Tot un món darrere l’endoll i la clau del llum

PalmaQuantes vegades al dia encenem la clau del llum, empram un endoll per carregar el mòbil o l’ordinador o, simplement, feim servir qualsevol dels nostres electrodomèstics? Ben segur que no ho sabríem contestar perquè la quotidianitat del gest ho fa quasi imperceptible.

Com passa amb tot allò que donam per fet, només ens adonam de la seva importància si ens falta. Però, en realitat, darrere el nostre endoll o clau del llum hi ha tot un món, un complex engranatge que possibilita que tot funcioni i que sempre tinguem electricitat.

No és màgia, és un sistema que gestiona i controla que ens arribi l’electricitat que necessitam cada dia, cada minut i segon. Està tot planificat per garantir el subministrament –i també preparat per respondre a qualsevol eventualitat– els 365 dies de l’any, cada una de les 8.760 hores de l’any, els 525.600 minuts i els 31.506.000 segons. Permanentment.

El sistema elèctric és el conjunt d’elements necessaris que actuen de manera coordinada en un territori per satisfer-ne la demanda elèctrica. La directora de tota aquesta orquestra és Red Eléctrica, l’empresa filial de Redeia, encarregada del transport d’energia i de l’operació del sistema elèctric al conjunt de l’estat espanyol.

Aquest sistema l’integren els generadors d’energia (centrals tèrmiques, parcs fotovoltaics, eòlics...), el transportista i operador, el distribuïdor de l’energia, els comercialitzadors i els consumidors, tant els grans (amb subestacions transformadores pròpies, com ara l’aeroport i la dessaladora de Palma) com la resta d’empreses, serveis públics o particulars.

Red Eléctrica és des de 1985 l’operadora i transportista única del sistema elèctric de l’Estat. De la mateixa manera que, per exemple, hi ha una planificació de les carreteres –i no es poden fer vies allà on qualsevol empresa vulgui–, es va considerar que era necessària també una visió global del sistema elèctric, amb una xarxa d’alta tensió de servei públic (Llei 49/1984 de 26 de desembre). Abans no existia aquesta unicitat de criteri. A les Illes Balears, Red Eléctrica hi va aterrar el 2004 com a responsable de l’operació del sistema, i el 2010 es va fer càrrec de tota la xarxa de transport en molt alta tensió.

Com a transportista, Red Eléctrica és qui du l’energia elèctrica en alta tensió i connecta les centrals de generació amb la xarxa de distribució de l’energia que, posteriorment, la fa arribar als consumidors. Al mateix temps, és l’encarregada del desenvolupament i manteniment de la xarxa de transport –construeix les principals infraestructures de transport, com per exemple l’enllaç submarí entre la Península i les Illes Balears, i entre les illes– i també és qui garanteix l’accés de tercers a la xarxa en condicions de neutralitat, independència i transparència.

Com a responsable de l’operació del sistema elèctric, tant a la Península com a les Illes Balears (i també a les Canàries i Ceuta i Melilla), és qui fa funcionar el sistema i qui garanteix en tot moment la seguretat i continuïtat del subministrament elèctric.

I com s’aconsegueix?

Un sistema tan complex com l’elèctric parteix, això no obstant, d’un plantejament ben senzill que ha de guiar tot el seu funcionament, quasi com un mantra que no pot fallar: s’ha de cobrir en tot moment la demanda d’electricitat. Però l’electricitat, avui dia, no es pot emmagatzemar en grans quantitats. Així doncs, la producció d’energia ha de ser suficient per cobrir aquesta demanda, però no l’ha de superar. S’hi ha d’ajustar en temps real. Hi ha d’haver sempre un equilibri entre la producció i la demanda. A cada minut. A cada segon.

A més, la producció d’energia per satisfer aquesta demanda ha de poder ser transportada en condicions de seguretat per les infraestructures que integren la xarxa del sistema, com interconnexions submarines, línies d’alta tensió, subestacions transformadores, línies de mitjana tensió, centre de distribució, etc.

