Els molls haurien de créixer fins a 84 centímetres per frenar la pujada del nivell de la mar

Palma"L'any 2100 tots els ports patiran la pujada del nivell de la mar. Això obligarà a canviar els pantalans per estructures flotants i, en el cas dels molls, augmentar-ne la cota. Si el nivell de la mar puja 84 centímetres, s'haurien de pujar mig metre o 84 centímetres", ha assegurat aquest dimecres Joan Pau Serra, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya, durant la presentació del pla d'adaptació al canvi climàtic dels ports de les Balears.

L'estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya ha analitzat dos escenaris diferents: 2050 i 2100. "El 2050 s'espera un augment del nivell de la mar d'uns 20 centímetres, i el 2100 una pujada d'entre 50 centímetres i un metre. L'onatge tindrà més capacitat de danyar els dics i totes les platges", ha explicat el catedràtic de la UPC, Agustí Sánchez. També ha dit que els grans ports que estan situats a badies tenen una protecció natural, com Maó, Alcúdia i Palma. En canvi, el cas més problemàtic serà el del port esportiu del Portitxol, perquè està més obert a les tempestes.

"Els molls que estan a una cota des de mig metre a un metre quedaran inundats, i s'hauran de recréixer o canviar per pantalans flotants perquè puguin estar operatius", ha declarat el cap de Planificació i Infraestructures de l'Autoritat Portuària de les Balears, Toni Ginard. Les conseqüències d'això és l'ultrapassament per sobre de dics i altres infraestructures, la inundació de molls i de pantalans, i l'onatge o l'agitació dins els ports. També ha explicat que la inversió es farà de manera progressiva.

A més, l'APB du a terme l'electrificació dels molls perquè els vaixells puguin connectar-se, amb un pressupost de 90 milions d'euros en els pròxims sis anys que provenen de fons europeus. Ginard ha avançat que s'espera que a Palma estigui en marxa aquest any, i el 2024 s'espera que hi hagi sis instal·lacions més a cada port.