Mor l'escriptor Antonio Gala

BarcelonaL'escriptor Antonio Gala ha mort als 92 anys a Còrdova, segons ha informat Canal Sur. Poeta, dramaturg, narrador i assagista, el seu llegat inclou obres de teatre com Los buenos días perdidos (1972) i novel·les com El manuscrito carmesí (1990), amb la qual va guanyar el premi Planeta, La pasión turca (1993), que va tenir una adaptació cinematogràfica dirigida per Vicente Aranda, i Los papeles del agua (2008), el seu llibre "més feminista. També va escriure l'autobiografia Ahora hablaré de mí (2000).

Antonio Gala va néixer a Brazatortas (Ciudad Real) el 1930, però la família es va instal·lar a Còrdova, la ciutat on va créixer. Va ser fill predilecte d’Andalusia, es va interessar intel·lectualment i de manera apassionada per la cultura andalusina i entre les paraules justes d’una literatura apresa dels clàssics hi escolava la sensibilitat i la passió meridionals, presents per exemple en poemaris com ara Poemas cordobeses (1994), Testamento andaluz (1998) i Desde el Sur te lo digo (2019). “L’amor és impulsiu, i el desamor és reflexiu”, deia Gala, gairebé com una síntesi de la seva manera d’entendre la literatura. “L’amor de debò ha de transgredir”, sostenia.

La poesia va ser la primera fiblada, fruit de la lectura d'autors com Rilke i Garcilaso de la Vega. Va estudiar dret a la Universitat de Sevilla, i posteriorment va fer filosofia i lletres i ciències polítiques i econòmiques a Madrid. En aquesta etapa universitària va publicar poemes a diverses revistes, i fins i tot en va fundar una, Arquero de Poesía (1950), amb Gloria Fuertes, Rafael Mir i Julio Mariscal. Amb el poemari Enemigo íntimo (1959) va rebre un accèssit del premi Adonáis.

Tanmateix, al principi de la seva carrera va ser al teatre on va aconseguir més repercussió. El 20 de desembre del 1963 va estrenar al Teatre María Guerrero de Madrid Los verdes campos del Edén, l'obra amb què havia guanyat el premi Calderón de la Barca. Com a dramaturg també va ser guardonat amb el premi Mayte per Los buenos días perdidos (1973), entre d'altres, i va construir un llegat prou sòlid amb obres com Anillos para una dama (1973), Petra Regalada (1980), Samarkanda (1985) i La truhana (1992).

Políticament, durant la Transició va mostrar el compromís amb l’esquerra, fins i tot va manifestar el seu desacord amb l’ingrés d’Espanya a l’OTAN. Va donar suport a la vaga general de 1988, en plena onada de reconversió industrial, i el 1993 va dir la seva contra la llei de seguretat ciutadana del ministre socialista José Luis Corcuera. També va saber aprofitar el seu carisma i les aparicions televisives per defensar els drets LGTBI.

La popularitat d'Antonio Gala es va multiplicar arran de la publicació de la seva primera novel·la, El manuscrito carmesí (1990), amb la qual volia reivindicar Boabdil, l'últim rei de Granada, a qui considerava que la historiografia espanyola havia maltractat. Aquest debut novel·lístic va ser recompensat amb el premi Planeta, i va ser el primer pas d'una trajectòria com a narrador amb una quinzena de títols entre novel·les i relats. Un dels llibres més populars de Gala és La pasión turca, del 1993, que de seguida es va convertir en una pel·lícula protagonitzada per Ana Belén.

Paral·lelament a la carrera literària, Gala va fer també d'articulista a diferents mitjans, primer a El País i després sobretot a El Mundo entre el 1992 i el 2015. A Còrdova va fundar una fundació en un antic convent del segle XVII on ha donat suport a joves creadors. "Per a mi, la fundació és el més gran dels meus èxits, i el més gran dels meus regals", assegurava Antonio Gala.