La nacra, al límit d’una catàstrofe ecològica

Dels deu exemplars de nacra ( Pinna nobilis ) que encara quedaven vius a les Illes abans de l’estiu, a dia d’avui es té coneixement de l’existència de només cinc individus. L’espècie es troba, doncs, al límit de la seva extinció local en aigües de l’Arxipèlag balear. A la resta de l’Estat la situació no és gaire més encoratjadora, amb una estimació de quinze exemplars de nacra vius i a l’espera de possibles supervivents a Catalunya que, en tot cas, no es podran comptabilitzar fins a l’estiu que ve. Tan sols queden nacres en bon estat a la llacuna costera de la mar Menor (Múrcia) -tot i que en aquest punt hi ha un altre problema derivat de l’eutrofització- i a la badia dels Alfacs, al delta de l’Ebre (Tarragona).

Es tracta dels darrers índexs de supervivència de la nacra derivats del patogen que des de fa dos anys causa la seva mortalitat massiva i que s’han fet públics aquesta setmana en el transcurs de les VII Jornades de medi ambient, duites a terme al campus de la UIB i organitzades per la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB) i la UIB. Després de la presentació d’una ponència específica sobre la situació actual en la qual es troba la Pinna nobilis, Maite Vázquez, investigadora del Centre Oceanogràfic de les Balears (COB-IEO), va expressar de manera contundent el seu punt de vista respecte d’aquesta qüestió: “La meva opinió particular és que som al límit de l’extinció. El fet que una espècie endèmica de la Mediterrània quedi relegada únicament a determinades llacunes costeres, sense connectivitat entre si, no augura cap bona perspectiva. Potser l’extinció no serà immediata, en els propers mesos, però hi anem de camí”.

La nacra és una espècie endèmica i emblemàtica, el bivalve més gros del Mediterrani. Pot arribar a fer un metre d’alçària i necessita molts d’anys per arribar a la seva maduresa sexual i així poder reproduir-se. Molt sensible als impactes que té al seu voltant -per exemple, els fondejos d’embarcacions-, actua com un bon indicador de l’estat ambiental de les zones costaneres. Des que es va donar la primera veu d’alarma, a principi de 2017, en només sis mesos va desaparèixer el 75% de la població de nacres a l’estat espanyol. Al Parc Nacional de Cabrera, lloc on l’IEO havia fet un estudi comptabilitzant centenars de nacres, al mes de març de 2017 ja no en quedava cap ni una.

L’agent causant de la mortalitat és el protozou paràsit Haplosporidium pinnae, una espècie nova per a la ciència descoberta el mes de juliol i que parasita el teixit connectiu i la glàndula gastrointestinal de la nacra, a la qual causa una alta resposta inflamatòria i disfunció orgànica. També en el decurs de les VII Jornades de medi ambient, Amàlia Grau, de la Direcció General de Pesca i Medi Marí del Govern de les Illes Balears, va presentar un estudi pioner sobre aquest patogen, aportant coneixements morfològics i moleculars d’aquesta espècie d’haplosporidis, responsable de l’episodi de mortalitat massiva de les nacres. Aquest paràsit sembla ser hoste específic perquè no es detecta a la nacra de roca, Pinna rudis, espècie que conviu en les mateixes àrees i hàbitats que la Pinna nobilis. D’acord amb les dades de mortalitat espacials i temporals de l’espècie endèmica observades a les costes meridionals espanyoles, s’ha pogut concloure que el brot del patogen es va estendre seguint la direcció dels corrents marins d’estiu, segons explicà Grau a la seva comunicació.

Mortalitat massiva

Un esdeveniment de mortalitat massiva és una catàstrofe ecològica i demogràfica que pot implicar totes les fases de vida d’una espècie. Els individus afectats desapareixen tan ràpidament que no hi ha temps material per adaptar-se i així contribuir a recuperar l’espècie. Això ja ha passat anteriorment amb altres grups d’animals a causa d’episodis de contaminació i canvi climàtic, entre altres factors. Des del passat mes d’octubre la nacra ha canviat el nivell de catalogació i ha passat de ‘vulnerable’ a estat de “perill crític” en l’àmbit estatal. La mortalitat de la Pinna nobilis no afecta només Espanya, sinó que ja s’ha estès per tota la Mediterrània, des d’Itàlia fins a Xipre i la mar Egea a Grècia. Al nord d’Àfrica no se’n fan censos, però es tem que, també en aquesta zona, el patogen hagi causat estralls.

