Els municipis de les Illes, molt lluny dels objectius energètics del 2030

PalmaReduir les emissions un 40%, assolir el 35% de consum en renovables i estalviar un 26% d’energia per a l’any 2030: aquestes són les obligacions que marca la Llei 10/2019 de canvi climàtic i transició energètica a les Balears. Per aconseguir-ho, com a iniciativa de la Comissió Europea, la norma impulsa que els municipis s’hi comprometin mitjançant el Pacte de Batlies. Tot i que adherir-s’hi és voluntari, fonts de la Conselleria de Transició Energètica asseguren que cap dels 25 municipis que en formaven part aleshores va arribar a l’objectiu del 2020 (reduir el 20% d’emissions respecte de l’any 2005). Pel que fa als propòsits del 2030, cap municipi d’Eivissa ha elaborat el Pla, mentre que Formentera encara en prepara l’esborrany. Quant a Mallorca, 34 dels municipis han redactat l’informe de seguiment. Els municipis de Menorca hi estan adherits.

Arribaran les Balears als objectius que marca la llei per d’aquí a vuit anys? El director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, alerta de les conseqüències: “Només ho assolirem si hi ha limitacions. Si deixam que l’activitat continuï creixent indiscriminadament, no hi arribarem. Per als objectius del 2030 hem de ser seriosos”. A més, recorda que els ajuntaments normalment són els grans consumidors d’energia d’un municipi. 

El Pla d’Acció pel Clima i l’Energia Sostenible (PACES) es divideix en mesures directes a serveis municipals (instal·lacions, transport i enllumenat públic) i indirectes al sector domèstic, serveis, indústria i transport privat. Fins ara, les 38 accions realitzades es concentren, majoritàriament, en la millora de l’enllumenat públic i de l’eficiència energètica en edificis municipals, la implantació d’energies renovables, la millora d’aïllaments i, per acabar, la implantació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics. 

Manca d’especialistes

Els municipis tenen dos anys, des que es varen adherir al Pacte, per elaborar el seu pla. A més, “cada dos anys s’ha de fer un informe per garantir la credibilitat i la fiabilitat de la iniciativa”, diu l’ordenança. Davant la manca d’avaluació, la Conselleria treballa en la creació d’un software informàtic per fer un seguiment més acurat dels objectius assolits i de les inversions que s’hi destinen. 

Qui determina si aquest mecanisme funciona? La llei obliga tots els municipis a tenir un gestor energètic, que és l’encarregat de dissenyar i proposar projectes, fer-ne el seguiment i mesurar i controlar les millores implantades. El problema és que no tots tenen els coneixements i el temps per elaborar els plans. Miquel Garcia, tècnic de Medi Ambient i gestor de projectes de Transició Energètica a Menorca, explica que els ajuntaments “nomenen els mateixos enginyers i arquitectes municipals, que no tenen temps per executar les funcions”. De fet, resoldre la manca de recursos humans per a aquestes tasques s’ha fixat com a actuació prioritària.

Per això, el Consell de Menorca ha impulsat una línia d’ajudes a fi que els vuit municipis, que disposen enguany d’un pressupost de 200.000 euros, contractin una assistència externa. “No serveix de res tenir algú nomenat si no pot executar els projectes”, afegeix. A més, Garcia destaca un altre problema en el sistema de comptabilització energètica: “S’està fent com al segle passat, amb factures”. I defensa que l’administració ha d’agilitar els tràmits per arribar als objectius del 2030. 

Ni el Consell d’Eivissa, ni els ajuntaments de Sant Joan de Labritja i Santa Eulària del Riu han firmat el compromís. Fonts municipals d’aquest darrer poble es justifiquen dient que “hi ha altres prioritats, com els contractes del servei d’acollida d’animals, la gestió dels fems i de l’aigua”. Per la seva banda, fonts del Consell d’Eivissa, que sí que participa en les reunions, diuen que l’organisme “no té competències en energia i, de moment, no es té prevista l’adhesió al Pacte”. 

Els municipis reben subvencions per adquirir, per exemple, lluminàries LED o instal·lar plaques fotovoltaiques en equipaments municipals –recordem la injecció de set milions d’euros anunciada la setmana passada per la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera. “Queda molt per fer, sobretot pel que fa a la reducció del consum i la instal·lació de renovables”, admeten fonts de l’Ajuntament de Palma. A Ciutat , només s’ha fet un estalvi energètic d’un 7% respecte del 2005, i només es genera un 3% d’energies renovables. En aquesta línia, el Comitè d’Experts de les Illes Balears ja adverteix en el seu primer informe de la situació administrativa del Pacte de Batlies, una iniciativa clau per reduir les emissions a les Illes.