Entrevista

Kate Conger i Ryan Mac: "Musk ha instrumentalitzat X per als seus interessos polítics individuals"

Periodistes, autors de 'Character limit'

Elon Musk, conseller delegat de Tesla i propietari de X, a un míting de suport al candidat presidencial republicà, l'expresident dels Estats Units, Donald Trump, a Folsom, Pennsilvània, Estats Units, el 17 d'octubre de 2024.
7 min

BarcelonaEls periodistes del New York Times Kate Conger i Ryan Mac han agafat el bisturí i, amb l’ajuda de més d’un centenar de fonts i ingents quantitats de documents i missatges privats, han elaborat un llibre que és el relat definitiu d’una de les operacions empresarials més estrambòtiques de la història: l’accidentada compra de Twitter per part d’Elon Musk. Es titula Character limit i, de moment, no té els drets venuts de traducció al català o el castellà. Probablement per poc temps.

Elon Musk diu que va comprar Twitter per salvar la llibertat d’expressió, que és tant com dir la democràcia. Ha honorat aquesta promesa?

— (Mac) Musk necessita atorgar-se una missió elevada, quan fa coses. El llibre evidencia que ell acaba entortolligat en la transacció de Twitter gairebé per accident. Al final compra la companyia i, aleshores, inventa una raó per dir-se a si mateix per què ho ha fet.

Ell es declara “absolutista de la llibertat d’expressió”. Però la vostra investigació mostra moltes contradiccions amb aquest precepte.

— (Mac) Ell diu: “Aixecaré el veto a Babylon Bee”, que és un compte satíric de dretes. “Restituiré comptes que estaven suspesos”. I un llarg etcètera. Però si mires què ha fet en matèria de llibertat d’expressió, en realitat és molt selectiu. De fet, la seva definició de llibertat d’expressió és ben peculiar. Farem tot el que puguem per la llibertat d’expressió... però seguint les lleis locals. I, esclar, les lleis locals no són les mateixes als Estats Units que a l’Índia, on, per exemple, ha censurat un documental de la BBC que era crític amb el primer ministre.

Quin són els motius d’aquesta asimetria selectiva?

— (Conger) Musk ha instrumentalitzat X per als seus interessos polítics individuals. Ha promocionat els punts de vista que li agrada veure i amb els quals li agrada interactuar. I el que entén com a missió en favor de la llibertat d’expressió és promoure els continguts que vol veure o amb els quals està d’acord. No crec que tingui interès en crear una plataforma veritablement neutral i, certament, no és aquesta la direcció cap on veiem que avança X.

Aquests punts de vista els promou com a usuari o com a propietari?

— (Mac) És inseparable, tot va de bracet. Ara ja és el compte més seguit de la plataforma, amb més de 200 milions de seguidors. I encara que no segueixis l’Elon, molta gent es topa amb els seus tuits promocionats a la pàgina “Per a tu”, ni que sigui perquè és la persona més seguida. Amb això, és capaç d’influir en quines converses es tenen a la plataforma.

Se’l considera una de les grans ments visionàries de la seva generació, però el vostre llibre mostra com sovint pren les decisions amb l’estómac. O directament des del ressentiment. Quins són els errors de judici més grans que ha comès amb Twitter?

— (Conger) Bé, ell mateix diu que quan va fer l’oferta per comprar-lo potser va cometre l’error més gran de la seva vida. I hem vist que des de llavors ha pres nombroses decisions fruit de rampells, que després ha de redreçar perquè no funcionen. Com les insígnies d’usuari verificat que va posar a la venda per a tothom qui en volgués, que les van haver de parar perquè hi havia molts casos d’usurpació de comptes de famosos. O el fet de canviar el nom de Twitter per X. És un error enorme. Totes les marques voldrien ser la paraula genèrica: passa’m un kleenex, fem una coca-Cola. Però potser l’error més significatiu és la mateixa destrucció del valor de la companyia. En va pagar 44.000 milions de dòlars i les últimes valoracions la situen a l’entorn dels 8.000 milions. És un dels acords empresarials més catastròfics de la història.

