Els municipis sostenen escoletes amb informes negatius dels interventors

PalmaLa gratuïtat de l’Educació Infantil per als infants de 2 a 3 anys en escoletes públiques i de la xarxa complementària ha revifat el debat sobre la responsabilitat de les diferents administracions en el sosteniment d’aquesta etapa educativa. Malgrat l’increment de la inversió del Govern balear, enguany sobretot destinada a eliminar la quota de 2-3 anys, els ajuntaments calculen que continuen assumint la meitat de les despeses de l’educació 0-3 anys.

Com que és un servei deficitari i es tracta d’una competència delegada als municipis, molts interventors municipals emeten informes negatius –que són preceptius– per aprovar la despesa en aquest servei. “Així i tot, tots els ajuntaments donam igualment aquest servei”, apunta el president de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), Toni Salas. Ell considera que “allò normal seria que assumeixi la despesa qui té les competències en matèria educativa, que és el Govern”.

Segons la Llei estatal reguladora de les bases de règim local, les comunitats autònomes poden delegar als municipis les competències en la “creació, el manteniment i la gestió” de les escoles infantils de titularitat pública. I així és a les Illes Balears. La Llei de règim local estableix que els municipis illencs tenen les competències en la “planificació, l’ordenació i la gestió de l’Educació Infantil”. Ara bé, la normativa estatal també dicta que, si es deleguen les competències, s’ha de “valorar l’impacte en la despesa de les administracions públiques afectades sense que, en cap cas, això pugui comportar-los una despesa major”.

En aquest sentit, el batle de Deià, Lluís Apesteguia –que ha estat un dels més crítics amb la manera com l’Executiu ha tirat endavant la gratuïtat 2-3– considera que “se’ns hauria de pagar el cost del servei perquè és una competència transferida. No pots donar-me una competència i que la pagui jo”. Opina que la Conselleria hauria d’abonar, com a mínim, el 100% de la despesa de personal, cosa que encara no passa. Segons el seu parer, amb l’impuls que la Llei educativa dona a la 0-3 com una etapa educativa reconeguda, “per coherència l’hauria d’assumir i gestionar el Govern, que té totes les altres etapes”.

Per la seva banda, el president del Comitè de Batles del Partit Popular i batle d’Alaró, Llorenç Perelló, considera que més enllà de qui assumeixi les competències, “allò important és el finançament” i eliminar “la burocràcia absurda” que hi ha. En el mateix sentit opina la batlessa d’Andratx, la popular Estefanía Gonzalvo: “El que ha d’haver-hi és un bon finançament per part del Govern per als ajuntaments que prestam el servei”. En el seu cas, el consistori aplicarà la gratuïtat a la totalitat de l’etapa 0-3. “Hi ha ajuntaments que han ampliat la gratuïtat a tot el dia [la subvenció autonòmica cobreix quatre hores] i nosaltres hem trobat més just donar-la a tothom quatre hores”, detalla.

El Govern defensa la inversió

Fonts de la Conselleria d’Educació defensen que l’Educació Infantil de 0 a 3 anys és “una competència compartida entre les diferents administracions” (local, autonòmica i estatal) i apunten que la majoria d’ajuntaments varen signar el conveni de col·laboració per crear escoletes d’Educació Infantil amb el suport econòmic dels governs estatal i autonòmic dins el pla 0-3 impulsat el 2008. A més, recorden que a partir del 2015 es varen recuperar els ajuts de sosteniment, reconversió i creació de places que en la legislatura de Bauzá “es varen reduir a zero, i així i tot la majoria d’ajuntaments varen mantenir les escoletes assumint el cost total”. Enguany, a més dels 18 milions previstos per a la gratuïtat 2-3, s’augmentarà de 7.000 a 10.000 euros l’ajut per a cada unitat a la xarxa pública.