Una molècula per alentir els símptomes del Parkinson
Un estudi, testat en cucs, demostra que la SynuClean-D millora la mobilitat i protegeix les neurones de la degeneració
BarcelonaDisseccionant 14.000 molècules, l'equip de l'investigador de l'Institut de Biotecnologia i de Biomedicina (IBB) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Salvador Ventura n'ha identificat una, la SynuClean-D, que permetria aturar i revertir la neurodegeneració provocada per l'acumulació d'alfa-sinucleïna (aSyn) –causant de la malaltia del Parkinson– en les neurones dopaminèrgiques.
Els investigadors s'han adonat que la SynuClean-D, molècula que no té una estructura definida, pot inhibir l'agregació de proteïnes alfa-sinucleïna en les neurones dopaminèrgiques i, així, evitar que el procés que desencadena el Parkinson s'iniciés. "En l'anàlisi, que es va fer molècula a molècula, vam identificar unes 40 molècules prometedores, però només quatre d'aquestes molècules tenen la capacitat d'aturar, alentir i revertir la neurodegeneració", explica Ventura, coordinador de la recerca.
Per constatar-ho, es va cultivar 'in vitro' l'activitat inhibidora de la SynuClean-D i es va fer una prova de comportament en cèl·lules neuronals humanes. El següent pas va ser testar el seu comportament en models animals, concretament en el cuc 'Caenorhabditis elegans', per veure com s'expressava l'alfa-sinucleïna –que no existeix en aquests invertebrats– en els músculs. Els experiments van mostrar com l’administració de l’inhibidor identificat a través del menjar reduïa l'acumulació de la proteïna alfa-sinucleïna, millorava la mobilitat de l’animal i el protegia contra la degeneració neuronal.
"Encara que aquests cucs només tenen sis neurones que es transmeten per dopamina i nosaltres en tenim milions, aquest model senzill ens permet tenir una aproximació", assegura Ventura, que insisteix que es tracta d'una observació molt preliminar. De fet, la recerca va començar l'any 2015 i la intenció és estendre la investigació als mamífers, probablement a les rates, en els pròxims anys. "Si funcionés amb mamífers, podríem aconseguir fons privats i, d'aquí un temps, començar a investigar en pacients clínics", conclou.
