Mor Karl Lagerfeld, el Kàiser de la moda, als 85 anys

Barcelona“Karl Lagerfeld era un geni absolut i deixa un gran llegat, que és el de la feina ben feta”. Ho deia ahir Pilar Pasamontes, historiadora de la moda del segle XX i directora científica de moda de l’IED Barcelona Escola Superior de Disseny, parlant sobre la mort del director creatiu de Chanel i Fendi, que es va saber dimarts al matí.

Lagerfeld, de 85 anys, va morir a París, segons va informar Reuters, ciutat on vivia des dels anys 50. El 22 de gener van saltat totes les alarmes sobre el seu estat de salut quan no va sortir a saludar després de la desfilada en què va presentar la seva última col·lecció per a la pròxima primavera-estiu. Lagerfeld, amant del xou i l’espectacle, sempre apareixia després de les desfilades amb el seu look habitual i les ulleres fosques, però en aquesta ocasió va delegar aquest honor en la seva mà dreta, Virginie Viard, que com a única explicació de l’absència del director creatiu va dir que estava cansat.

La mort del dissenyador deixa un buit gegant en el món de la moda, en què l’alemany era conegut com el Kaiser i serà recordat per haver-se mantingut en la primera línia de la indústria durant gairebé set dècades, amb la indiscutible medalla d’haver reflotat la mítica casa Chanel.

Lagerfeld va néixer a Hamburg en una data que mai s’ha sabut exactament i es va criar en una família burgesa, en un paratge bucòlic que gairebé no va patir les conseqüències de la Segona Guerra Mundial. El 1952 es va traslladar a París amb la seva mare, l’Elisabeth, i allà va seguir els estudis. El 1954 va guanyar el concurs de l’International Wool Secretariat amb el dibuix d’un abric escotat a l’esquena. Va compartir el premi amb Yves Saint Laurent, que llavors era, com ell, un dissenyador jove i novell. A partir d’aquell moment va començar a col·laborar en tallers com el de Pierre Balmain o la casa Chloé, i el 1965 va entrar a treballar a Fendi, firma en la qual es quedaria fins a la seva mort. El 1974 va fundar la marca que porta el seu propi nom, Karl Lagerfeld.

L’entrada a Chanel

Però, definitivament, l’any crucial en la seva carrera va ser el 1983, quan Chanel, la mítica marca que feia aigües perquè no se sabia adaptar als nous temps, va trucar a la seva porta i li va demanar ajuda per reflotar. Lagerfeld va acceptar el repte i va aconseguir modernitzar la firma sense perdre de vista l’estil de la fundadora, Coco Chanel. “Va aconseguir fer una cosa molt difícil, i és que va renovar Chanel sense trair l’esperit Chanel”, deia Josep Casamartina, historiador de l’art i de la moda i director de la Fundació Antoni de Montpalau. “Ell sabia que era l’hereu moral d’una marca molt important, amb una tradició llarguíssima i unes icones d’estil fonamentals. I això ho va respectar, va ser molt fidel a l’estil de la maison i, tot i això, va innovar”. Hi està d’acord Pilar Pasamontes, que afegeix: “Com que en sabia tant, de moda, s’adaptava al lloc on era”. “Quan va arribar a Chanel -destaca- ja era un dissenyador consolidat però tot i això es va saber adaptar i va aconseguir fer pujar la marca com l’escuma. Ell ja va dir que canviaria les coses a poc a poc, perquè els canvis no els volia fer bruscament, però era totalment conscient que havia d’actualitzar la marca, que s’havia quedat obsoleta. I ho va aconseguir”.

Un altre dels grans èxits de Lagerfeld va ser envoltar-se de models i celebrities a les quals va convertir en ambaixadores de la marca. Claudia Schiffer, Inès de la Fressange, Carolina de Mònaco o Cindy Crawford van fer aquest paper a les dècades dels 80 i els 90, mentre que Kate Moss, Kristen Stewart o Lily-Rose Depp han sigut les seves ambaixadores d’estil ja entrat el segle XXI.

Treballador incansable

Una de les claus del seu èxit era que no parava mai de treballar. Era infatigable. “Feia deu col·leccions a l’any per a Chanel i un parell més per a Fendi -explica Pasamontes-, que és un ritme insostenible per a qualsevol altre dissenyador. En canvi, ell sempre podia una mica més i sempre exigia una mica més als seus treballadors”. A més, com a amant de l’art que era, estimava totes les disciplines: feia les fotografies dels vestits, filmava algunes de les campanyes publicitàries i feia les il·lustracions i els esbossos de tot el que dissenyava. Lagerfeld era un artista del Renaixement en ple segle XX.

Una altra de les passions del dissenyador era l’alta costura. “Lagerfeld va defensar l’alta costura en els moments més difícils, als 80 i els 90, quan hi va haver la gran eclosió del prêt-à-porter de qualitat”, recorda Josep Casamartina. “Sempre va ser un defensor de l’alta costura”, rebla Pasamontes, que destaca que, sota la seva direcció, Chanel va crear una filial per englobar els tallers d’artesans que feia dècades que treballaven per a la casa i, així, protegir-los i mantenir tots els llocs de treball.

Però la seva figura no està exempta de polèmica, i la seva manera de ser, directa i políticament incorrecta, el va convertir en un personatge controvertit. Un dels escàndols més sonats va ser quan el 2012 va dir que la cantant Adèle estava “massa grassa” o quan, parlant dels homes russos, va dir: “Són tan lletjos que si jo fos una dona russa em faria lesbiana”. Lagerfeld deia que odiava “la gent desagradable i lletja”. També va generar rebombori quan va criticar la política migratòria d’Angela Merkel amb una il·lustració en què Hitler donava les gràcies a la cancellera. Aquestes sortides de to se sumaven a algunes excentricitats de què no s’amagava mai, com la seva col·lecció de centenars d’iPods, l’addició a la Coca-Cola Light o la seva indumentària i pentinat, sempre igual. Tot plegat va acabar configurant un personatge que anava més enllà del creador, i que era el més semblant a un monarca en el món de la moda. Respectat, admirat i polèmic, Lagerfeld sabia que podia permetre’s qualsevol excentricitat perquè feia gairebé 70 anys que demostrava que era un geni de la moda.