Les necessitats de la xarxa

Per això, és imprescindible definir prèviament les necessitats de la xarxa, amb una visió a llarg termini i una planificació que defineix les infraestructures a executar en concordança amb la política energètica europea i de l’Estat, aprovada pel Parlament en un procés en el qual també participen les administracions autonòmiques. Actualment, s’estan executant o tramitant projectes inclosos en la Planificació 2021-2026, com ara la nova línia soterrada entre Eivissa i Bossa, i el futur segon enllaç entre la Península i les Illes Balears.

I amb una xarxa preparada, comença el joc que ens permet tenir electricitat en cada moment. El cervell que reparteix el joc i es manté permanentment en alerta amb els ulls ben oberts perquè tot surti bé és, a la nostra comunitat autònoma, el Centre de Control de les Illes Balears (Cecoib) de Red Eléctrica.

L’operador del sistema prepara (mitjançant aplicacions informàtiques amb algoritmes que analitzen dades de demanda real d’anys anteriors, la potència instal·lada als distints centres de producció i les previsions que marquen distints factors com l’evolució de l’economia, la temporalitat laboral i la climatologia, entre d’altres) un pla de cobertura anual de la demanda.

Es fa una previsió anual, setmanal i diària de la demanda i seguidament es programa quina quantitat d’energia es requereix per cobrir-la. En primer lloc, es fa una previsió de l’energia renovable que es pot emprar per tal de maximitzar-ne l’aportació. A continuació, es calcula la capacitat màxima d’energia horària que les Illes podran assumir a través de l’enllaç existent Península-Mallorca (amb un mix energètic majoritàriament renovable). Finalment, per cobrir la resta de demanda, s’hi inclou l’energia procedent de fonts fòssils.

Amb aquestes dades clares, al pla de cobertura li falten encara uns detalls. Tota aquesta energia ha de ser transportada i transformada per poder arribar als consumidors. L’energia necessita veure rebaixat el nivell de tensió per passar de la xarxa de transport (220, 132 i 66 kV) a la de distribució. Això passa a les subestacions transformadores (on la tensió es rebaixa fins als 15 kV) i d’aquí parteix a la xarxa de distribució i centres transformadors per arribar a les nostres llars a 380 volts.

Per això, és necessari preveure en el pla de cobertura els treballs de manteniment de la xarxa de transport, centres productors i dels distribuïdors, tant anualment com setmanalment i cada dia, tot assegurant que el conjunt de l’orquestra continuarà sonant a la perfecció encara que algú deixi de tocar pel motiu que sigui, fins i tot imprevist. A més, es fixen també les reserves de generació a la baixa i a l’alça que han de tenir els centres productors per poder respondre a l’ajustament a la demanda, de manera automàtica, i en temps real.

El pla de cobertura s’ha de desenvolupar en el dia a dia per part del Cecoib. A les 16 hores de cada dia queda enllestida la programació de l’endemà.

Demanda i generació

Però aquí no acaba res. L’operació del sistema es fa en temps real perquè en tot moment es mantingui l’equilibri entre la demanda i la generació. Si es produeix algun canvi respecte del pla previst, el Cecoib dona les instruccions preceptives als centres generadors perquè ajustin la producció, de manera que se’n restableixi l’equilibri. Tot es fa amb absoluta transparència. De fet, mitjançant l’aplicació ReDOS de Red Eléctrica, qualsevol persona pot seguir la demanda que hi ha en temps real a cada una de les illes i com s’està cobrint en cada moment.

Tota l’operació es du a terme sota un criteri essencial, que s’anomena N-1. I què vol dir això de l’N-1? Doncs disposar d’un pla que permet que qualsevol pèrdua intempestiva d’un element essencial del sistema (com ara un grup de generació, una línia de transport o transformador, per exemple) no tingui cap repercussió en el conjunt del sistema i sigui totalment per al consumidor.... I així el gest d’encendre el llum o fer anar l’ordinador continuarà formant part de la nostra imperceptible quotidianitat.