Els parcs naturals del litoral superen a l’estiu la seva capacitat de càrrega

PalmaEls parcs naturals de les Illes, especialment els de litoral, sofreixen durant l’estiu una allau de visitants que supera la capacitat de càrrega d’aquestes zones protegides, segons denuncien els grups ecologistes i es reconeix des del mateix Govern, que tracta d’impulsar mesures per evitar que la massificació afecti la faura i la flora d’aquests espais.

A les Illes Balears, actualment hi set parcs naturals: l’Albufera de Mallorca, Mondragó, la península de Llevant, el Trenc i la Dragonera, a Mallorca; l’Albufera del Grau a Menorca, i les Salines, a Eivissa i Formentera. A més, hi ha el parc nacional maritimoterrestre de l’arxipèlag de Cabrera i el paratge natural de la serra de Tramuntana.

“Els parcs sofreixen, igual que la resta de les Illes, una pressió humana molt gran”, explica el director general d’Espais Naturals, Miquel Mir. “Les fotografies de Mondragó, el Trenc i la Dragonera són utilitzades per les empreses turístiques per promocionar les Illes i això provoca un efecte crida important”.

Per presevar els valors naturals d’aquestes zones, el Govern disposa d’un equip de 135 persones que gestiona aquests parcs, a part del personal que hi fa tasques de suport. Mir destaca que aquests anys s’hi han incorporat unes 40 persones, que realitzen les feines de vigilància i conservació.

Segons el GOB, la gestió dels parcs és complicada perquè durant l’estiu són visitats per persones que no estan interessades a descobrir-ne els valors.

“El que s’ha de fer és preparar aquestes àrees per no patir massa amb aquesta pressió i evitar que l’afluència massiva de turistes no molesti els visitants que realment volen conèixer el parc natural”, explica el responsable d’Àrees Naturals del GOB, Toni Muñoz, qui destaca, per exemple, que els visistants de la Dragonera que es desplacen per fer algun tipus d’observació de la flora i la fauna de l’illa es veuen alterats per l’arribada de barques amb 200 passatgers.

Segons Muñoz, és necessari definir de manera més clara els límits de càrrega d’aquests espais amb eines científiques, “ja que tot i que sabem que se superen clarament durant l’estiu, no tenim indicadors que ens ajudin a saber en quina mesura es fa”. Segons els ecologistes, el Trenc, les Salines, Mondragó i l’Albufera del Grau, atès que tenen platges de fàcil accés, són els més visitats.

El cas de Mondragó

Un dels parcs amb més pressió humana és el de Mondragó, com reconeix el seu director, Tomàs Bosch, que calcula que alguns dies d’estiu s’hi reben entre 6.000 i 8.000 persones, que acudeixen a alguna de les seves tres cales: l’Amarador, les Fonts de n’Alis o el caló dels Burgit. També s’arriben a ajuntar 50 barques a les aigües del parc. “Aquest any hem posat en marxa un servei d’informació per als usuaris per conscienciar-los que estan en una àrea natural de gran valor, però es difícil arribar a la quantitat de gent que ens visita”, comenta el director d’aquesta àrea.

Al parc s’hi han habilitat dos aparcaments, que sumen unes 400 places, encara que durant la temporada són insuficients per fer front a l’allau de gent que hi arriba. Dels 63.000 vehicles que es comptabilitzaren el 2014 per la concessionària dels aparcaments, es va passar als 92.000 de l’any passat. Pel centre de visitants hi passen prop de 20.000 persones a l’any, però Bosch explica que a l’estiu aquesta xifra es supera en tres o quatre dies.

Aquest gran nombre de visitants provoca problemes sobretot de fems, ja que bona part dels visitants no saben que estan en un parc natural i tenen comportaments poc respectuosos amb l’entorn: deixen restes o aparquen en zones on no està permès, com els camins d’accés o urbanitzacions properes.

La manca d’aparcament també ha provocat problemes a la zona de Favàritx, que és part del parc natural de l’Albufera del Grau. L’estacionament incontrolat a la carretera que du al far ha provocat danys a l’entorn, fet que ha obligat el Govern i el Consell de Menorca a regular el trànsit a la zona, establint un sistema d’autobusos des de Maó i prohibint l’accés en el tram del final del camí. És una mesura provisional fins que s’habiliti l’aparcament de 200 places que està previst en el pla d’ordenació del parc.