Els naixements cauen un 7% a les Balears respecte al 2019
Només hi ha tres comunitats espanyoles on els naixements superen els de l'any anterior
Barcelona/PalmaLa baixada dels naixements a Espanya continua sense fre, també després de la pandèmia. En aquest sentit, a les Balears, entre els mesos de gener i març d'enguany hi va haver un total de 2.128 naixements, un 4,84% menys que el 2022, any en què varen néixer 2.236 infants. Si es compara amb el mateix període del 2019 (any anterior a la pandèmia) en què varen néixer 2.290 infants, la caiguda ha estat del 7,07%. Així ho indiquen les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística, l'INE, que s'han fet públiques aquest dimecres.
En relació amb anys anteriors, l'any 2020 sí que va mostrar xifres positives. Així, entre els mesos de gener i març hi va haver un total de 2.392 naixements, el que va representar un augment del 4,45% respecte l'any anterior.
En el cas de Catalunya, entre els mesos de gener i març d'aquest any van néixer 13.530 infants, un 1,58% menys que el 2022. La dada, però, empitjora si es compara amb la del 2019, l'any abans de l'emergència sanitària pel coronavirus: aleshores la davallada frega l'11%, concretament amb un descens del 10,7% dels naixements.
Pel que fa al conjunt de l'Estat, la mitjana és similar. Els tres primers mesos de l'any van néixer 78.534 nadons, un 1,7% menys que ara fa un any i un 10% menys que el 2019; és a dir, abans de la pandèmia. Hi ha, però, tres comunitats autònomes que se surten d'aquest registre i trenquen l'estadística. Són l'Aragó, la Rioja i Madrid, on sí que s'han registrat més naixements aquest any que l'any passat.
De fet, l'Aragó és l'única comunitat on, ara mateix, neixen més nens que fa un any i també més que en fa tres, abans de la crisi sanitària. Segons les dades de l'INE, els nadons registrats han augmentat un 8% aquest any en aquesta comunitat (amb 2.337 entre el gener i març d'aquest any) i un 2,64% en comparació amb el mateix període del 2019. A la Rioja també han nascut un 3,4% més d'infants i Madrid ha registrat un lleuger augment de l'1,3% (amb 496 i 12.653 naixements, respectivament). Tot i això, en el cas d'aquestes dues comunitats l'augment no supera la xifra del 2019, com sí que passa a l'Aragó. A l'altre costat de la balança hi ha Navarra, amb una davallada de l'11%, Astúries (-7,6%) i Extremadura (-5,2%).
La maternitat es retarda a les grans ciutats
Una de les tendències clares que reflecteixen les dades de l'INE és que l'edat en què les dones tenen fills es retarda clarament a les grans ciutats com Barcelona i Madrid. A la capital catalana, per exemple, el nombre de mares de més de 50 anys ha augmentat un 31% respecte a fa un any. Tot i això, la maternitat a aquestes edats, amb 13 casos entre gener i març a Barcelona i 12 casos més a Madrid, és encara molt minoritària i només representa el 0,1% del total de naixements.
Si ens fixem estrictament en les franges d'edat, al conjunt d'Espanya les dones que han tingut més fills en aquest període se situen a la trentena (entre els 30 i els 39 anys). A Barcelona, per exemple el 63% de les dones que han tingut fills estaven en aquesta franja d'edat. Així i tot, les dades de l'INE d'aquest primer trimestre de l'any evidencien que, proporcionalment, l'augment més gran de naixements es dona entre les mares més joves, menors de 15 anys. Les dones que tenen fills entre els 20 i els 24 anys també augmenten, mentre que la xifra de les que són mares entre els 25 i els 29 es manté estable.
Les corbes de defuncions es normalitzen
Superades les onades i l'emergència sanitària per la pandèmia de covid-19, les corbes de defuncions tornen als nivells previs a la crisi sanitària. Després d'un 2020 del tot inusual, les morts registrades al conjunt de l'Estat també han baixat entre gener i març un 1,41% respecte al mateix període del 2022, i han crescut una mica més del 3% respecte al 2019, abans de la incidència del covid.
L'Aragó torna a ser, en el cas de les defuncions, la comunitat protagonista perquè és on més decessos s'han registrat, amb un 5,14% més que fa un any. La segueixen Castella-la Manxa, amb un 5,13%, i a una mica més de distància Madrid, amb un augment de l'1,8% de les defuncions respecte a l'any passat. A l'altre costat de la taula, a la part baixa, se situen Cantàbria (amb una davallada de les defuncions del 10%), Múrcia (-4,7%) i el País Basc (-4,5%).
