"No tinc temps per preocupar-me per les arrugues"

BarcelonaEl cànon de bellesa imposat s’esmicola a poc a poc però amb pas ferm: cada cop hi ha més models d’edats, talles, alçades, races, gèneres i capacitats diverses. Ja no és anecdòtic veure en una publicitat, una portada de revista o una desfilada una model amb arrugues i cabells blancs, per exemple. I això, fins fa poc, era impensable, en aquesta societat que idolatrava l’extrema juventut. Una de les models més grans que estan en actiu és la britànica Daphne Selfe, de 93 anys i que va ser redescoberta quan en tenia 70. En un email ens explica com van ser els seus inicis, una mica rocambolescos, en el món del modelatge: “Quan tenia 21 anys jo treballava en uns grans magatzems i, per coses de la vida, vaig acabar a la portada d’una revisteta. Vaig participar en una desfilada i em vaig formar com a model a l’agència Gaby Young. També vaig fer dansa i vaig formar part de la companyia Buddy Bradley Co.”, recorda.

Dones que baten rècords

Però llavors es va casar, va tenir tres fills i va prioritzar la vida familiar. “Vaig fer alguna feineta de model durant aquelles dècades, fins que, quan en tenia 70, l’agència Models 1 em va contractar”, explica. Així va entrar al Llibre Guinness dels Rècords com la supermodel més gran del món.

Una col·lega de Selfe és la nord-americana Carmen Dell’Orefice, que és una mica més jove –ara té 90 anys– però ostenta el títol de la model que fa més anys que està en actiu: 75. A ella la va descobrir una caçatalents, cap al 1940, quan Dell’Orefice era una preadolescent, només tenia 13 anys. Aquell descobriment va fer-se de la manera més banal, dalt d’un autobús, i dos anys més tard Dell’Orefice ja era portada de la revista Vogue als Estats Units.

A escala nacional, una de les models madures de més renom és la balear Alicia Borràs, que va ser Miss Espanya el 1965 i va quedar classificada per a Miss Europa i Miss Univers, tot i que aquells certàmens no els va guanyar. Ara té 77 anys i fa just un any la vèiem protagonitzant un editorial a Vogue España vestida per Schiaparelli, i al seu Instagram va aprofitar per comentar: “Al llarg dels anys que fa que treballo en moda he sigut testimoni de grans canvis, la moda evoluciona ràpidament, a una velocitat vertiginosa. Tots els treballs que he fet, des del primer fins a l’últim, m’han aportat sempre alguna cosa positiva. Evolucionar és créixer”.

“Ara es posa en valor l’edat”

Marta Coca, directora de la 080 Barcelona Fashion Week, explica que fa temps que es nota un canvi de paradigma, amb models, “perquè sí, també són models”, que escapen del “cànon de bellesa tan concret” que s’havia imposat. Parla, en concret, de models “curvy i golden age”, és a dir, de talles grans i madures, respectivament, que han arribat “per sumar, no per substituir” les models més tradicionalment canòniques. Des del punt de vista comercial, Coca considera que “a moltes marques els va molt bé, perquè els seus targets maduren, i sí que volen veure la roba en algú jove, perquè és aspiracional, però també en algú de la seva edat” amb qui poder-se emmirallar. Quan se li pregunta si creu que aquest canvi de paradigma, aquesta diversificació de models que fa un temps que s’està notant a les passarel·les i les revistes i la publicitat, augura el final de la idolatria de l’extrema joventut, Coca gairebé crida pel telèfon: “Espero que sí! Ara es posa en valor l’edat, i això ha arribat per quedar-se”. L’edatisme, és a dir, la discriminació per motius d’edat, al món de la moda està desapareixent. A d’altres, com el de la interpretació, encara perdura.

