Najat el Hachmi : “El millor que m’ha passat ha estat poder dormir”

Barcelona“Pensava que no dormia de l’estrès. I va resultar que el problema eren les baralles”. Najat El Hachmi (Nador, Marroc, 1979) es lleva cada dia molt d’hora. Cap a les cinc. Li agrada llegir quan encara és fosc. També aprofita per escriure. I durant molt de temps no podia fer-ho. “Em llevava a les tres. Algunes vegades per culpa del camió de les escombraries, d’altres per festes a casa d’algun veí”. El problema, sobretot, eren les baralles. “No sé per què, però a sota de casa se n’acumulaven moltes”. I van decidir marxar. “Canviar de pis és el millor que m’ha passat. M’ha canviat la vida i m’he reconciliat amb la ciutat”. Per això aquest ha sigut un bon any, tot i tenir l’espina clavada “de no haver escrit prou”.

La Najat escriu també mentre camina. “El moviment és molt bo, se t’acudeixin coses que no et venen si estàs quieta. Faig articles sencers caminant”. Ara torna a escriure una novel·la, però no vol explicar-ne detalls: “Necessito que tingui més forma”. Dona per fet que parlarà de qüestions que l’afecten d’una manera profunda. Ho diu assenyalant la panxa. “L’escriptura requereix un motor molt potent que, si no està connectat amb alguna cosa teva, és difícil que pugui continuar funcionant molt de temps”. Un exercici que de vegades és dur però també catàrtic, diu.

Sovint aquestes preocupacions tenen a veure amb la dona i la llibertat, per això demana revisar els propòsits d’any nou. Estar a dieta, fer exercici o encaixar dins els cànons són imposicions persistents que, a més, “treuen els elements del plaer i del joc per imposar l’esport gairebé com a tortura, amb una manera repetitiva de sotmetre el cos”. “És molt curiós: les religions abans s’encarregaven de fer això”, afegeix. Intenta no traslladar aquestes imposicions a la seva filla: “És el meu motor, a part de l’escriptura. Els meus fills, la meva família, la gent que estimo”. Fins al punt que li costa viatjar durant les promocions. “M’enyoro. Odio els hotels. És gairebé una sensació física”. Però té clar que aviat tocarà agafar trens i avions: “Per això al 2023 li demano concentració. Concentració i força per encarar el que estic escrivint, i poder fer-ho bé”.

Dossier El millor que m'ha passat el 2022

Següent

Josep Maria Pou: “He descobert que sense fer res s’hi està molt i molt bé”

Anterior

Andreu Buenafuente: “Li vaig dir a la filla: «Estem contents perquè hem tornat a la nostra ciutat»”

Vés a l’ÍNDEX