Només s’han multat un 7% dels denunciats per vulnerar l’estat d’alarma
Els representants sindicals de la Policia Local de Palma critiquen que els agents no reben una informació clara per part del Ministeri de l’Interior
PalmaEn poc més de dos mesos, els cossos policials han tramitat unes 21.000 propostes de sanció als ciutadans de les Balears -i gairebé un milió al territori espanyol-, emparades per l’anomenada Llei mordassa, per incompliment de les restriccions de l’estat d’alarma. Però no totes les propostes es tradueixen en multes per als infractors, sinó que la Delegació del govern espanyol de cada comunitat autònoma decideix quines s’acaben sancionant i la quantitat econòmica que els correspon. Per ara, només 1.500 de les denúncies recollides pels agents a les Illes han passat pel filtre de la Delegació de les Balears i han arribat en forma de multa als seus responsables, una xifra que suposa un 7,2% del total de propostes, segons fonts amb accés a les dades d’aquests tràmits.
Del total de multes confirmades, només unes poques s’han recorregut, de moment. Però és que les sancions que s’han comunicat fins ara són, al cap i a la fi, les més greus, i tampoc no s’espera que el 100% de les persones denunciades acabin multades. Es tindrà en compte en cada cas la conducta de l’infractor i la seva reincidència. La majoria de les sancions que ja s’han comunicat són de devers 1.000 euros i, de les altres, moltes just són de l’import mínim, 600 euros. Cal recordar que les infraccions de les restriccions de l’estat d’alarma poden arribar als 30.000 euros, segons la Llei mordassa.
L’advocat expert en dret administratiu Agustí Cerveró recorda el desacord que hi va haver entre el Ministeri de l’Interior i l’Advocacia de l’Estat sobre els criteris de les denúncies. Per una banda, el ministre Fernando Grande-Marlaska va emetre una ordre el 15 de març en què permetia als cossos de seguretat de l’Estat proposar per a sanció directament tothom que incomplia les restriccions de l’estat d’alarma. D’altra banda, l’Advocacia va considerar, en un informe publicat el dia 2 d’abril, que hi ha d’haver un requeriment previ, per part dels agents, que demostri que la persona ha estat informada de les restriccions i que, per tant, les ha vulnerades conscientment.
En qualsevol cas, explica Cerveró, tots els ciutadans que hagin estat multats s’enfronten a la possibilitat de “pagar tot d’una la sanció, amb un descompte del 50%”, o de cercar-se un advocat i un procurador per recórrer-la. Això segon, diu, surt molt més car en la majoria de casos, atès que moltes de les multes acaben sent de 300 euros amb la reducció. Com a conclusió, diu, “a les Balears gairebé cap serà impugnada”. Cal tenir en compte, segons l’advocat, que per la via administrativa el recurs està “perdut”, perquè la que ha de decidir és la mateixa administració que ha executat la sanció. D’aquesta manera, apel·lar-la per via judicial deixa en mans del jutge la decisió final, el qual pot fer una interpretació més o menys moderada de l’ordre ministerial.
Policies locals, “a cegues”
Si bé els motius de sanció es varen multiplicar exponencialment a partir del 14 de març, ara es tornen a reduir a mesura que cada territori avança de fase. La recuperació progressiva de la llibertat de moviment a les Illes, totes ja en fase 1, ha estat un alleujament per a la població, però una dificultat afegida per als policies locals que més han sancionat durant l’estat d’alarma, els de Palma. Els seus representants sindicals d’UGT i de CCOO es queixen que la informació que reben per part del Ministeri de l’Interior no és del tot clara. Per això, només durant el primer dia de fase 1, varen haver de formular una trentena de preguntes al govern espanyol per resoldre dubtes. Les respostes, que tarden un dia a arribar, s’incorporen després al document intern de preguntes freqüents perquè els agents les puguin consultar.
“Fins que no s’aclareix la informació passen uns dies, per això el Butlletí Oficial de l’Estat hauria de sortir, per exemple, el dijous, de manera que tens tres dies per preparar-te abans d’entrar en la nova fase el dilluns”, proposa el responsable de Policia Local d’UGT, Mateo Terrassa. Segons el sindicalista, cada dia que hi ha canvis en les restriccions estan “a cegues” fins que ells mateixos aconsegueixen “interpretar la norma” o surten “les ordres ministerials i concreten el contingut del BOE”.
Per la seva banda, el delegat de CCOO i policia local de Palma Guillem Barceló reconeix que dilluns 11 -primer dia de la fase 1- va ser “caòtic”. Per això, diu, “seria molt d’agrair tenir la informació abans”. El fet que pràcticament cada setmana canviïn les normes, afegeix, “produeix un cacau mental” i acaba “desorientant bastant”. Així, els mateixos agents són conscients que tant ells com la ciutadania necessiten un temps prudencial per processar aquesta nova informació. Per això, malgrat que durant tota la setmana s’hagin pogut veure importants concentracions de gent a les terrasses de Palma, la Policia Local no va començar a multar fins dijous horabaixa, en què es varen aixecar sis actes, dues per excés d’ocupació i quatre per incompliment de la normativa sanitària.
