Mor el doctor Corbella, psiquiatre i divulgador científic

El doctor Joan Corbella, psiquiatre i divulgador científic, ha mort aquest dimecres a Palma, segons ha informat Catalunya Ràdio i ha confirmat la seva dona, l'escriptora mallorquina Maria de la Pau Janer, a través d'un missatge a Instagram. El metge es va fer molt conegut per les seves aparicions en diversos programes de TV3 en què comentava i relacionava aspectes de la psiquiatria amb la vida quotidiana. De fet, les seves intervencions tenien una incidència especial i el seu rostre es va convertir en habitual en la petita pantalla durant una època. Corbella, però, també va col·laborar en altres mitjans de comunicació, com ara Ràdio Barcelona, la Cope, Onda Cero i el suplement dominical del diari Avui. Així mateix, la seva important tasca de divulgador el va dur a escriure diversos llibres sobre problemes psiquiàtrics i del món de la parella que van tenir una gran èxit entre el públic. Alguns exemples són Una relació: pares i fills, Viure cada dia, El pas del temps en l'estat d'ànim, Tristeses i depressió, Por del silenci i Vida quotidiana. El doctor també es va endinsar en la novel·la i, de fet, l'any 1997 va guanyar el premi Ramon Llull amb aquest gènere, amb l'obra D'avui per demà.

Nascut el 1945 a Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), va decidir seguir els passos del seu pare, que també era metge en aquest municipi. Quan encara estudiava medicina, va començar a treballar amb el doctor Ramon Sarró, un fet que va ser clau perquè optés a escollir psiquiatria com a especialitat.

El doctor Corbella es va fer famós per les seves aparicions a la televisió, però el seu nom va tornar a aparèixer arreu perquè es va casar amb l'escriptora Maria de la Pau Janer, que aquest dimecres s'ha acomiadat del seu marit a Instagram amb un poema de Rainer Maria Rilke: "Al meu amor, Joan Corbella, en el dia de la seva mort. Apaga aquests ulls meus, no deixaré de veure't, si em tapes les orelles podré igualment sentir-te, i podré sense peus anar vers tu i sense boca podré encara conjurar-te. Lleva'm els braços i t'agafaré amb el meu cor com si fos una mà; para'm el cor, bategarà el cervell; i si al meu cervell tu cales foc, llavors et portaré a la meva sang".