La NASA troba senyals “intrigants” de vida microscòpica en una roca a Mart

BarcelonaL'expedició del Perseverance, el robot explorador de la NASA que va aterrar a Mart l'any 2021 per buscar-hi vida passada, comença a donar els primers fruits. Tot i que de moment només són senyals fossilitzats que s'han d'investigar en profunditat, el "geòleg de sis rodes" –com l'anomena l'agència espacial nord-americana– ha localitzat vetes blanques i negres en una roca del Planeta Vermell que els científics qualifiquen d'"intrigants". En un comunicat en què es barreja optimisme i prudència, la NASA diu que aquesta troballa obre la porta a continuar investigant si fa milers de milions d'anys hi podia haver vida microbiana.

La pedra marciana on s'han identificat aquestes mostres té forma de punta de fletxa i ha estat batejada com a Cheyava Falls, el nom d'una de les cascades del Grand Canyon dels Estats Units. Es tracta del primer indici convincent de la possibilitat que fa milers de milions d'anys hi havia una forma de vida fora de la Terra. Aquests senyals són una mena de taques similars a les del pèl d'un lleopard. La NASA planteja que són el rastre tant de reaccions químiques compatibles amb la manera com els microorganismes obtenen energia com de la presència d'aigua, necessària per a la vida, travessant la roca.

La NASA va localitzar aquesta troballa preliminar el passat 21 de juliol, si bé fins a aquest divendres no ho ha fet públic. Els senyals que encaixarien amb l'existència d'éssers microscòpics en aquesta roca s'han identificat al cràter Jezero, que es va formar fa uns 4.000 milions d'anys. Aquesta depressió circular, inicialment, era un llac del qual naixia un riu, i la hipòtesi científica més estesa és que, si alguna vegada van existir organismes vius a Mart, és possible que les seves restes s'acumulessin en un espai com aquest, on hi va haver aigua. De fet, ja es van identificar una gran varietat de compostos orgànics simples formats per un o dos anells de carboni que, a la Terra, quan s'associen al nitrogen, constitueixen el maó de la vida. És a dir, les unitats bàsiques de l'ADN.

Els científics han fotografiat i escanejat la roca Cheyava i hi han trobat indicis de compostos orgànics. A més d'hematita, un dels minerals que dona a Mart el seu distintiu to rovellat, el Perseverance va trobar desenes de taques blanques de sulfat de calci i negres de ferro i fosfat, totes de mida mil·limètrica i de forma irregular. Per primera vegada s'han trobat aquests elements junts al Planeta Vermell. "Trobar-les ha estat una gran sorpresa", afirma David Flannery, astrobiòleg i membre de l'equip científic Perseverance de la Universitat Tecnològica de Queensland, a Austràlia. "A la Terra, aquest tipus de característiques de les roques s'associen sovint amb el registre fossilitzat de microbis que viuen al subsol", afegeix.

Ara bé, i tot i que aquestes molècules basades en carboni es consideren els components bàsics de la vida, les taques també es poden formar mitjançant processos no biològics, de manera que la mateixa NASA admet que no es poden treure conclusions abans de temps. D'una banda, la NASA reivindica que aquests colors podrien ser el resultat de reaccions químiques d'organismes que obeeixen a la lògica que existia vida fa milions d'anys. D'altra banda, però, admeten que encara no s'ha pogut determinar exactament com es va formar la roca i si altres pedres properes podrien haver escalfat la Cheyava Falls fins a erosionar-la.

La mostra número 22

“Aquesta és la roca més desconcertant, complexa i potencialment important que Perseverance ha investigat fins ara”, admet Ken Farley, científic del projecte Perseverance de Caltech, a Pasadena (Califòrnia). ¿Hi ha cap hipòtesi sobre l'origen d'aquestes taques que entusiasmen la comunitat científica? Encara són un misteri, però el que la NASA ja té sobre la taula és que diversos compostos orgànics es van dipositar inicialment com a fang a la roca fins que van quedar cimentats amb ella. Més tard, un segon episodi amb fluids va penetrar a les fissures de la roca i va fer que els dipòsits minerals creessin les grans taques blanques de sulfat de calci que es veuen ara.

En un comunicat, la NASA afirma que la roca exhibeix firmes químiques i estructures que possiblement podrien haver estat formades per la vida fa milers de milions d'anys, quan l'àrea explorada ara pel Perseverance contenia aigua corrent. Amb tot, l'equip científic és conscient que és una hipòtesi i considera altres explicacions per a les característiques observades. "Es necessiten passos de recerca futurs per determinar si la vida antiga és una explicació vàlida”, puntualitzen.

La missió s'ha centrat a analitzar aquelles roques que poden haver estat creades o modificades fa temps per la presència d'aigua. Les imatges de la roca Cheyava Falls, que fa un metre de llarg per mig metre d'amplada, van ser recol·lectades com la mostra número 22. Es va identificar mentre el vehicle robotitzat (o rover) explorava la vora nord de Neretva Vallis, una antiga vall fluvial que va ser dibuixada per l'aigua al cràter Jezero. “Dissenyem la ruta del Perseverance per assegurar-nos que arribi a zones amb potencial per obtenir mostres científiques interessants”, explica Nicola Fox, administradora associada de la direcció de Missions Científiques a la seu de la NASA a Washington. “I aquest viatge pel llit del riu Neretva Vallis ha valgut la pena: hem trobat una cosa que mai no havíem vist abans, i això els donarà molt per estudiar als nostres científics”.

Mart és un planeta petit amb una atmosfera pràcticament inexistent (un 1% respecte a la de la Terra) i una gravetat que és només un 40% de la terrestre. Fins al primer quart del segle XX es creia que tenia les condicions adequades per sostenir vida, però ara se sap que sense la protecció atmosfèrica no pot existir aigua en grans quantitats durant un temps llarg, cosa que dificulta la supervivència a llarg termini de qualsevol ésser viu, si més no en les formes que coneixem. Ara s’ha calculat que a Mart hi va haver mars i llacs, però que es van assecar fa uns tres mil milions d’anys.

Però per saber més coses sobre la vida microbiana del Planeta Vermell, la NASA subratlla que el Perseverance ha arribat a la seva màxima capacitat d'actuació. "Si volem entendre completament què va passar realment a la vall del riu marcià del cràter Jezero fa milers de milions d'anys, hauríem de portar la mostra de la Cheyava Falls a la Terra perquè es pugui estudiar amb els potents instruments disponibles als laboratoris", explica Farley. I això, de moment, la NASA no ho preveu fins a la dècada del 2030 per limitacions pressupostàries.