Els motius dels mals resultats en matemàtiques, anglès i català

BarcelonaMés dades han confirmat, aquesta setmana, el que molts professors i experts ja alertaven: el tancament de les escoles i les restriccions de la pandèmia han tingut un efecte negatiu directe sobre l'aprenentatge dels alumnes. Les limitacions durant aquell període han provocat la caiguda més important dels últims anys en l'aprenentatge, sobretot de matemàtiques i anglès i també –tot i que en menor mesura– de català. I això ja passa a tots els nivells, tant a primària com a secundària, tal com constaten els resultats de les proves de competències bàsiques a 6è i a 4t d'ESO.

A secundària, dos de cada deu alumnes no arriben a les habilitats mínimes en matemàtiques i anglès, segons els resultats de les proves fetes públiques l'agost passat. I a primària la reculada és a totes les competències, excepte en medi natural. De nou hi ha més d'un 15% d'alumnes amb un nivell baix en matemàtiques i llengües, un llindar que es considera d'alerta. La Generalitat diu obertament que està "preocupada" i ja ha proposat mesures per revertir la situació. Però professors i investigadors de la comunitat educativa consultats per l'ARA apunten que les receptes són massa "superficials" i que això fa que els dèficits d'aprenentatge corrin el perill de "cronificar-se". "Ja portàvem vuit o nou anys amb resultats estancats i, esclar, amb la pandèmia han anat avall", diu el cap de projectes de la Fundació Bofill, Miquel Àngel Alegre, que assegura que "aquesta situació s'explica, sobretot, per la persistència de les desigualtats socials en l'educació". "En el nostre sistema educatiu els resultats encara van molt condicionats per l'origen social, cultural i econòmic de les famílies", argumenta.

I per què en concret matemàtiques, anglès i català són les assignatures més penalitzades? La resposta genera força consens. "Les mates i l'anglès, i en alguns entorns també el català, són matèries que es treballen bàsicament a l'escola, mentre que altres assignatures es van assumint també fora de les aules", explica Xavier Martínez-Celorrio, professor de sociologia de la Universitat de Barcelona. Alegre hi coincideix: "Si no aprens anglès a l'escola, aprendre'l fora només dependrà del teu entorn familiar, dels hàbits a casa i de les eines que et facilitin, com ara una acadèmia privada. I el context extraescolar té molts més factors de desigualtat".

Les dades són dolentes, sense matisos, però Martínez-Celorrio apunta que "encara podrien haver sigut pitjors". Ho diu en relació amb el fet que Espanya va tornar a obrir les escoles abans que altres països europeus. Tot i això, aquest sociòleg destaca com a preocupant –i evident– l'efecte "homogeneïtzador a la baixa" que ha tingut la pandèmia en tots els alumnes. "Els alumnes excel·lents també han baixat en mates 7 punts i en anglès 8 punts. Els resultats baixen fins i tot quan hi ha el possible plus del profe de reforç privat", assenyala.

La pandèmia, diuen professors i experts, va truncar la interacció a l'aula, i la gestió posterior no va ajudar gens a recuperar-la. Aquest és un dels motius principals de la patacada a les proves de competències. "Les mates requereixen molta interacció amb els alumnes", diu Lluis Mora, professor d'aquesta assignatura. "Abans fèiem grups reduïts i després del confinament, amb les restriccions, teníem moltes dificultats per treballar en equips o compartint materials", afegeix. Mora es refereix a les pràctiques que feien a classe "per passar d'un model físic a l'abstracció matemàtica". "Per calcular àrees i perímetres, primer construíem figures planes, amb cordills, que compartíem, i els alumnes podien tocar-ho. Els més petits ho feien amb construccions de macarrons que després havien de comptar, i tot això es va perdre", relata. Amb l'eliminació d'aquesta part més "tangible", els alumnes es van veure abocats directament a la part abstracta dels conceptes i això, assegura Mora, "els costa més".

Amb les llengües passa el mateix. "L'oralitat ha quedat en un segon pla", assegura Isabel Muntañà, mestra especialitzada en llengua catalana de l'Escola Voltregà. Muntañà, però, creu que no es pot atribuir tot només a la pandèmia, sinó que és "multifactorial": des del disseny de les proves (de les quals qüestiona que siguin les més adequades) fins a la preparació de totes i cada una de les classes. "No es tracta només de fer parlar els alumnes. Els professors, com a models, també hem de preparar-nos millor la part oral i hem de potenciar que els alumnes facin més discursos", diu. "Els alumnes als quals els costa més, tenen problemes sobretot de vocabulari i amb les estructures lingüístiques", afegeix. En aquest sentit, explica que "no es pot donar per fet que els nens i nenes estan entenent el que diuen els professors". "Hem d'esprémer i cuidar els textos perquè si no ens entenen no poden incorporar conceptes ni millorar en comprensió", argumenta.

El rerefons, les desigualtats socials

Més enllà de la didàctica a classe, des de la Bofill subratllen les greus inequitats que arrossega el sistema que fan que els mals resultats acadèmics siguin més generalitzats als centres d'alta complexitat. "La diferència en mates entre un alumne desafavorit i un que no, és de dos cursos, i lluny de reduir-se aquesta distància s'està cronificant", lamenta Alegre, que remarca que cal oferir més oportunitats a aquestes "baules febles" del sistema si es volen millorar les notes en conjunt.

Per aconseguir-ho, Alegre entra de ple en el debat de les solucions proposades pel Govern, que aquesta setmana ha dit que farà, sobretot, més formació per als docents i acompanyament per als centres amb més dificultats. "Són mesures massa atomitzades, sense una estratègia de reducció de les desigualtats", diu Alegre, que hauria preferit concrecions en el finançament per fórmula, més educadors, enfortir les plantilles per evitar rotació o mesures que lluitessin contra la segregació escolar i l'abandonament. "També hauria estat bé alguna mesura per democratitzar el lleure de veritat", afegeix.

Experts i professors lamenten que, "un cop més", el departament hagi pres decisions sense diàleg amb la comunitat educativa. "Han perdut una altra oportunitat per obtenir receptes més variades i encertades. Tenen una manera de fer molt tancada i autosuficient", diu Martínez-Celorrio. "Jo mateixa he anat a formacions on el que s'ha fet ha sigut llegir un powerpoint", diu Muntañà. Per la seva banda, Mora apunta que algunes de les mesures semblen "les de sempre". "La proposta de fer clubs de matemàtiques, per exemple, s'assembla molt als grups de treball que ja tenim de fa anys", insinua aquest professor, que creu que el millor per ajudar els alumnes és tenir un professor especialista en matemàtiques a cada centre. Hi ha una altra mesura que tots reclamen: dissenyar un pla d'inversions efectiu per ajudar els centres amb més complexitat a estabilitzar plantilles i millorar els resultats dels alumnes més desafavorits.