Lorena Oliver Far: “Una monja va avisar la Guàrdia Civil en veure roba d’home estesa”

PalmaLorena Oliver Far (Palma, 1976) és la reneta del represaliat més recordat i emblemàtic de Felanitx. La història de Rafel Estades, s’Esparter (Felanitx, 1889 - Palma, 1937) és la d’un comerciant de fruits secs que vivia al carrer del Call on tenia un sequer d’albercocs. Benestant i d’esquerres, sempre fou vist per la dreta felanitxera com un perill. I més quan va passar a ser tinent de batle durant la República i el seu nom fou relacionat amb un incident eclesiàstic que es demostrà que no havia comès. Fa uns dies se li dedicà una pedra de la memòria just devora una olivera del consistori on un dia treballà.

Quan vàreu saber que finalment es reconeixeria el record del seu repadrí?

— La passada legislatura la direcció general de Memòria Democràtica ja va enregistrar el testimoni de mon pare (Biel Oliver Estades) per documentar-lo i poder enviar-lo també a Fiscalia per a futurs procediments. Em comunicaren també que se li demanaria una pedra de la memòria. I encara que amb el canvi de Govern ja no m’esperava que això acabàs succeint, el passat mes de febrer m’informaren que el procés continuava endavant i que col·locarien una stolpersteine al lateral de l’Ajuntament, d’on en fou primer tinent de batle durant la Segona República.

Què significa que sigui al seu poble?

— A mon pare (el net de s’Esparter) li mantinguérem en secret fins que faltava una setmana. Un cop ho va saber es va emocionar molt… però al mateix temps va demanar: “Ha de ser a Felanitx?” I és que encara que hàgim estiuejat durant molts anys a Portocolom, el record de Felanitx és tan dur, que després de l’assassinat del meu repadrí i un cop ja a Palma, la resta de la família no en va voler saber res, del poble. La restitució arriba tard, però pens que era un deute que tenia Felanitx amb aquest home. Mai se li havia fet un reconeixement públic aquí on va néixer. Era un tema tabú.

D’on va venir aquesta ràbia?

— Supòs que perquè era de família burgesa i d’esquerres; i això, per a determinats estaments socials i polítics felanitxers, no era ben vist. Sempre ajudava la gent del poble que ho necessitàs, ca seva estava oberta per a tothom i això creava enveges. Aquesta voluntat de servei el va dur a la política i a ser regidor per Esquerra Republicana.

En què treballava el seu repadrí?

— Es dedicava al comerç de fruits secs, ametlles, garroves… això el va fer viatjar sovint a l’estranger, i li va permetre veure altres realitats i tenir una visió diferent del món i de la societat mallorquina. En aquest sentit, les seves idees eren molt avançades al seu temps. Potser això també li anàs en contra. La meva padrina Maria, de fet, es va casar a Sant Salvador amb el padrí Biel de can Salines, però ni de blanc ni vestida de núvia. Tot i això, mentre que el padrí era alegre i entranyable, la meva padrina sempre fou una persona trista, crec que marcada pel record de veure com havien tret el seu pare del llit per després matar-lo. En qualsevol cas, el que sí que tingué sempre clar és que els fets s’havien de contar, s’havien de transmetre i encara que li fes mal, aprofitava sempre que podia per contar-ho a les noves generacions; no per una voluntat només ideològica, sinó humanitària. No tenia por.

Tampoc anys després...

— Cert. L’any 1968, quan el batle Oliver va morir, la meva padrina va comprar un ram de flors a la Rambla. L’endemà va tenir la Guàrdia Civil a casa demanant-li explicacions. Però a la família sempre s’ha tingut clar que aquest és un tema de dignitat. Jo mateixa sempre m’he rebel·lat contra les injustícies. Tal volta per això som ara misser.

Aguantaren uns anys més a Felanitx o ja partiren tot d’una a Palma?

— Se’n van anar poc temps després perquè aquí eren mal vistos.

El seu pare va viure la detenció.

— Tenia tres anys quan va passar. Vivien al carrer del Call, devora ca les monges. Quan els falangistes el descobriren i se l’endugueren, el 3 de gener de 1937, n’hi hagué un que fins i tot l’apuntà dient que “aquí no n’ha de quedar ni l’arrel”.

Quins són els suposats fets que després li costaren la vida?

— Era juliol de 1934, el dia que s’inaugurava el monument del Sant Crist que hi ha damunt Sant Salvador. Quan les autoritats estaven pujant en cotxe, alguns joves tiraren tatxes a un revolt de la carretera perquè punxassin i haguessin de continuar a peu. Aviat va córrer el rumor que s’Esparter hi tenia cosa a veure. Fou detingut i interrogat, però va ser posat en llibertat perquè no es va poder demostrar que fos allà quan van succeir els fets.

Després de l’aixecament militar, el batle va fugir, però s’Esparter va quedar; per què?

— Amb el cop d’estat militar del 1936 i per les seves idees polítiques, el meu repadrí s’hagué d’amagar. El batle de Felanitx en aquells moments, Pere Oliver, va fugir a Barcelona via Menorca, però ell va quedar pensant que en dues setmanes tot s’hauria resolt. No fou així i va estar mesos passant de ca seva a ca la seva filla, que vivia davant, esquivant els registres. Es deia que els vespres canviava de casa vestit de dona perquè no el reconeguessin. Fins que un dia una monja del convent de devora va veure roba d’home estesa i va avisar la Guàrdia Civil.

Què va passar després?

— Primer el tingueren empresonat uns dies a l’Ajuntament, fins que el 14 de gener se l’endugueren cap a Ciutat. Entre Felanitx i Porreres el torturaren tot clavant-li tatxes al cap com les que deien que havia col·locat a la carretera tres anys enrere. Quan arribà al cementiri de Palma l’acabaren de rematar d’un tret.

Com va ser el cop per la seva vídua?

— En tenim poca informació del calvari que degué passar la meva repadrina, Catalina Escarrer, el que degué sofrir; perquè no deixa de ser un exili interior del que gairebé no se’n podia parlar fora de l’entorn familiar. Les dones continuen sent les grans oblidades de la repressió.