Kate Conger i Ryan Mac

El vostre llibre és també un estudi psicològic d’un personatge extrem. Quins cinc adjectius escolliríeu per descriure succintament Elon Musk?

— (Mac) Ambiciós, impulsiu, segur d’ell mateix... tot i que, a estones, entra en fases de dubtar molt.

— (Conger) És una muntanya russa d’emocions.

— (Mac) No sé com dir-ne. No inestable, perquè té altres connotacions... Potser desfermat. I també diria humà. És un personatge molt humà.

En quin sentit?

— (Mac) Hi ha altres multimilionaris que són inescrutables, com Mark Zuckerberg, amb qui es difícil identificar-se. Però veus Elon Musk, com el provoquen online i s’hi torna, o com s’emprenya per un comentari... i és una resposta molt humana, que pots entendre d’on sorgeix.

El llibre explica també el que anomeneu “episodis”, marcats per la paranoia, els estats d’ànim molt alterables, l’ús de drogues... Està en bones condicions per assumir aquesta feina d’alcalde de la principal plaça pública digital?

— (Conger) Crec que està fent un sobreesforç, tenint en compte totes les feines que fa. Està comandant X, Tesla, SpaceX, Neuralink, The Boring Company... Qualsevol d’aquestes coses, per si sola, ja seria més que suficient per a una sola persona. I ell les fa totes. Per no parlar de la família, o múltiples famílies, amb les seves corresponents múltiples criatures...

Com a propietari d’una eina amb tanta influència sobre el discurs públic, ¿és prou fiscalitzable?

— (Conger) No. Com fiscalitzes algú com ell? Hem comprovat com un cop i un altre ha escapat dels intents de fiscalitzar-lo. Ha escapat de les investigacions federals. I fins i tot ha escapat de la fiscalització dels anunciants, dient-los que no inverteixin a la plataforma amb paraules gens boniques.

Ja ho dic jo: els va engegar un sonor “Fuck you”, en públic. Fa dos anys, Musk era vist com un centrista llibertari. Ara és el fan número 1 de Trump i gaudeix del suport de les principals veus de l’extrema dreta. Com s’ha esdevingut aquest canvi accelerat?

— (Mac) Hi ha molts factors. Crec que el canvi arrenca el 2020 amb la covid. Es va barallar amb les ordres de confinament que impedien que Tesla pogués continuar operant les seves fàbriques a Califòrnia. Va dir que aquestes restriccions eren feixistes, mentre menystenia la gravetat de la pandèmia. També va lluitar contra denúncies per falta de diversitat a les seves fàbriques. I ha acabat culpant de tot aquesta mena d’enemic amorf que anomena el “virus de la mentalitat woke”. A la seva vida personal, una de les seves criatures va transicionar i ara Musk assegura que la seva filla, per a ell, és morta a tots els efectes. A tot això, hi afegiria el fet que Biden no el va convidar a una cimera amb fabricants de cotxes elèctrics a la Casa Blanca, el 2021. És allò que dèiem abans de ser humà. Qui és l’enemic de Biden? Trump? Doncs ara aniré cap a l’altra banda. Aquesta setmana ha admès que ha donat 75 milions de dòlars a la campanya de Trump, així que avui ja el podem considerar un republicà.

Ja que parlem de Biden, un moment molt significatiu és quan s’adona que un tuit del president durant la Super Bowl està tenint més interaccions que un de seu similar, tot i que ell té més seguidors. I ordena als responsables de l’algoritme que s’assegurin que ell passa per davant. Ha executat altres trampes similars?

— (Mac) Recentment un periodista ha publicat un dossier elaborat per l’equip de Trump sobre J.D. Vance que presumptament s'havia obtingut per mitjà d'un hackeig, però el va penjar igualment i va provar d’enllaçar-hi des del seu compte de Twitter. Doncs bé, el periodista va acabar suspès i els seus enllaços bloquejats.

