Nadal i Reis: alternatives per no hiperregalar als nens

BarcelonaAmb els regals funciona la regla de menys és més, sobretot si es posa el focus en el valor d’aquests regals: no en el valor econòmic, sinó en l'emocional i experiencial. Però per allunyar-nos de la tendència en què prima la quantitat, cal fer un canvi de mirada. Canviar el xip amb els regals implica obrir la ment a l’hora de fer la carta als Reis i pensar en possibles peticions alternatives. Aquesta obertura de mirada suposa anar més enllà del que mostren els anuncis i els catàlegs de joguines de les botigues, pensar que anar junts al cinema, fer una sortida en bicicleta o una excursió, planejar un berenar amb els cosins o compartir una experiència que ens agrada i normalment no tenim temps per fer poden ser molt bons regals.

És feina de les famílies fer la seva pròpia carta. Deixar de fer una carta als Reis en què només demanen i els surt una mena de llista de la compra per imaginar junts el que els fa il·lusió. “Però si només tens un catàleg al davant és impossible que tot això se’ns acudeixi”, diu Imma Marín, presidenta de l’Institut del Joc, entitat que treballa en la difusió, investigació i recerca aplicada en temes de joc. A partir d’aquí les criatures demanen i el tió i els Reis faran el que els sembli millor.

El valor emocional dels regals

Albert Vinyals, professor de psicologia del consum a la UAB i autor d'El consumidor tarat (2020), assegura que apostar pel valor emocional dels regals pot suposar una feinada per a les famílies. Si les criatures estan exposades a les pantalles, la publicitat i la societat de consum, resultarà molt difícil anar a contracorrent. Quan la família només ha de bregar amb l’entorn més pròxim és més senzill, encara que igualment haurà de fer una tasca pedagògica i educativa per allunyar la idea que regals és igual a amor i que, com més valor econòmic tinguin els regals que reps, més se’t valora i se t'estima.

Per als fills de l’Arantxa (46) i el Jordi (46) és habitual que els regals que duen els Reis d’Orient siguin una barreja entre coses materials –sempre hi ha algun joc de taula i llibres– i experiències: “L’any passat el regal estrella van ser les entrades per anar els quatre al concert de Bruce Springsteen. Als nens els va fer molta il·lusió”, recorda la mare. El pare explica que abans que tinguessin els fills els Reis ja optaven per dur-los alternatives als regals objecte: “Al final quan necessites alguna cosa te la compres, ja està bé que et sorprenguin amb els regals”. Els nens, la Carlota (8) i l’Adrià (12), fan la carta als Reis amb els seus desitjos sabent que segurament hi haurà sorpreses.

Canviar la mirada

La societat de consum ens ha fet creure que el preu i la mida determinen la importància d’un regal, però el seu valor econòmic no suposa que allò ens faci més o menys il·lusió. La realitat dista del que ens inculca el consumisme: les experiències –regalar activitats, fer alguna cosa junts o passar estones plegats– tenen més permanència a la memòria que la majoria d’objectes que ens regalen. La societat de consum juga i s’aprofita del fet que tinguem poc temps i resulti més fàcil comprar que fer, però el record que pot quedar de fer junts les decoracions de l’arbre de Nadal, dissenyar les figures del pessebre o cuinar galetes és molt més potent, malgrat que pugui semblar que té poc valor perquè no es pot comptabilitzar econòmicament. “Si aprenem a canviar la mirada serem capaços de gaudir els regals experiencials i les activitats que fem en família”, assegura Vinyals.

Però com s’aconsegueix que les criatures s’emocionin al rebre un regal que no es podrà gaudir en aquell mateix instant? Marín insisteix en l’actitud lúdica, la forma com s’entrega i es viu aquell regal experiencial és el que marca la diferència: es pot escriure en un sobre secret o haver de resoldre un seguit de pistes per descobrir de què es tracta, i quan arribi el moment s’haurà d’estar present, no valen excuses de feina i estar tota l’estona pendent del mòbil. “No cal que només rebin experiències. Entre els tres o quatre regals que tinguin, n’hi ha d’haver de gaudi immediat i també en diferit. No pot ser que tot ho fem demà, el mes que ve o a l’estiu, perquè els petits estan aprenent a diferir el desig”, explica Marín. Afegeix que, com més gran és la mainada, més fàcil els resulta esperar-se que arribi el moment de gaudir del regal.

