Modernitat i higiene: “A baix les murades!”

PalmaLa desamortització va ser un llarg procés històric i econòmic iniciat a Espanya a final del segle XVIII per Manuel Godoy. Va tenir un impacte molt important a la ciutat, ja que va afectar molts edificis religiosos, com convents i monestirs, que van passar a tenir altres funcions o que es varen esbucar, cosa que donà lloc a la creació de nous espais d’ús públic als seus solars. A Mallorca, les lleis desamortitzadores van redundar sobre el patrimoni eclesiàstic: dels 43 convents que hi havia a Mallorca el 1836, 33 van ser desamortitzats.

El 1868, l’Ajuntament sol·licità l’enderrocament del llenç de murada comprès entre la nova porta del Moll i el baluard de les Drassanes. De l’any 1871 és el Plànol general de la plaça de Palma, signat per Leopold Scheidnagel. El 15 de febrer de 1873, s’inicià l’enderroc d’aquest tram de murada.

El 1859, Pere d’Alcàntara Penya presentà una Memòria en què es plantejava per primera vegada la necessitat de fer un “pla d’eixample” de la ciutat. Dos anys més tard, la Llei d’eixamples, i el 1878 l’Ajuntament creà un concurs per adjudicar l’avantprojecte per a la redacció del projecte de l’Eixample, si bé el procés es va allargar perquè per poder esbucar les murades calia el desenvolupament d’una llei que no es va promulgar fins a l’any 1895. La comissió tècnica proposà com a guanyador del concurs el projecte ‘Felix qui potuit rerum cognoscere causes’ presentat per l’arquitecte municipal Bernat Calvet Girona, per davant de la proposta titulada Salus Populi, atribuïda a Pedro García Faria.

El projecte d’eixample va ser aprovat per l’Ajuntament el 30 de maig de 1898, i el pla d’Eixample de Palma ho va ser per Reial Ordre de 28 de febrer de 1901. El pla preveia l’eliminació de les murades i dels fossats i l’aprofitament urbanístic dels terrenys afectes. La població de Palma l’any 1900 era de 63.937 habitants.