Els municipis de les Illes acceleren els plans d'emergències després de la tragèdia del País Valencià
Una vintena d'ajuntaments han fet avançar la tramitació d'aquest document imprescindible per a poder coordinar actuacions durant una situació de risc
PalmaAlmenys una vintena d'ajuntaments de les Balears han accelerat els tràmits per aprovar el seu Pla d'Emergències després de les terribles conseqüències provocades per la DANA del 29 d'octubre al País Valencià. Abans d'aquest dramàtic succés, només set municipis –entre ells Palma– tenien aprovat un pla d'emergències, i ben aviat aquesta xifra es multiplicarà.
En el cas de Menorca, només Ciutadella el tenia aprovat d'abans de la DANA, i ara la resta de municipis han decidit enllestir els tràmits per poder-los aprovar com més aviat millor. "És molt important disposar d'aquests documents, no només per un aspecte formal, sinó sobretot perquè estableixen unes jerarquies, unes funcions clares i identifiquen com actuar en cada emergència. Són uns protocols que poden salvar moltes vides en cas, per exemple, d'unes inundacions", explica Joan Estrany, director de RiscBal.
L’Ajuntament d’Andratx té previst aprovar a la pròxima sessió plenària el Pla d’Emergència Municipal, "amb l’objectiu de garantir protocol d'actuació coordinat i jerarquitzat en cas d’una emergència com pugui ser un incendi, una inundació o un pla de salvament al municipi", han explicat fonts del consistori. L'equip municipal recorda que fa mesos que treballen en aquest procés. Després de passar pel ple, la Direcció General d'Emergències del Govern haurà d'homologar el pla. La batlessa Estefanía Gonzalvo ha insistit que no només es tracta d'inundacions. “Després d’haver viscut l’incendi forestal, tenia clar que una de les prioritats del meu equip de govern era posar en marxa un pla d’emergències. És necessari tenir-lo i saber com hem d’actuar en tot moment", explica.
Un Pla d'Emergència Municipal consisteix a tenir identificats els riscos més rellevants al territori i a elaborar el protocol d'actuació jerarquitzat en el qual participen els diferents cossos de seguretat –extinció d’incendis, brigades municipals, protecció civil i sanitaris, juntament amb l'equip de govern del consistori– per poder actuar en cas d'una emergència de grans magnituds al municipi. També posa de manifest els recursos disponibles i defineix els mecanismes per mobilitzar els recursos en situacions d’emergència.
La identificació de riscos i, sobretot, les zones segures en cas d'un incendi o d'una inundació és cabdal. "És molt important identificar-les, saber cap a on hem d'anar i com hem d'actuar en cas d'una emergència. En el cas dels models de pluja actual, amb aquestes intensitats, no queda altre remei que preparar-nos per actuar, com ja fan altres països com el Japó o els Estats Units, on la població està més ensinistrada a l'hora de prendre decisions. En aquests casos, actuar amb determinació i coordinació salva moltes vides", insisteix Joan Estrany.
A més de les zones segures, el Pla d'Emergència també estableix una categorització entre les autoritats. "Així tothom sap a qui acudir i qui pren les decisions en cada cas. És molt important que això estigui clar en un moment com les emergències, quan precisament els nervis poden jugar males passades. Tota precaució és poca", assegura.
El grau d'aprovació de plans d'emergència abans de la DANA era menor al 10%, i encara que no s'ha pogut determinar el nombre total de processos en marxa. Es tracta d'un procediment que no es fa d'un dia per l'altre, i s'espera que aquest percentatge es tripliqui els pròxims mesos i que, a poc a poc, els municipis disposin d'aquest instrument de prevenció. "Esperam no haver-lo d'utilitzar, si bé és imprescindible", diu la batlessa d'Andratx.