Davant d’aquesta catàstrofe natural, què és el que poden fer els científics? Vázquez respon aquesta pregunta argumentant que “molt menys del que els agradaria, tot i que ja s’hi han fet moltes coses”. Les activitats dutes a terme van des de la perspectiva més científica, a través de la qual s’han intentat determinar els efectes sobre les poblacions i la causa de la mortalitat, fins a la perspectiva més social en què s’ha canalitzat la preocupació que aquest esdeveniment ha generat entre la població. Així, entre les accions realitzades destaquen les prospeccions d’àrees afectades, tallers, elaboració de protocols metodològics, disseminació científica i tècnica, llançament de projectes de ciència ciutadana -gràcies a la col·laboració de l’IEO, l’Imedea i altres centres-, desplegament de col·lectors larvaris (per a la captació de juvenils), recerca i monitoratge de supervivents, declaració d’emergència, programa Rescue, coordinació amb la UICN i altres països mediterranis, reagrupació de supervivents, etc.

La científica del COB-IEO recorda que “ens hem reunit infinitat de cops, els experts, tècnics i gestors, per establir unes bases de coordinació, tractar d’evitar-ne l’extinció i contribuir a una col·laboració eficaç amb altres països per tal que es puguin aprofitar tots els coneixements. S’han fet molts protocols d’actuació i ens hem esforçat per maximitzar-ne la difusió i la divulgació”, apunta Vázquez. Com a novetat, s’han instal·lat col·lectors larvaris a tota una sèrie de punts, però més del 90% dels reclutaments ja s’ha comprovat que han mort. Per acabar-ho d’adobar, les larves sobrevivents no han crescut. Una altra acció pionera ha consistit a rescatar exemplars sans. El Ministeri per a la Transició Ecològica ha destinat mig milió d’euros per transportar 215 individus des de zones no afectades, principalment de Catalunya. El 63% de les nacres rescatades dels Alfacs continuen vives, però només un 9% de les de Port Lligat han sobreviscut, segurament pel fet que quan varen ser rescatades ja estaven infectades pel paràsit. Ara mateix a Port Lligat la mortalitat és del 100%, segons va informar Vázquez a la seva comunicació. També a les Balears s’ha desenvolupat una acció pionera, gràcies a la col·laboració entre la Conselleria de Medi Ambient i el COB-IEO, i s’han traslladat tres individus de nacra des de Cala Blava fins a una zona de reserva integral del Parc Nacional de Cabrera. El trasllat es va fer l’estiu passat, però l’índex de supervivència d’aquesta actuació, i d’una altra de similar a Menorca, per ara no supera el 50%, segons va explicar Vázquez. “No sé si ho hem fet tot, però en dos anys hem fet moltes coses - hi insisteix-, però la sensació que ens queda és que per molt que correguem el paràsit sempre corre més que nosaltres i mai no arribam a temps d’atrapar-lo”. Actualment hi ha molts fronts oberts, afegeix l’experta, però sempre tenint molt clar que cal una col·laboració encara més estreta entre la ciutadania, els científics i els gestors. També la coordinació amb altres països és “fonamental”, amb l’objectiu comú de tractar de salvar aquesta espècie endèmica. El gran repte és aconseguir-ho.

QUATRE COMUNICACIONS SOBRE ‘PINNA NOBILIS’

Les comunicacions presentades per Maite Vázquez del COB-IEO i Amàlia Grau del LIMIA no han estat les úniques relatives a la situació que travessa la Pinna nobilis. Se n’han presentades dues més. Una fa un seguiment de la dispersió del patogen causant de la seva mortalitat massiva, suggerint que el paràsit probablement ha estat dispersat regionalment per corrents superficials. Així mateix, s’apunta que la seva virulència podria estar estretament relacionada amb temperatures superiors a 13,5 graus centígrads i amb un rang de salinitat entre 36,5 i 39,7 psu. La darrera comunicació sobre el bivalve fa referència a un programa de seguiment científic de la població de la nacra des de l’Estació d’Investigació Jaume Ferrer de La Mola (Menorca). A l’estiu de 2017 i els mesos posteriors en aquesta illa es varen localitzar una trentena d’exemplars de nacra vius. La majoria, però, no varen superar la tardor del mateix any i actualment només han sobreviscut dos exemplars.

Les VII Jornades de medi ambient s’han fet al llarg de tres dies a la sala d’actes de l’edifici Guillem Cifre de Colonya del campus, amb l’objectiu d’exposar la investigació naturalística dels darrers anys, divulgar les activitats al públic, servir d’estímul per a l’intercanvi d’experiències i aportar informació de temes relacionats amb el medi ambient. En total s’hi han presentat 80 comunicacions, una quarantena de pòsters i dues col·leccions científiques i documentació naturalística. També s’ha atorgat un premi al millor treball de recerca entre joves científics. Amb l’organització de la UIB i la SHNB, les jornades han rebut el suport de la Fundació Marilles, REE, el Consell de Menorca, l’IME, la Conselleria de Medi Ambient i l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia. Les jornades tindran una continuïtat, els propers dies 13, 14 i 15 de desembre a Eivissa, i el 10 i 11 de gener a Menorca.