Mor a Mallorca Cristina Macaya, una dona lliure amb relacions mundials
A la seva casa d’Establiments ha acollit des de presidents dels Estats Units a estrelles de Hollywood, i també escriptors de distints continents, dissenyadors i artistes de l’illa i d’arreu
PalmaCristina Macaya ha mort aquest dijous horabaixa a Mallorca a 77 anys. Ha mort a la seva casa, a la finca d’Es Canyar, a Establiments, després lluitar durant una llarga temporada contra el càncer. Amb ella es tanca una època a l’illa des de la qual aquesta dona lliure, extraordinàriament vital, intel·ligent, generosa i gens convencional ha exercit d’amfitriona de mig món, enfortint unes relacions internacionals que a vegades donaven lloc a llargues amistats i altres contribuïen a posar en marxa projectes d’interès i abast.
També és des d’aquesta possessió mallorquina amb reminiscències italianes i grans camps de tarongers on Macaya ha desenvolupat una labor solidària més que notable. Ha exercit de suport incondicional de Projecte Home a les Balears i del seu president, el capellà Tomeu Català, en la dedicació a la desintoxicació de persones drogoaddictes i també en la seva reinserció social. A més, en col·laboració amb la Direcció General d’Institucions Penitenciàries, dependent del Ministeri de l’Interior, va impulsar la Unitat de Mares de la presó de Palma, una iniciativa considerada exemplar i pionera dins l’estat espanyol. De fet, per aquesta iniciativa va rebre el premi Women Together de l’ONU, que reconeix la millora de les condicions de vida de les recluses i dels seus fills. Ella sempre va dir que s’involucrava en allò que creia.
Ara bé, una de les primeres ocasions en què el seu nom va aparèixer lligat a una causa solidària va ser quan Cristina Macaya va ocupar, durant onze anys, el càrrec de vicepresidenta de la Creu Roja, on va desenvolupar iniciatives que s’han convertit en emblemàtiques de l’entitat, com per exemple el Sorteig de l’Or. Gràcies a aquesta idea, que va néixer sota la seva gestió, la Creu Roja va poder ampliar la seva capacitat de finançament sense dependre exclusivament de les donacions, que fins llavors eren pràcticament l’única via perquè l’entitat pogués dur a terme les activitats humanitàries i assistencials.
En clau personal
Tot i el protagonisme tant per les seves accions solidàries com per la capacitat de convocar personatges amb enorme influència, acollir-los, escoltar-los i fins i tot oferir-los consell; tot i ser la darrera que es retirava d’una festa i també de les primeres que es llevava al matí; tot i haver pogut ocupar portades de revistes i exposar la seva vida als mitjans de comunicació, Cristina Macaya mai no va voler ocupar un primer pla. No li agradava sortir a la premsa.
Nascuda a Madrid, un 7 d’abril del 1945, la família tenia arrels basques, encara que el seu pare era gallec i la seva mare, sevillana. De tant en tant, també contava que, per part materna, era descendent del corsari Jean Lafitte, cosa que a ella li agradava especialment. Cristina Macaya, de fet, va néixer com a Cristina López Mancisidor, però va adoptar el llinatge del seu espòs, Javier Macaya, empresari d’una coneguda família catalana. Ella solia confessar que la seva vida estava marcada per la pèrdua de dos homes: el pare, quan tenia 15 anys, i el seu marit, que va morir de sobte quan ella tenia 28 anys, tres fills petits –Sandra, Cristina i Javier– i estava embarassada de la seva quarta filla, Maria. Posteriorment, i durant disset anys, va ser parella de l’empresari Plácido Arango, conegut mecenes artístic d’origen hispanomexicà amb el qual mai es va casar.
Era extrovertida i dotada d’intuïció i d’interès per establir amistat amb tota mena de persones. Va ser, però, des que es va establir a Mallorca que va intensificar l’organització de trobades de gent ben diversa. A Es Canyar es podia berenar amb Bill Clinton, parlar amb Nacho Duato caminant entre els tarongers, dinar amb els ducs de Kent, fer una copa amb Jack Nicholson, Michael Douglas, Catherine Zeta-Jones, o ballar amb Gwyneth Paltrow. Hi podia ser Almodóvar amb Rossy de Palma, però també i molt habitualment l’escriptor mexicà Carlos Fuentes amb la periodista Silvia Lemus. O el dissenyador Valentino, o l’escultor català Xavier Corberó, una de les peces del qual dona la benvinguda a la casa. Felipe González, Isabel Presley, les mecenes de l’art Patricia Phelps de Cisneros o Ella Fontanals, la dissenyadora Elena Benaroch, però també un bon nombre d’artistes de Mallorca i d’arreu, empresaris i persones de tota mena a les quals Cristina Macaya reunia, sempre sota un mateix epígraf, la seva discreció d’organitzadora exquisida, que mai va fer cap declaració que donàs a conèixer la seva nodrida agenda. Així i tot, qualsevol que la conegués constatava quin era el seu immens atractiu per captivar qui volgués: exquisida i propera, carregada de sentit de l’humor i d’informació que utilitzava i callava de manera intel·ligent, una persona amb una actitud tan positiva com arrossegadora. Cristina Macaya va contribuir a canviar la vida de moltes persones. Ella mai no en presumia, però tothom li ho reconeix.