Natura, cultura i home, en equilibri

PalmaQuè queda d’aquella serra de Tramuntana que ha meravellat visitants il·lustres des de fa segles?Què hi ha del seu patrimoni cultural, natural i de la manera especial d’adaptar-se al medi que han tingut els seus habitants? Sigui quin sigui el punt d’accés que feim servir per entrar a l’espai natural i el conjunt cultural més gran de les Balears, es fa palès que la Serra ha sabut conservar intactes bona part dels seus valors i que actualment combina l’activitat econòmica, el gaudi i la preservació d’elements arquitectònics, etnològics i naturals.

Una orografia que acull les formacions muntanyoses més altes –amb diferència– de l’illa i de l’Arxipèlag va provocar un cert aïllament i una barrera natural, i convertí la Serra en un espai al qual no arribaren els primers envits del turisme. Així, s’hi va forjar un paisatge cultural i humà al llarg dels seus 90 quilòmetres de llargada que avui ha quedat preservat gràcies a les mesures que la societat illenca ha impulsat per garantir el futur d’una de les joies més importants de Mallorca.

A més de la Llei d’espais naturals que des de fa tres dècades assegura la preservació de molts indrets d’altíssim valor ecològic a la Serra, va ser el 2007 quan se’n va concretar encara més la protecció mitjançant la declaració de Paratge Natural. Amb més de 62.000 hectàrees terrestres i 1.123 de marines, va passar a ser l’espai protegit més important de totes les Illes Balears, que es completa amb els monuments naturals del torrent de Pareis, el Gorg Blau i Lluc, i el de les fonts Ufanes. Però la conservació de la natura no era l’únic repte, sinó entendre que aquesta forma part indeslligable de tot un compendi cultural i tradicional que, precisament pel seu elevat valor i pel seu bon estat de conservació, va rebre l’any 2011 el reconeixement de la Unesco amb la declaració de tot el conjunt com a Patrimoni Mundial, assegurant així per a les generacions futures un llegat únic i irrepetible.

Activitat econòmica

La serra de Tramuntana no és ni ha estat mai un betlem immòbil, sinó un espai ple de vida i d’activitat econòmica. La vintena de municipis que d’alguna manera són part d’aquest espai representen una mostra de dinamisme on es combina la pagesia i ramaderia tradicionals amb modernes iniciatives i amb un sector de la restauració i l’allotjament que ofereix un producte molt adaptat a la condició muntanyenca. A la Serra es fan productes agroalimentaris de la màxima qualitat, ecològics, i a poc a poc aquests es van incorporant als menús dels mateixos establiments, en un exemple d’economia de proximitat i quilòmetre zero. En aquest sentit, el Consell de Mallorca acaba de llançar el distintiu Serra de Tramuntana amb l’objectiu que allò que es fa a la zona tingui major poder comunicatiu i més reconeixement.

El turisme de natura i especialment el senderisme és un dels pilars de l’economia local, també és un exemple d’equilibri entre activitat humana i preservació dels patrimonis natural i cultural. El GR 221 i els seus més de 170 quilòmetres de rutes senyalitzades, a més dels vuit refugis que gestiona el Consell de Mallorca i que ofereixen la possibilitat d’allotjament i manutenció a preus populars, són una de les opcions més valorades per la població local i pels visitants, ja que permet configurar itineraris adaptats a cada necessitat i condició. El Departament de Sostenibilitat i Medi Ambient del Consell ha anunciat recentment que aquesta ruta incorporarà, a més, una nova opció que connectarà la Trapa i ses Basses i, per tant, completarà l’etapa que s’inicia, o acaba, al Port d’Andratx.

Ajudes econòmiques

La conservació de tot aquest conjunt de valors no és precisament una tasca senzilla. Els elements patrimonials, com les marjades, que atreuen milers de visitants d’arreu del món, o les oliveres milenàries són el fruit de segles d’inversió de temps i recursos per part dels habitants de la Serra. Recentment, la tempesta Juliette, amb una imponent nevada, va provocar una trencadissa de milers d’arbres, esbaldregaments de murs i greus afectacions a camins. Els propietaris de les finques de la Serra han hagut de fer i fan un enorme esforç per sobreposar-se a adversitats com aquestes, i per aquest motiu el Consell de Mallorca ha posat en marxa una línia extraordinària de fins a 1,5 milions d’euros per a particulars, que juntament amb les convocatòries ordinàries sumen més de 3,7 milions, la inversió més alta feta per a la preservació dels valors de la Serra. De fet, una de les línies de feina per part del Consell és el suport a la recuperació de paret seca, un dels elements més emblemàtics i singulars d’aquesta zona, que suposa, a més, la conservació no ja d’un element, sinó, el que és més important, d’un ofici d’alta especialització i requeriments tècnics.

Reptes de futur

La convivència entre l’activitat econòmica, la conservació de la natura i el paisatge i la tradició són un dels grans èxits de la serra de Tramuntana, però precisament aquest és també un dels grans reptes, perquè sense equilibri resulta impossible garantir el futur. I no falten desafiaments.Veïns de la Serra denuncien sovint curses il·legals de vehicles a tota velocitat, o alguns propietaris es troben amb fems llençats per algun excursionista. Són fets aïllats, però les entitats ecologistes han insistit més d’una vegada que és important invertir més recursos públics en la gestió i conservació d’un medi tan especial i delicat a la vegada. També entitats de propietaris com Tramuntana XXI han demanat més suport a les activitats del sector primari muntanyenc, per la seva contribució a la diversificació econòmica i per les especials condicions on es du a terme.

A més, l’innegable atractiu de la Serra ha resultat històricament un reclam per als nord-europeus, que han comprat propietats de tot tipus. Els darrers anys, s’han adquirit grans possessions, però també cases i pisos als pobles més emblemàtics. Això ha provocat un increment de preus que alguns batles ja han lamentat per la dificultat d’accés a l’habitatge que tot plegat provoca entre el jovent.

Són les complicacions pròpies d’un lloc viu, on hom pot trobar una experiència gastronòmica autèntica i de qualitat, una posta de sol única o la possibilitat d’ascendir fins al sostre de Mallorca i gaudir del paisatge. Residents, visitants, entitats, empreses i Administració pública estan cridats a millorar allò que ja és una realitat, un model de relació amb el territori més respectuós i ple de futur.