PalmaEl conseller balear de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, va prometre el setembre al Parlament que en tres mesos hauria enllestit l'esborrany de llei contra el turisme d'excessos, per tal de poder-lo aplicar durant la propera temporada alta. Ha tardat uns dies més, però ha complert i aquest divendres ha anunciat que el Consell de Govern ha aprovat l'ambiciós decret llei que pretén combatre el turisme de borratxera i impulsar el de qualitat.
El decret llei és ambiciós i se centra en tres zones concretes, les més problemàtiques: Magaluf i la Platja de Palma, a Mallorca, i el West End de Sant Antoni de Portmany, a Eivissa. En aquestes àrees aplica un règim estricte que prohibeix que les botigues que venen alcohol l'exhibeixin i obrin durant la nit. Les que ho incompleixin, s'arrisquen a multes de fins a 600.000 euros i que els obliguin a tancar durant tres anys. El decret va més enllà: també veta qualsevol mena de promoció de l'alcohol i aborda les excursions etíliques, les party boats i el balconing.
El decret llei, que té una vigència de cinc anys i entrarà en vigor així que es publiqui al Butlletí Oficial de les Illes Balears, prohibeix a les zones afectades la publicitat que incentivi el consum d'alcohol en establiments turístics, l'exhibició de begudes alcohòliques, les barres lliures i les happy hours. Els comerços que venguin alcohol hauran de tancar durant la nit, entre les 21.30 h i les 8 h.
La norma també prohibeix les excursions etíliques, conegudes com a pubcrawling -una mena de gimcanes alcohòliques que es fan de local en local-, i que es faci publicitat de les party boats, les festes en embarcacions. A més, els vaixells que en facin no podran començar o acabar les rutes a les zones afectades pel decret i se suspèn durant dos anys la concessió de noves llicències per a aquesta activitat a totes les Balears. El Govern vol donar-se aquest temps per regular-les.
La norma prohibeix "les pràctiques perilloses per a la vida o la integritat física" -en referència al conegut balconing, els turistes que boten d'un balcó a l'altre- a totes les Illes Balears, no només a les tres zones afectades. Els qui, tot i això, en duguin a terme, seran expulsats immediatament dels establiments i els hotels on les facin. I els locals que no els facin fora s'arrisquen a ser multats si no ho compleixen.
Règim sancionador
El decret llei, que segons el Govern és "la primera norma europea per frenar els excessos derivats de l'abús d'alcohol en zones turístiques", inclou un règim sancionador que considera greus "les pràctiques perilloses per a la vida" -per part de qui les du a terme, la manca d'informació en contra per part dels establiments, oferir habitacions per hores i fer publicitat de begudes alcohòliques o exposar alcohol. Aquestes faltes es multaran amb entre 6.000 i 60.000 euros.
La venda de begudes alcohòliques fora de l'horari permès, oferir-ne en barra lliure, happy hours o dos per un, mantenir dispensadors automàtics d'alcohol, la venda de begudes a menors i embarassades, les excursions etíliques o cometre dues faltes greus en mig any són faltes molt greus. Aquestes se sancionen amb entre 60.000 i 600.000 euros de multa i, a més, poden implicar fins a tres anys de tancament de l'establiment.
Context i repte
Amb el Brexit a la cantonada, l'ombra de la guerra comercial entre la Xina i els EUA a l'horitzó, el precedent de la fallida del touroperador Thomas Cook i la pressió ciutadana contra la massificació turística, el Govern havia d'actuar amb urgència per transformar el principal motor econòmic de l'Arxipèlag. L'aprovació ara del document, a més, pot ajudar l'Executiu a reconduir la mala maror causada per la polèmica per l'explotació sexual de menors tutelats pel Consell de Mallorca i la retallada d'aportacions a més de la meitat d'escoles i instituts.
L'aplicació del decret llei requerirà la implicació de les policies locals de les zones en qüestió, però també la col·laboració de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Caldrà veure, a més, si el govern de Pedro Sánchez no s'hi oposa plantejant un altre recurs d'inconstitucionalitat contra una nova mesura pionera del Pacte.