Molts usuaris perceben que les posicions d’extrema dreta dominen ara la conversa. És només perquè és un discurs que s’ha desacomplexat i guanya terreny arreu, o X hi ajuda d’alguna manera, amb un biaix?

— (Conger) Crec que es beneficien del sistema de verificació pagada. La gent que està còmoda desembutxacant 8 dòlars al mes probablement són els que donen suport a Musk i, òbviament, aquest grup tendeix a carregar cap a la dreta. Els verificats gaudeixen de promoció addicional per part de l’algoritme.

— (Mac) I cal comptar també que no només ha retornat veus com la del conspiracionista Alex Jones, en nom de la llibertat d’expressió. L’algoritme els està promocionant i posant els seus missatges en posicions destacades, la qual cosa els dona difusió i interaccions.

Aquest tipus de pràctiques podrien ser vistes com una interferència en les eleccions?

— (Conger) No sé si es pot ser tan categòric. La gran preocupació que tinc sobre ingerències electorals és que es permeti a aquests comptes seguir qüestionant el resultat d’una votació després que hagi estat certificada. I em preocupa perquè ara tornem a tenir eleccions i seguirem minant la confiança de la gent en la democràcia.

Quin futur es pot esperar per a X?

— (Mac) Crec que seguirà i sobreviurà. Però serà com aquelles adreces de correu de Yahoo. Encara en veus, perquè la teva àvia o algú encara les fa servir. Hi haurà un subconjunt d’usuaris que seguiran apreciant X, però tot depèn realment de quant de temps Musk vulgui mantenir-lo. No la veig com una empresa capaç de créixer: ho diuen les xifres, tant de facturació com d’usuaris. Amb altres plataformes com Threads o BlueSky, cada vegada hi ha més gent que emigra.

¿Va ser difícil parlar amb el centenar de fonts que feu servir al llibre, tenint en compte el poder extrem que ostenta Musk?

— (Conger) Sí, ens sentim molt honorats pel fet que tanta gent hagi decidit parlar amb nosaltres, tenint en compte com Musk empaita agressivament els seus crítics a través dels jutjats i altres mitjans. Crec que molta gent que va ser testimoni de la compra entenia com era d’important i que, per tant, calia documentar-ho per a la història. I nosaltres hem acceptat assumir el risc.

— (Ryan) També és cert que, quan despatxes milers de treballadors, apareix un entorn molt bo per fer investigació, perquè teníem milers de persones amb qui parlar potencialment, ja que Musk ha frustrat o fet enfadar moltíssima gent.

Alguna reacció d’ell?

— (Conger) Mentre fèiem el llibre vam parlar amb gent que hi treballava a prop. I vam demanar-li molts cops una entrevista, però ni ens va respondre. Al final del procés, li vam enviar una llista de més de 500 preguntes que detallaven la informació del llibre. A ell i al seu equip legal. I van optar per no respondre’n cap. L’únic que ha dit del llibre va ser quan algú va penjar-ne la foto a X i ell hi va respondre amb un parell d’emojis riallers. Res més.

Por d’alguna represàlia?

— (Conger) No. Estem molt segurs de la feina periodística que hem fet i hem estat molt cauts. Hi ha moltes històries que ens agradaria haver inclòs, però no les vam poder defensar amb la confiança que volíem. Ara, tot el que ha quedat imprès, estem preparats per defensar-ho.

Una última pregunta, per relaxar-nos. Qui podria fer de Musk a l’adaptació televisiva del llibre?

— (Conger) Ostres, no ho sé!

(Mac) Però deixem clar que no hi ha cap pla per fer-ne una pel·lícula!

A sobre que intento vendre el llibre a un productor...

— (Conger) La meva mare va dir que voldria el Vince Vaughn.

(Mac) Tenen constitucions similars, sí!

