Motos d’aigua dins la calitja

PalmaHi ha una calitjota que amb prou feines permet veure les siluetes del fons de la imatge. Apareix tot el paisatge desdibuixat, mig esborrat, però el que veiem permet comprendre que som a Mallorca. No tan sols per la presència de la serra de Tramuntana, ni per les edificacions acaramullades incontroladament a primera línia d’una localitat costanera, sinó per l’estampa en primer pla dels dos vertaders protagonistes de l’estiu: un parell de turistes que van en motos d’aigua per dins la mar.

Aquests personatges en concret són dos bergants grossos, rubicunds, cap pelats, que encaixen bé en alguna de les discoteques del nucli turístic que s’endevina darrere seu. Ara, però, no van vestits per sortir de festa, sinó que compareixen degudament equipats amb guardapits de seguretat. És perquè van muntats en una moto d’aigua, o moto aquàtica, sens dubte un dels vehicles d’esbarjo més beneits i més potencialment perniciosos que ha concebut la inventiva humana. I això que el ventall d’opcions és ampli, des dels patinets elèctrics que han infestat la via pública en els darrers anys fins als quads, passant per les motos amb sidecar i tot el que vulgueu. Però la moto d’aigua ho té tot: no tan sols remou el fons marí i causa danys a tota casta d’organismes vius, sinó que pot fer produir mals de diversa consideració tant als qui les condueixen com (i això és més greu) als banyistes que puguin trobar desprevinguts al seu pas.

Els nostres protagonistes no tan sols colquen una moto aquàtica, sinó que en remolquen una altra. Això pot voler dir que la segona moto està avariada, cosa bastant probable tenint en compte la manera com aquests artefactes acostumen a ser manejats pels seus usuaris. També podria ser que els dos subjectes facin feina (és un dir) a un xibiu (‘xibiu’ és una paraula que s’ha de fer servir) de lloguer de motos d’aigua i altres delícies estiuenques. Pot ser que hi hagi hagut un denou o que senzillament calgui transportar aquesta moto que va arrossegada d’un punt a un altre de vorera de mar per alguna simple necessitat del negoci.

Però el cel tapat i aquesta calitja que embafa només de veure-la donen al conjunt un cert aire de derrota. És com si els dos calbs haguessin recollit la moto després d’alguna calamitat, petita o gran, i ara anassin amb ella per amunt i per avall sense saber què fer-ne. Tal vegada són dos esperits que vaguen per la Platja de Palma, perduts dins un plec temporal després d’un after o una festa de l’escuma. Deuen ser una espècie de versió turistificada de l’autoestopista del revolt: vet aquí els turistes fantasma, que recorren eternament la costa mallorquina a bord de les seves motos d’aigua també fantasmagòriques, sense ser del tot conscients de la seva situació. Ànimes en pena que cerquen encara repartidors de flyers, amb l’esperança (vana, per descomptat) de trobar una bona oferta per entrar a les discoteques amb una oferta dos per un de cerveses.

Atraccions turístiques de gran valor afegit

Normalment, les motos d’aigua fantasma i els seus tripulants d’ultratomba són invisibles als ulls dels vius, però la calitja fa que els puguem veure puntualment. Es tracta d’un fenomen que els entesos en la matèria anomenen aparicions: nosaltres perquè som modestos per naturalesa, però a d’altres bandes, de casos com aquest n’han fet un esdeveniment mundial, com els escocesos amb l’animalot aquell que surt al llac Ness. Les aparicions de motos d’aigua amb dos turistes inclosos ja es veu que són d’una qualitat superior a la d’una simple serp grossa d’aigua dolça. No hem de tenir por dels nostres turistes fantasma: ben al contrari, els hem d’estimar i sentir-nos-en orgullosos, perquè són fàcils de convertir, ells mateixos, en atraccions turístiques de gran valor afegit.

Els imperis cauen amb el temps, i es converteixen, com sabien ja els antics, en ecos que ressonen incerts dins la memòria col·lectiva, fantasies endutes pel vent d’un desert ple de les runes d’esplendors passades. Un dia, encara que de moment sembli inimaginable, deixarem de comptar cada dia amb els dits quants turistes han arribat als nostres aeroports, quantes nits han pernoctat aquí i quants euros i cèntims han gastat. I de tot plegat en quedarà, amb prou feines, un fantasma mariner en forma de dos bevedors de cervesa que, enfilats esquena amb esquena a una moto d’aigua, en remolquen una altra, amb els ulls extraviats dins el no-res.