Es multiplica per 10 el nombre d’entitats de defensa del territori

PalmaTerraferida, Aliança Mar Blava, Ciutat per a qui l’habita, Plataforma Antiautopista, Balears diu NO, Prou! Pitiüses en Acció, Alianza por el Agua, Eivissa-Formentera Preservation Found, Amics de la Mar, Mallorca Blue, Salvem Portocolom, Tot Inclòs, SOS H2O, Caín, Salvem es Moll, Tramuntana XXI, Així NO SOS Posidònia Menorca, Moviment Ecolocal Mallorquí-MEM, Menorquins pel Territori... Són gran part de les associacions de nova creació que s’han sumat aquests darrers 5 anys a organitzacions amb més antiguitat com puguin ser el GOB-GEN, Greenpeace-IB o Amics de la Terra, els tres col·lectius històrics que protagonitzaven la defensa del territori i del medi ambient en les darreres dècades. Del 2013 ençà, el nombre d’associacions en aquest àmbit s’ha multiplicat per deu. I no atura de créixer.

Aquest panorama deixa clar que l’escenari de la lluita dins els conflictes mediambientals ha mutat de forma, s’ha diversificat i ha canviat les seves estratègies tant en la manera de dur a terme les campanyes de conscienciació com a l’hora de pressionar els organismes públics perquè aquests emprenguin determinades accions.

Les xarxes, un instrument bàsic

Els nous temps i l’avanç de les xarxes socials han propiciat que no siguin estrictament necessaris uns estatuts, un NIF, els mitjans de comunicació tradicionals o la presència física per fer activisme. Amb just que un grup de persones comparteixi objectius, estigui ben comunicada a través de la xarxa i creï una marca amb un perfil a les xarxes socials ja hi ha suficients eines per posar en marxa un col·lectiu ecologista.

Per exemple, Terraferida, la més popular de les noves associacions, té en el moment d’aquesta publicació 6.200 seguidors a Twitter i més de 12.300 a Facebook; Alianza Mar Blava té devers 9.500 seguidors a Facebook i més de 3.800 a Twitter; i prop de 4.000 persones a Facebook i 1.800 a Twitter segueixen tot allò que publica a les seves xarxes Ciutat per a qui l’habita.

Segons el professor de Filosofia Política de la Universitat de les Illes Balears Joaquim Valdivielso, “les entitats amb forma organitzativa distributiva nascudes els darrers temps han estat més flexibles, innovadores i ràpides a l’hora de difondre el seu missatge gràcies a les xarxes socials, atès que per una banda faciliten molt l’organització, i per l’altra són molt eficients en la difusió si el discurs d’aquestes associacions és veraç i convincent”.

Les xarxes socials són per a aquest tipus de noves associacions un instrument bàsic per fer públics els seus postulats i donar a conèixer les seves dades, la qual cosa els ajuda a tenir més incidència en l’opinió pública per molt petita que pugui ser la seva estructura. Cada publicació que aquestes organitzacions pengen als seus perfils, els suposa una oportunitat per arribar tant a les persones que els segueixen com a les que estan també en contacte amb els seus seguidors si aquests en comparteixen els continguts. Per tant, tenir un perfil molt actiu premia.

Segons el professor de Filosofia Política de la UIB, allò que passava amb les organitzacions clàssiques és que “ja començaven a afrontar els conflictes ambientals amb un marc sobrepassat, perquè per una banda el seu discurs i imatgeria estaven molt vinculats al concepte de defensa del territori, el paisatge i els usos del sòl; i per l’altra, perquè eren de significat buit, la qual cosa permetia que moltes i diferents demandes, com ara la defensa del paisatge, d’una nació històrica, de sostenibilitat o de protecció de les espècies s’hi veiessin encabides”.

Valdivielso creu que “les organitzacions clàssiques com ara el GOB, Amics de la Terra i Greenpeace tenen una estructura associativa construïda sobre la cultura política sorgida de la Transició, que configurava un espai compartit per societat civil i alguns partits polítics i que han estat clau per assolir majories sociològiques progressistes.” A més, l’expert en filosofia política afegeix que “aquestes majories sociològiques han fet notar la seva resistència i han adquirit més notorietat en les fases de boom econòmic i turístic, quan la pressió urbanística ha estat més forta, i han aconseguit alguns canvis legislatius”.

Joaquim Valdivielso remarca també que “molts dels conflictes actuals ja han depassat el terme de defensa del territori i han passat a ser conflictes socioecològics, amb la qual cosa és molt més difícil articular majories sociològiques al voltant de tots els conflictes mediambientals i, en conseqüència, també els partits polítics tenen més problemes per reaccionar a aquest nou escenari”.

Nou escenari

Precisament en aquest nou escenari que requereix formes de denúncia innovadores és on les noves associacions es troben més còmodes. Documents escrits, fotografies, dissenys gràfics, àudios o vídeos, acompanyats amb un missatge clar i entenedor, són les múltiples maneres que tenen aquestes entitats per arribar a la gent del carrer, però també allà on es prenen les decisions. Però, a més, una altra característica que comparteixen aquests col·lectius ecologistes és que amb molta freqüència treballen també en xarxes de solidaritat, ajudant-se els uns als altres a difondre els respectius missatges per arribar a tanta gent com els sigui possible, sempre que no entrin en contradicció amb els postulats propis.

El professor Joaquim Valdivieso admet que “el darrer boom turístic, que ens ha fet sentir una pressió molt més forta que qualsevol altre dels anteriors, ha influït de manera clara en l’auge de tots aquests col·lectius. Per algun motiu, ha estat en aquests darrers dos o tres anys quan hem començat a parlar de massificació”. Valdivieso afegeix que “és un símptoma de salut democràtica que a les Illes Balears hagi proliferat el naixement d’aquestes entitats, perquè enriqueix la societat civil, la fa més atractiva i creativa, i a més de fer més visible cada conflicte socioambiental, n’ofereix una perspectiva global molt més completa”.