Quan el músic exaddicte toca en un centre de desintoxicació

BarcelonaDesprés de gairebé mitja vida d'addiccions, el músic argentí Maximiliano Calvo va entrar en una clínica de desintoxicació. La música, el rock and roll, les gires, la vida de nit i les males companyies el van portar a les drogues. També una "autoestima baixa" que, explica, intentava tapar amb un "ego exacerbat" per amagar-se que se sentia "l'home més petit del món". De la primera ratlla als 17 anys fins ara que en té 32 es va fer un nom en el panorama musical fent de teloner d'Arcade Fire, Fito Páez o Roberto Carlos i, instal·lat a Madrid, acompanyant Jorge Drexter. "A fora cada cop vivia amb un volum més elevat, mentre que dintre meu hi havia una veueta, els meus monstres, i em veia com un fracassat", recorda a pocs minuts de començar segurament la gira més íntima i atípica que hagués imaginat en aquells anys de desmesura.

Calvo ha vingut a Barcelona dins la gira de concerts que està fent per clíniques de desintoxicació i centres de teràpia, iguals que el que ell va trepitjar després de tocar fons durant la cerimònia dels Grammy Latinos que es van fer a Sevilla el 2023. Allà diu que va desplegar el repertori del clixé del rockandroller i va passar "una setmana fent-ho tot malament, com el món al revés", fins al punt que va veure "tremolar" la seva carrera musical.

El desembre del 2023 va ingressar en una clínica, però confessa que va pensar que seria una teràpia curta, un pim-pam "per calmar" els ànims i després sant tornem-hi. Diu que, en el fons, és el pensament que travessa la majoria de les ments dels addictes: posar el marcador a zero per tornar "a drogar-se i beure" i amb la ingenuïtat que després, "no passi res". Els tres mesos van ser un règim d'aïllament i de prendre distància de tots els estímuls que el convidessin a drogar-se: ni tabac, ni música, ni cine, ni tan sols, al principi, va tenir contacte amb la pila de llibres que hi va portar ni amb les fotos del seu gos. "El més complicat va ser prendre consciència que estàs malalt i que n'estàs per a tota la vida", reflexiona minuts abans del concert al Fórum Salut Mental, un centre especialitzat en addiccions de Barcelona.

15 mesos net

El músic presenta en aquests concerts per tot l'Estat les cançons que ha compost un cop sortit de la clínica. Fa un any i mig que està "net", però admet que està "a un glop de cervesa de tornar a estar assegut al mateix lloc". No hi ha exdrogoaddictes perquè tota la vida hauran de continuar vigilant. De mi también me puedo salvar, Feng shui, Mal acompañado... són algunes de les peces amb les quals el músic diu que s'ha "redimit" perquè parlen "de la recuperació" després de la teràpia. "Li parlo al monstre que avui ja és més petitó", afirma, i assegura que sense la toxicitat de les drogues és finalment "la persona creativa que volia ser".

"La droga no t'omple, et dona una pujada de merda", relata. "Fa un any i mig que no menteixo, ni manipulo ni oculto res", continua, i diu que la seva vida està plena de rutines, d'exercici i d'una "llei d'autocura" que imposa no beure en la seva presència. A fora, a la sala on s'ha improvisat un escenari, una trentena de pacients esperen que comenci el concert. És Maxi el futur i ells són com mirar el seu passat? "Jo no em sento així, no vull establir càtedra, és un acte molt horitzontal i haig de dir que a mi no em va servir de res sentir-me més que ningú", respon, i afirma que sovint té "por" i se sent "un fracassat", però de seguida ho supera: "És el monstre que haig de tractar amb afecte perquè ha de conviure amb mi".