Les morts per covid podrien triplicar les xifres oficials

BarcelonaLes morts atribuïbles a la pandèmia que va declarar-se al món avui fa tot just dos anys podrien ser moltes més que els 5,9 milions de què parlen les xifres oficials entre el gener del 2020 i el desembre del 2021. Un estudi publicat a la revista científica The Lancet defensa ara que el còmput real de sobremortalitat podria arribar a ser tres cops més elevat i situar-se en els 18,2 milions de defuncions. L'informe ha recopilat dades de morts per totes les causes per setmana i mes dels anys del covid i de fins onze anys abans. A partir d'aquesta informació, ha fet un model per poder estimar l'excés de morts global durant la pandèmia.

Els investigadors que han elaborat l'anàlisi, coordinada per l'Institut de Mètriques i Avaluacions Sanitàries de la Universitat de Washington (EUA), ressalten, però, que cal més feina per comprendre quina proporció d'aquesta mortalitat és conseqüència directa del covid, com admet l'autor principal de l'estudi, Haidong Wang. Treballs previs sobre dades procedents de països com Suècia i Noruega suggereixen que el virus és la causa directa de gran part de les morts, però "per ara no hi ha prou evidències disponibles" per determinar-ho amb més certesa, defensen, i avisen, també, que l'exactitud de les xifres té limitacions, perquè han utilitzat mètodes estadístics per calcular el possible excés de mortalitat en països que no han publicat prou dades.

Per regions, la zona andina de Llatinoamèrica seria la més colpejada del món, amb una sobremortalitat de 512 persones per cada 100.000 habitants, seguida de l'Europa de l'Est (345 morts més per cada 100.000 habitants), l'Europa Central (316 morts), la part sud de l'Àfrica subsahariana (309 morts) i el centre de l'Amèrica Llatina (274 morts).

Diferències per països

Al conjunt del planeta van morir 120 persones més per cada 100.000 habitants de les que s'hauria esperat si no s'hagués desfermat la pandèmia de coronavirus, segon l'estimació de l'estudi. Alguns països, en canvi, van registrar una taxa de mortalitat per sota de la mitjana durant aquest període, entre els quals Islàndia (48 morts menys per cada 100.000 habitants), Austràlia (38 menys) i Singapur (16 menys). En xifres absolutes, l'Índia va ser el país amb un excés de morts més gran (4,1 milions), seguit dels Estats Units (1,1 milions), Rússia (també 1,1 milions), Mèxic (798.000) i el Brasil (792.000).

Els autors de l'estudi suggereixen que l'àmplia diferència entre les xifres oficials de morts i les víctimes addicionals que apareixen als registres pot ser deguda a "manca de diagnòstics per falta de tests" i a "problemes amb la publicació" de les dades.

Les morts que no van ser directament provocades per la malaltia van poder deure's a causes com suïcidis, "ús de drogues motivat per canvis conductuals" o falta d'accés a atenció sanitària i altres serveis essencials, segons consideren els investigadors. L'impacte de cadascun d'aquests factors varia segons el país i la regió. Els autors de l'estudi confien que, a mesura que més països publiquin dades detallades sobre causes de mortalitat, serà possible conèixer amb més precisió els efectes de la pandèmia.