Durant el temps d’espera es poden alimentar les ganes de compartir aquell regal marcant la data al calendari, penjant una postal on posa el que farem en algun lloc de la casa que tothom veu per recordar que ho tenim pendent, parlant-ne, planificant-ho i preparant-se per a quan arribi el moment. “Ara estem acostumats que tot sigui immediat, costa més esperar i ha disminuït la capacitat de diferir el desig. Els adults haurem de posar-hi molta màgia perquè es mantingui l’expectació. És una aposta per regalar-nos el gaudi d'aquests moments. La màgia sorgirà si fem tot això amb una gran dosi d'amor barrejada amb una altra d'humor”, conclou Marín.

Tant al Jordi com a l’Arantxa els agraden aquests regals experiència que després es van trobant al llarg de l’any, perquè en parlen de tant en tant, quan arriba el dia en gaudeixen plegats i després de tenir l’experiència tornen a recordar-ho. Gairebé cada any els Reis els porten entrades per anar a veure bàsquet, teatre per als pares, un abonament familiar de dansa, algun massatge, també un menú degustació per a tota la família o la quota mensual de la protectora de la gossera de Barcelona per anar a passejar gossos de tant en tant. Els va agradar especialment l’any que van rebre un sobre per a cadascun d’ells amb una entrada per fer un escape room i un seguit de pistes que els ajudaven a descobrir els amics amb els quals compartirien aquesta aventura.

Vinyals coincideix que no cal renunciar als regals objecte: “Serà difícil prescindir de les coses d’un any per l’altre, però es pot fer un canvi progressiu des del sentit comú, fent que tothom que estigui involucrat en fer peticions als Reis i al tió tingui present que és millor no sobreregalar i que rebre més objectes no implica més amor”. El professor també convida a fer una reflexió sobre l’impacte que té en el medi ambient acumular una pila de regals. Recorda que sobretot a la indústria de les joguines el plàstic està molt present: “Val la pena apel·lar a la sostenibilitat i educar les criatures fent-los entendre que tenir molts regals no els farà més feliços”. Proposa que les famílies pensin en la quantitat de joguines amb les quals els fills no han jugat mai i amb les quals amb prou feines han jugat un parell de cops, i que siguin conscients que hi ha coses amb poc valor econòmic que poden fer molta il·lusió.

Regals que emocionen el cervell

Aquest desembre el Marc (7) i la Júlia (6) s’han trobat amb un calendari d'Advent que els ha sorprès proposant-los un seguit d’activitats: escriure-li una carta a un amic, fer-se una abraçada, dir què els fa feliços, cantar una cançó que els agradi, fer la croqueta rodolant per terra, regalar somriures o compartir una estona llegint un conte. “Alguns dels dies s’han trobat una llaminadura, però la majoria han estat coses d’aquest tipus”, explica la seva mare, la Nati (40). Tant a ella com al pare, l’Albert (46), els agrada més aquesta proposta, que opta per fer i compartir en lloc d’objectes o llaminadures. “Estic convençut que aquestes experiències compartides les recordaran molt més que si es mengen una xocolatina”, diu el pare.

I sí, el que passa és exactament això: “Quan es rep un regal material s’activen dues parts del sistema nerviós del reforç. S’activen amb la immediatesa perquè toleren molt poc la demora, per això un cop ja el tenim baixa el nivell d’activació i focalitza el seu interès en altres coses”, assegura Diego Redolar, professor de neurociència de la UOC i autor de La mujer ciega que podía ver con la lengua (Grijalbo, 2024), en què explica com funciona el cervell i com entén el món que ens envolta. En canvi, si en comptes de rebre un objecte material el regal és alguna cosa experiencial o més emocional, alguna cosa elaborada manualment –una carta, una fotografia o un dibuix–, a més d’activar-se la part del cervell vinculada al reforç també s’activen estructures més relacionades amb el processament de les emocions, sobretot l’amígdala.