La paradoxa de Musk: tot i el seu discurs, hi ha més censura a X

A Elon Musk li agrada presentar-se com un absolutista de la llibertat d’expressió. Però el primer informe de transparència des que és amo d’X, presentat fa tres setmanes, evidencia que la xarxa social ha concedit més sol·licituds de governs que li exigien retirar continguts que no pas en l’etapa precedent. Segons les dades, la plataforma ha executat les sol·licituds dels governs en un 71% dels casos. L’últim informe d’aquestes característiques, de l’any 2021, indicava una ràtio vint punts més baixa.

Com en anteriors ocasions, un grapat de governs copen les peticions de retirada, amb milers de sol·licituds. Es tracta del Japó, Corea del Sud i Turquia. Així, mentre que Musk criticava l’anterior equip de gestió dient que es doblegava a les peticions de censura política, resulta que amb ell com a propietari d'X els estats ho tenen més fàcil per aconseguir l’eliminació d’un contingut. No tots els estats, però, reben el mateix tractament. Musk va mantenir les últimes setmanes un pols amb el Brasil perquè el govern va blocar l'eina dins del seu territori arran, precisament, del fet de no complir les peticions de retirada –de perfils bolsonaristes que qüestionaven el resultat de les eleccions, en aquell cas–. Finalment, l'empresari ha claudicat i X torna a operar al Brasil.

L'informe, en tot cas, no explicita dades d'altres territoris, inclosos els Estats Units. Però aquesta setmana s'ha produït un canvi rellevant: X impulsa una actualització dels seus termes de servei segons la qual, a partir d'ara, qualsevol reclamació dels usuaris de la plataforma es dirimirà a un tribunal federal de Texas. Es tracta d'un jutjat que és vist com a favorable a Musk, ja que té un registre històric de nombroses victòries concedides a litigants de l'òrbita política conservadora. Els canvis seran efectius a partir del 15 de novembre.

Moderació desmantellada

Quan Musk va comprar X, aleshores encara amb el nom de Twitter, una de les primeres mesures va consistir a prescindir de tres quartes parts del personal. Es tractava d’alleugerir de despeses el pressupost, després de pagar 44.000 milions de dòlars per aconseguir la plataforma. Les retallades van afectar especialment els equips de moderació de continguts i ben aviat es van acumular les queixes d’usuaris que consideraven que la xarxa es convertia encara més en un pou tòxic de llenguatge d'odi i desinformació.

Això va generar un exili massiu d’anunciants, contra els quals Musk es va rebel·lar d’una manera ben agressiva: insultant-los en una entrevista i, posteriorment, denunciant-los pel que considerava un boicot. Les crisis reputacionals han acabat passant factura, ja que la valoració actual, segons el fons Fidelity, que va participar en l'operació, està per sota dels 8.000 milions. El Financial Times assegurava a finals de setembre que X ha perdut una cinquena part dels seus usuaris actius als Estats Units i un terç dels del Regne Unit.

La restitució de perfils polèmics, començant pel de Donald Trump, han estat jugades comunicatives per mantenir l’interès de la plataforma. I, de passada, hauran servit per eclipsar el silenciament massiu de perfils per queixes dels estats. O de la Unió Europea, que també ha reclamat que s'eliminin determinats continguts i, en un 80% dels casos, la xarxa de Musk n'ha acceptat la supressió. Més enllà d’aquests països, X assegura que la resta d’actors es mouen en un percentatge entorn del 26% d’èxit en cas de reclamació.

L'última polèmica al voltant d'X ha esclatat aquesta setmana: centenars de milers d'internautes a tot el món han obert comptes en una de les xarxes que competeixen amb X, Bluesky, que s'ha convertit en una de les aplicacions de xarxes socials més descarregades als EUA. Hi ha influït l'últim canvi d'X: la funció de bloqueig deixarà d'impedir que un altre vegi les pròpies piulades i només li impedirà reaccionar-hi.

stats