Si trobes que enguany et piquen més que mai potser tens mosquits tigre a casa

PalmaEl mosquit tigre va arribar a les Illes Balears l'any 2012 i des de llavors, s'ha adaptat perfectament i, sobretot, s'ha fet notar. Es tracta d'un insecte diürn, agressiu, que vola baix, que pica de dia, a les cames, i que no fa gaire renou. Si a això hi afegim que necessita molt poca acumulació d'aigua per criar, com per exemple la dels cossiols, tenim les condicions perfectes per fer-ne molt complicat el control.

"Com que cria en entorns urbans i a cases privades, les empreses de control de plagues no hi poden accedir amb facilitat, i per això és imprescindible la conscienciació ciutadana per evitar que proliferin. No es pot tenir aigua estancada als cossiols". Però també explica que la sensació que hi ha més mosquits que mai ve del fet que ara tenim unes espècies que abans no teníem perquè venen d'altres indrets, com el tigre, que té hàbits diferents dels mosquits locals tradicionals, com el fet de picar de dia. Així ho explica Carles Barceló, investigador de la Universitat de les Illes Balears i membre del comitè organitzador de l'onzena Conferència Internacional de l'Associació Europea de Control de Mosquits que es reuneix des d'avui fins al 10 de novembre a la UIB.

Dos-cents especialistes tant investigadors com tècnics i representants de les administracions debaten durant quatre dies sobre el control dels mosquits a tot Europa. Es tracta d'una reunió que es fa cada dos anys i permet posar en comú les estratègies i experiències sobre aquests insectes. A l'edició actual s'ha posat el focus sobre el control de vectors a Europa.

Transmissors de malalties

La majoria dels mosquits no són capaços de transmetre virus, però entre les espècies que poden fer-ho destaquen per la seva eficàcia el mosquit de la febre groga (Aedes aegypti) i el mosquit tigre (Aedes albopictus). Aquestes dues espècies poden transmetre els virus del dengue, la febre groga, el chikungunya i el Zika, entre d'altres. "L'augment de les temperatures, el canvi climàtic i la globalització, a més de la facilitat del transport de persones i mercaderies, ha fet que moltes espècies, com aquestes, que abans no existien a Europa, s'hi hagin instal·lat i cada vegada arribin més al nord".

Barceló recorda que l'any passat ja es va produir el primer cas de transmissió local de dengue a dos turistes alemanys d'Eivissa. "Qualsevol persona pot viatjar en poques hores d'un país a un altre i pot ser portador d'una malaltia sense ser-ne conscient, llavors un mosquit tigre el pica i ho pot transmetre a una altra persona". Per això, és especialment important coordinar esforços i estratègies.

En la mateixa línia s'ha expressat Florence Fouque, entomòloga i especialista en vectors de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que ha destacat la rellevància d'estar preparat per a la possible arribada de malalties de transmissió que fins ara no teníem a Europa. "Les malalties arribaran i és essencial poder treballar en la prevenció, i, una vegada esteses, en la resposta més efectiva. Un exemple és el de la covid, per a la qual no estàvem preparats, i va ser un desastre mundial". Fouque ha aclarit que hi ha associacions de control dels moscards a tots els continents i que es fan reunions com la de Palma per poder intercanviar informació, coneixement i innovació. "Aquestes són les claus per poder estar preparats i tenir una resposta ajustada quan es detecten brots de malalties". L'OMS calcula que cada any hi ha 390 milions de persones infectades amb el virus del dengue al món.

Un programa ampli

El congrés ha estat organitzat pel grup de recerca en Zoologia Aplicada i de la Conservació (ZAP) i l'Institut d'Investigacions Agroambientals i Economia de l'Aigua (INAGEA) de la Universitat de les Illes Balears, juntament amb l'Associació Europea de Control de Mosquits (EMCA).

En el programa es recullen aspectes com la vigilància i el maneig d'espècies de mosquit invasores i altres grups de vectors fins a les millors pràctiques per al control de mosquits i la gestió de biocides. A més, s'exploraran conceptes de ciència ciutadana i participació comunitària en la vigilància i el control de mosquits, juntament amb reptes i perspectives en l'àmbit de la salut pública. La reunió inclou cursos de formació sobre la identificació d'insectes no diana en les captures de mosquits i sobre mètodes d'avaluació de repel·lents de mosquits, entre altres activitats.