La mola de Son Térmens, un puig discret enmig de grans possessions

PalmaEn aquest itinerari visitam possessions emblemàtiques del terme de Bunyola (les Cases de la Font Seca, Raixa i Caubet) i ens enfilam dalt d’un discret puig, de 323 metres d’altura, la mola de Son Térmens. Per a l’aproximació a l’inici de la ruta, disposam de transport públic. Línies 204 i 205 del transport públic de Mallorca (tib.org) comuniquen Palma, Sóller i Bunyola i totes fan parada a Palmanyola.

La ruta

[00 min] Iniciam la caminada des de la mateixa parada de bus (L-205), al final de l’avinguda dels Clavells, en direcció a llebeig (sud-oest) per la carretera que uneix Palmanyola amb l’Esgleieta (Ma-1140). Per aquest tram curt de carretera podem fer servir un vial de la mateixa urbanització, a l’esquerra de la calçada principal. [05 min] Poc després, l’hem de travessar i entrar per l’accés, senyalitzat, a la urbanització de les Cases de la Font Seca. Passam per darrere les cases d’aquesta emblemàtica possessió de Bunyola, del segle XVI, avui convertida en espai de grans reunions i celebracions, i prenem el tercer carrer a la dreta, dit del puig d’en Galileu [10 min].

Començam a guanyar altura i perspectiva per damunt la plana que s’estén des de Palmanyola fins a Palma, travessada per la carretera de Sóller i amb la fita propera del centre de tractament de residus de Son Reus. Aquestes instal·lacions començaren a funcionar l’any 1975 com a abocador de fems del terme municipal de Palma i com a incineradora a partir del 1979. Aquesta infraestructura fou ampliada el 1997 per possibilitar-hi la crema de tot el fems de l’illa de Mallorca. [15 min] Continuam la caminada, ara pel carrer del Puig Major. Arribam a una bifurcació, hem de prendre el vial de la dreta, que s’inicia amb una forta empitada. Avançam fins al final, on trobam una rotonda sense sortida [20 min].

Allà on acaba l’asfaltat, tot dret cap a gregal (nord-est), trobam l’inici d’un camí de terra per on continuam la nostra tresca. Tot i semblar un vell camí de carro o un carrer de la urbanització no executat, anam fent passes per un senderó clar i ben fressat que ens ajuda a guanyar més altura, ara ja per terreny de muntanya. Després d’un primer revolt, el camí s’orienta cap a llebeig. El seguim fins que comença a esvair-se pel mig del bosquet i la garriga. [25 min] És en aquest punt que hem d’orientar les nostres passes a la nostra dreta coster amunt, cap a ponent, seguint algun senderó obert per caçadors i excursionistes, travessant les marjades malmeses d’unes antigues rotes. Pot ser, fins i tot, que amb molta de sort i encert, trobem restes d’un vell camí empedrat. En qualsevol cas, sempre cap a ponent, fixant la mirada en el punt més alt de la mola de Son Térmens (323 m), que distingirem per un tancat de paret seca i un pal de ferro, d’on penja un tros de tela a tall de bandera, que ens indica que ja hem fet cim [45 min]. D’aquí tenim bones vistes de la Tramuntana i de la vall de Son Térmens, als nostres peus, de les cases i del camp de golf que les envolta.

Sortim del puig de la mola en direcció nord-est (gregal), cercant un senderó que neix a la banda esquerra de la plana que es dibuixa sobre la carena, molt a prop del penya-segat. Aviat passam una paret seca, perpendicular a la nostra marxa, que probablement indica la frontera dels dominis de Son Térmens i la Font Seca. No presenta cap mena de perill i les pedres tacades de fang ens assenyalen els passos més freqüentats. Així arribarem fins a una paret seca [1 h 15 min], partió entre la Font Seca i Raixa, que podem travessar per l’extrem que toca el penyalar de l’esquerra. A partir d’aquí, hem de seguir el caminet que avança cap a gregal, aferrat a la paret seca, que ara ens queda a la dreta. [1 h 20 min] Aviat esdevé un camí de carro, ample, clar i net, que ens condueix coster a baix cap a les cases de Raixa. El nostre camp visual s’alimenta novament de belles vistes de la vall que uneix Biniatzar i Pastoritx, per on discorre el vell camí de Bunyola a Valldemossa, emparada pels puigs del Colomer, del Frare i de na Fàtima, a l’esquerra, i per la Falconera, la Penya del Llamp i puig de l’Obi, a la dreta. Tot plegat, amb els jardins de Raixa embellint l’entorn, el somni porprat del cardenal Despuig, esvaït amb el pas del temps.

[1 h 45 min] El camí ens deixa a l’entrada de l’aparcament de la finca pública de Raixa. Nosaltres continuam la caminada pel camí vell de Bunyola (variant del GR-221) en direcció a Can Penasso. En topar amb el camí d’accés a les cases de Biniatzar [1 h 55 min], voltam a la dreta i baixam fins a la carretera (Ma-11); la travessam i continuam fent passes pel camí de la Cantina [2 h 00 min], dit així perquè durant la construcció de l’hospital Joan March, l’any 1928, les cases de Caubet Nou tingueren aquest ús. Passam per sota les vies del tren de Sóller i, un poc més endavant, deixam a l’esquerra el portal d’accés a l’esmentada possessió [2 h 15 min]. Uns metres més amunt, a la dreta, s’inicia un camí de terra que puja dalt de la muntanya de Caubet, amb el puig de Son Moranta (218 m) a l’esquerra. El camí ens aboca a l’aparcament de les instal·lacions hospitalàries [2 h 20 min], antic sanatori per a tuberculosos, escenari de la novel·la El Mar (1958), de Blai Bonet, i crematori de republicans represaliats. Com acredita la investigadora bunyolina Bàrbara Suau Font, “durant la Guerra Civil, al forn de la sala de màquines de Caubet es cremaren els cadàvers de republicans assassinats que es trobaven per la zona de Raixa o al torrent de Ca na Cili. La xemeneia d’aquest forn encara es pot contemplar al costat d’un dels edificis annexos a l’hospital”. 

Possessió de Caubet

Caubet era una possessió del marquès de Campofranco, a qui Joan March Ordinas la comprà el 1919. El seu biògraf, Pere Ferrer, descarta qualsevol intenció filantròpica: “En Verga feu aquella infraestructura a canvi que la dictadura de Primo de Rivera li cedís el monopoli del tabac a Ceuta i Melilla”. El 22 de juliol de 1928, enmig d’una cerimònia ben engalanada, March i la seva dona presidien la col·locació de la primera pedra del Preventori Sanitari de Caubet. Els acompanyaven el mateix Primo de Rivera i l’infant Jaume de Borbó. (Font: Antoni Janer Torrens. ARA Balears 27/02/2021)

Per la carretera d’accés al centre hospitalari baixam fins a ser a l’altura de les vies del tren de Sóller, inaugurat el 1912. Giram a l’esquerra cap a l’andana de Caubet i, just al final de la plataforma, travessam les vies i continuam per un caminet que, per dins el pinar i paral·lels a les vies, ens acompanyarà fins a la carretera de Santa Maria (Ma-2030), a l’altura del pas a nivell vora l’andana de la Coma/Santa Maria [2 h 35 min]. Giram a la dreta, i pel costat esquerre de la carretera ens dirigim cap a la rotonda de Palmanyola i la parada del bus, on posam punt a la caminada [3 h 00 min].

@Fita_a_Fita