Segurament la marca de sabons i cremes Dove va ser la primera que va portar al mainstream la diversitat corporal amb aquells anuncis que celebraven la “bellesa real” i estaven protagonitzats per un bon grapat de dones, recorda Coca. Totes somreien en roba interior, i eren dones de diverses edats, races i siluetes. Al principi eren molt models, malgrat les diferències, i a poc a poc es va anar eixamplant el seu concepte de “bellesa real” fins a arribar a retratar per als seus anuncis dones que no són models. És el mateix que està passant al món de la moda, en què podem veure posant i desfilant gent anònima i diversa que la marca tria perquè li serveix per comunicar la seva filosofia. Però les models professionals segueixen sent majoria.

La pròxima edició de la 080 Barcelona Fashion Week se celebrarà del 5 al 8 d’abril i serà l’edició número 29 i la quarta en format digital. Entre les models n’hi ha dues del que Coca anomena golden age: Francesca McGill i Claire Ferris.

Ferris ens atén per telèfon just després de desfilar per a Antonio Marcial i Txell Miras a la 080 i d’haver fet sis desfilades la setmana anterior a la Mercedes-Benz Fashion Week de Madrid. Es nota que hi ha un interès per aquestes models madures, no sempre ha treballat tant com ara. És britànica i fa 5 anys que viu a Barcelona, amb el seu marit i dues filles adolescents.

“Tinc 153 anys”, diu de broma, perquè ha viscut la vida intensament. En té 100 menys dels que diu, i recorda que va començar a fer de model amb 16 anys, “amb Naomi Campbell, Claudia Schiffer i totes les noies”, però malgrat que va tenir “una carrera increïble durant molts anys”, va arribar el dia que ho va voler deixar, explica.

“Vaig fer periodisme i vaig viatjar arreu per entrevistar líders econòmics per al New York Times, el Sunday Telegraph” i una llarga llista de mitjans. Durant 20 anys no va fer de model però el modelatge va tornar a ella, la va cridar, i no va saber ni voler dir que no. McGill és estatunidenca i també viu a Barcelona fa més de mitja vida, i té 65 anys. Mentre la maquillen per desfilar a la 080, en un català perfecte explica per telèfon: "[Després d’haver sigut professora de gimnàstica i de dansa durant dues dècades] em vaig separar i la meva vida va canviar tant que volia fluir amb ella, i vaig fer el salt a un món diferent. He viatjat molt, he conegut molta gent fent de model, i m’encanta", reconeix. “Hi ha gent que em diu: «M’encanta la teva energia, vull ser com tu quan sigui gran», i jo els dic: «No, tu encara seràs millor!»”, diu McGill, riallera, i confessa: “M’ha sigut més fàcil acceptar les arrugues que les pigues. El Photoshop no m’agrada gens, jo soc així i cada cop em rellisca més tot”. “Hem d’estar bé en la nostra pell”, clama Ferris, que va perdre un pit per culpa d’un càncer. “Jo no tinc temps per preocupar-me per les arrugues i per aquestes merdes!”, brama, i sona com el millor dels lemes.

Debutar de grans

Com McGill, és molta la gent que comença a fer de model quan ja té una edat, quan ja ha tingut altres professions, fins i tot ja s’ha jubilat, i algú, de cop i volta, els descobreix. De fet, a Rússia hi ha una agència de models, anomenada Oldushka, que està especialitzada a representar persones de més de 45 anys que mai han fet de model.

I no només són dones les que posen davant la càmera amb els cabells blancs per vendre productes o roba. Andrés Garcia-Carro té 90 anys, és gallec i exfuncionari. La seva neta, la fotògrafa Celine Van Heel, va fer-li uns retrats i el món de la publicitat i la moda es va rendir davant el seu carisma. The Spanish King, es fa dir a les xarxes. Ja ha posat per a Zara, ha sortit a videoclips de C. Tangana i és la imatge de la nova botiga Wow Concept que acaba d’obrir a Madrid. “Hi ha bellesa en totes les edats, siluetes i talles!”, rebla Selfe, que recorda que té 93 anys i que està de primera. Quan els demanem un consell per encarar la vida, Selfe diu: “Mantingues la curiositat i aprofita tant com puguis”. “Que et guiï l’honestedat, la transparència i l’estima pels altres. És la regla d’or”, recomana, per part seva, McGill.