre parelles lesbianes. Tot continua sent molt coitocèntric”, adverteix la professora, qui manté que la clau és “l’aprenentatge” i “la deconstrucció” dels docents: “No podem donar una formació si no l’hem rebuda”.