El món a través d’una geografia del fum

PalmaL’article d’avui té dues mirades: una global i una altra local, fidels al concepte tan nostrat d’entendre i comparar la realitat del món com un moviment pendular entre Mallorca i fora Mallorca.

Començarem per la mirada global i mesurarem la traça que deixa a l’atmosfera una part de l’activitat industrial, del transport així com també algunes activitats mil·lenàries –com el foc per fer brostar pastures. Totes tenen en comú la crema directa o indirecta de combustible i, entre els gasos emesos durant la combustió– trobam el diòxid de nitrogen (NO2). Aquest compost químic, nociu per la salut, es pot veure des de l’espai. El satèl·lit Sentinel-5P, de l’Agència Espacial Europea, el mesura diàriament.

Si observau el mapa de la Terra, veureu la distribució mitjana del gas durant l’any 2020. Una paleta de colors del blau al vermell passant pel groc serà la guia per albirar les zones amb major i menor concentració del gas al planeta. Darrere cada color hi ha una explicació, que ben segur podreu trobar. Avui just en comentarem una petita tria, car el viatge vol acabar amb una mirada particular a Mallorca.

Començarem el periple del fum partint de l’Orient Llunyà, amb la Xina vestida de vermell, amb un ordre de magnitud diferent de la resta del planeta. Des dels ports d’aquest país neixen traces grogues sobre la mar dirigides cap a l’estret de Malacca i cerquen la porta de Singapur, des d’on es bifurquen, amb una traça cap al Canal de Suez i l’altra cap a Ciutat del Cap. Aquestes empremtes coincideixen amb dues rutes fonamentals en el transport marítim de mercaderies mundial. Tal és la magnitud del trànsit de vaixells, que la combustió de les seves màquines permet que la traça d’NO2 sigui visible pel satèl·lit. La ruta per Suez i la seva empremta de fum continua cap a l’estret de Gibraltar i d’allà enfila cap al nord d’Europa, on la presència de tonalitats vermelles agafa una nova embranzida –Fabricació i consum units per via marítima.

Si ens fixam en l’Àfrica, una grogor dispersa i extensa al sud del desert de Sàhara dibuixa el fum dels focs per fer pastura. Una pràctica mil·lenària que també es feia als carritxars de Mallorca –en un ordre de magnitud menor– fins fa unes dècades. Podríem continuar durant hores i milles, cercant el perquè a la presència de blaus o vermells: l’elevada concentració a Sud-àfrica –gran productor i consumidor de carbó, el contrast entre les grans serralades i les valls adjacents, etc. Us anim a continuar.

La mirada local ens conduirà fins al petit requadre inferior amb la imatge de Mallorca amb l’objectiu de mesurar la concentració d’NO2 a la Badia de Palma. Podem observar els valors del 2019 i del 2020 a l’eix dret de la gràfica amb doble eix. Els podeu seguir amb les línies contínues de color verd (2019) i color vermell (2020).

Ambdues corbes mostren un patró semblant, amb un augment de la concentració d’NO2 a partir de la primavera, arriben al seu màxim durant l’estiu i comencen a minvar a partir de la tardor –situacions anticiclòniques, podran donar una punta a l’hivern. El patró es repeteix durant els dos anys, però els valors del 2020 són inferiors als del 2019. A priori una bona notícia però malauradament amb una derivada preocupant.

Afegim a l’eix esquerre de la gràfica les dades amb la població en atur a Mallorca –línia intermitent verda (2019) i vermella (2020). El 2019 l’atur comença a disminuir quan la concentració d’NO2 augmenta impulsada sobretot per mor de l’augment del transport per carretera, marítim i aeri. La corba de 2020 és excepcional i representa el drama de l’atur, desbocat des de fa un any per l’aturada de l’activitat econòmica per mor del covid-19.

Podríem repetir aquest exercici amb la resta d’illes del Mare Nostrum i comparar els resultats –sense deixar de fitar, de reüll, el mapa del món. Tal vegada arribam a la conclusió que les cartes ja estan repartides i que la realitat insular és caparruda, o no. En qualsevol cas, el fum fa mal, l’atur també. Ens trobam davant un problema complex i, com sabem, no hi ha solucions simples pels problemes complexos.