Les monges de Sant Jeroni celebren la victòria contra el Bisbat i aposten per donar al convent un ús religiós, cultural i educatiu
Les religioses tanquen la porta a fer-hi un hotel "perquè és per a gent rica, i ens volem enfocar en els vulnerables"
PalmaLes monges del convent de Sant Jeroni celebren la sentència de l'Audiència Provincial que, després de deu anys de litigis amb el Bisbat, ha reconegut la seva titularitat damunt del monestir de Santa Isabel. El Bisbat contempla recórrer contra la sentència al Tribunal Suprem, un fet que sor Natividad, presidenta de la federació Jerònima, ha lamentat. "Duim molts anys d'escàndol, de mostrar enfrontaments entre religiosos, que és el més dolorós i trist. Vull que reaccionin –el Bisbat– i vegin que per aquest camí no van enlloc", ha dit. "Estic dolguda, però els cristians de bé hem d'ajudar a trobar la veritat, malgrat que suposi un patiment. Esper que tot acabi com més aviat millor", ha afegit.
La religiosa ha assegurat que es descarta completament que l'edifici acabi sent un hotel, malgrat que es van rebre ofertes de cadenes hoteleres que no es varen concretar. "Un hotel és per a rics, i nosaltres volem enfocar l'activitat a la gent pobra, vulnerable i amb necessitats", ha assegurat la religiosa. S'optarà per projectes culturals, religiosos i educatius, tot i que el desig seria que es dedicàs a la vida monacal. "És una pena que no hi hagi vocacions, perquè l'edifici és una joia", ha lamentat sor Natividad.
"Els monestirs porten el carisma dels qui han viscut dins i són llocs de reconciliació, amor i pau, que poden fer bé on estiguin i a qui estigui al seu voltant. Ara, es persegueix que el monestir es converteixi en una cosa social, que hi participi la societat, per crear el que es decideixi, però que no sigui una altra cosa, perquè el que ens ofereixen és fer hotels, i és un lloc consagrat", ha dit la religiosa.
10 anys de litigis
En aquest sentit, l'ordre planteja restablir la vida religiosa, en forma de misses o celebracions litúrgiques, convertir en museu la part més antiga i noble, i dedicar a finalitats socials, educatives o culturals la resta de l'edifici. "L'impàs de deu anys per l'obstinació del Bisbat ha suposat un problema per parlar de projectes possibles que es plategen", ha dit l'advocada Pilar Rosselló. "Es requereixen decisions importants que ara no es poden prendre en una situació d'incertesa com l'actual", ha continuat. En qualsevol cas, la decisió que es prengui finalment en relació amb l'edifici l'ha de validar el Vaticà, de qui depèn.
Pel que fa a la possibilitat que el Bisbat vagi al Suprem, la lletrada ha assegurat que la possibilitat que el recurs de cassació prosperi "són inexistents". De fet, "ha de passar per l'oficina d'admissió del Tribunal, i no crec ni que passi el filtre, perquè no hi ha raons jurídiques que avalin un pronunciament judicial diferent", ha dit Rosselló. La lletrada ha recordat, també, que el bisbe Taltavull va intentar traslladar el conflicte al Vaticà, que "de manera extraordinària", va nomenar sor Ángeles Rodríguez com a priora del monestir. Així, la Santa seu va donar el seu suport a les monges en el seu litigi contra el Bisbat.
Després que s'hagi conegut la sentència, ni hi ha hagut contacte entre la mare i el bisbe, ni tampoc entre els equips legals de les parts. El darrer contacte va ser anys enrere, quan, arran de la primera sentència, la religiosa va demanar a Taltavull que cessàs en el seu intent d'apropiar-se del monestir i reconegués la propietat de les monges, que l'han habitat al llarg de 500 anys.