Tensió veïnal per les ocupacions de pisos a Cala Millor

Son ServeraL’ocupació d’habitatges deshabitats ha deixat de ser un fenomen exclusiu de les ciutats. Els nuclis de la costa també pateixen ocupacions de pisos. Cala Millor n’és una prova. L’ocupació d’una finca situada entre els carrers Vinya del Mar i Sol Naixent, a principis d’estiu, ha estat seguida de la de set llars més, que ara estan habitades de manera irregular, segons han denunciat davant l’Ajuntament de Son Servera propietaris de cases veïnes a les ocupales.

Com en altres indrets, tot sembla indicar que els pisos ocupats pertanyen als fons voltor d’entitats bancàries, conseqüència de desnonaments i d’impagaments hipotecaris. L’ocupació sovint no genera problemes més enllà dels judicials com a conseqüència de les denúncies dels bancs contra els ocupants, llevat de quan els inquilins generen problemes de convivència. Aquest és el cas denunciat per Francesc Riera i tres propietaris més de pisos propers als ocupats, que fa mesos que demanen a l’entitat financera propietària dels pisos ocupats que actuï.

“Els nostres inquilins estan atemorits i ens reclamen poder viure tranquil·lament, perquè fan un esforç gros per tenir al dia el pagament del seu lloguer i, en canvi, pateixen molt per viure en un entorn de renou i problemes amb els nouvinguts”, explica Francesc Riera a l’ARA Balears. “Fa quinze dies es començaren a ocupar tots els pisos fronterers amb els nostres. Aquesta gent que ha arribat cuina als indrets comuns i bota la paret mitjanera per entrar i sortir de les cases ocupades, que estan connectades a la xarxa elèctrica pública i a també a la d’aigua”, afegeix. Igual que Francesc Riera, hi ha altres propietaris que sofreixen la mateixa situació “denunciada davant l’Ajuntament i també a Bankia, que no s’ha molestat a atendre’ns”, explica.

L’arribada d’ocupes ha alterat el dia a dia de la gent que viu des de fa temps a la zona, fins al punt que els inquilins legals estan decidits a canviar de residència. Renou, brutor, molèsties de fum per fogueres que es fan als llocs comuns i inseguretat fan que la convivència sigui gairebé impossible, asseguren.

Els propietaris de pisos han arribat a gravar un individu que es dedica a canviar els panys de les portes d’entrada als pisos i estan decidits a denunciar Bankia “per l’abandonament dels habitatges, que semblen haver passat a mans de gent mafiosa que cobra 300 euros mensuals als ocupes”. Riera té clar que el descontrol de les entitats bancàries en les seves propietats afecta directament la convivència i creu que quan hi ha un problema en aquest sentit “l’Ajuntament hauria d’intervenir-hi”, demana.

Aquest diari ha intentat, sense èxit, contactar amb Bankia per tal de saber si l’entitat ha iniciat alguna acció per tal de recuperar els pisos ocupats. “A finals d’agost acudírem a la sucursal del carrer Colom per advertir-los que gent conflictiva estava ocupant els seus pisos, però d’aleshores ençà ningú s’ha posat en contacte amb nosaltres. Dia 5 d’aquest mes els enviàrem un burofax perquè els nostres llogaters estan atemorits”, afirmen els denunciants.

Emperò també es reconeix que en ocasions els nous inquilins de pisos desocupats són enganats per persones que, amb documentació falsa, asseguren ser-ne els propietaris per llavors llogar-los-els a baix preu. Aquesta pràctica s’ha detectat en ciutats com Inca. En un cas prou recent, una família va avançar 1.500 euros al suposat propietari que, després d’entregar-ne les claus, no va tornar a aparèixer. Bankia en va tramitar el desnonament.

La policia hi intervé si hi ha queixes veïnals

Antoni Servera va assegurar a l’ARA Balears que l’Ajuntament no pot intervenir en temes d’ocupació d’habitatges “mentre no hi hagi queixes per alteració de l’ordre o de violència”. “En una ocasió ja hi enviàrem la Policia Local, després que a un inquilí conflictiu se li cremàs la paella i provocàs l’alarma dels veïns”, explica Servera. El batle diu que és molt difícil saber qui és el propietari d’aquests pisos, que un temps eren apartaments turístics, alhora que reconeix que la zona pateix per l’arribada de molta gent.