De les nàutiques a les Dr. Martens: una història que comença pels peus

BarcelonaEn plena era de les sneakers, les sabates clàssiques tradicionalment masculines continuen resistint amb dignitat. D'acord que han deixat de ser hegemòniques per anar a treballar, però el cert és que quan arriben certes situacions menys informals, tornen a sortir a relluir. Però ¿saps quins models són els que tots hem tingut alguna vegada? Sovint es desconeix el nom i origen del disseny que portem als peus, encara que la majoria fa gairebé un segle que es troben al mercat. Aquestes són algunes de les sabates més habituals i clàssiques que millor han resistit el pas del temps.

No és gens estrany que les nàutiques, històricament, s'hagin associat a la classe alta, ja que és el calçat estrella en esports de navegació. Encara que els primers models es remunten a finals del segle XIX, les nàutiques, tal com les coneixem avui, daten del 1935, i van ser inventades per Paul Sperry, un empresari nord-americà aficionat a la vela. Preocupat per les contínues relliscades que patia mentre era al vaixell, va solucionar el problema amb unes sabates amb la sola engominada i plena d'estries per trobar estabilitat. Actualment, són unes de les sabates més utilitzades del món, gràcies a la seva versatilitat, que les fa ser adequades per a tota mena d'ambient i estació de l'any, ja que la nàutica a l'estiu és un dels clàssics de la temporada. Són sabates baixes, discretes, fetes de cuir, lona o ant a la base i goma a la sola, cosa que els aporta l'efecte antirelliscada. A diferència de la majoria de les sabates, sovint es porten sense mitjons.

Explica la llegenda que en plena època mod, a principis dels anys seixanta, els Beatles van quedar-se amb la boca oberta davant d'un aparador de Covent Garden, a Londres. Era perquè acabaven de descobrir les chelsea, les botes amb elàstic lateral i tendència a sumar una mica de taló que encara avui són una de les sabates més portades del món. El seu naixement es remunta al segle XIX i a una reina, Victòria d'Anglaterra, que va demanar a J. Sparkes Hall –mite de la sabata i col·laborador directe de la monarca– que li creés unes botes fàcils de posar i treure, sense cordons, per poder muntar a cavall. Les botes anirien evolucionant fins a arribar als cinquanta, quan el barri de Chelsea es va posar de moda i tota la bohèmia de l'època hi feia parada, sempre engalanada amb aquest model, d'aquí que es quedés el nom de les botes chelsea. Icona pop indiscutible: és la bota de la Velvet Underground, dels Rolling Stones, del revival mod, del garatge...

Possiblement són les sabates que més veiem als carrers d'avui dia. Model absolutament universal, les desert són un model concret d'una marca, Clarks, que va fer fortuna amb aquest disseny, que encara comercialitza avui amb èxit. Considerada com la sabata casual per excel·lència, va ser dissenyada per Nathan Clark el 1949 i es va inspirar en un model que portaven els oficials britànics que havien passat pel Caire, d'aquí la referència del desert del nom del model. Encara que a primera vista no va ser un calçat que triomfés al seu país, el seu desembarcament als Estats Units va ser una revolució que es va anar estenent per tot el món. Només 10 anys després de començar a comercialitzar-se, ja estava estès per tot arreu.

Encara que avui dia unes Dr. Martens valguin entre 160 i 200 euros, en el seu origen van ser unes sabates pensades i comercialitzades exclusivament per a la classe obrera britànica. Es van començar a produir el 1960, en una minúscula fàbrica de Northamptonshire, i el seu caràcter popular, és a dir, que fos molt barata, resistent i duradora, va provocar que es fes famosa ràpidament. Per fi els obrers podien permetre's tenir unes sabates de qualitat i de cop absolutament tothom les portava. No és casualitat que Pete Townshend, dels Who, les comencés a lluir als seus directes i es fes absolutament transversal. I d'aquí, és clar, a la subcultura skinhead, rudeboy i punk i a ser una sabata molt habitual. Als anys noranta va tenir cert revivalisme (les va portar Kurt Cobain) que s'ha mantingut fins avui. Una sabata dura, resistent, sòbria i que queda bé amb gairebé tot.

Si hi ha unes botes associades a un moment i una música concreta són les botes Timberland, conegudes popularment com a yellow boots i de la música rap dels anys noranta. Però abans d'arribar aquí, Timberland, una marca bastant associada a la classe alta, va haver d'inventar-les. Ens hem de remuntar al 1973, quan Sydney Swartz, fill del creador de la marca Abington Shoe Company, va crear les primeres botes resistents a l'aigua del mercat. Pell de qualitat, sola de goma i uns acabats perfectes van fer que les botes fossin una gran troballa. El 1978 aquella marca passaria a dir-se Timberland. Les botes grogues són el producte estrella de la marca, amb un disseny que no ha canviat gens des que va sortir al mercat. L'obsessió dels rapers per tenir productes de luxe va popularitzar-les per tot arreu als anys noranta. Rihanna, Kanye West, o els Wu-Tang Clan han estat alguns dels famosos que les han lluït.

Disseny de punta afilada que recorda el calçat medieval, ja que està inspirat en les polaines, les sabates que utilitzaven els nobles francesos del segle XV. Segueixen l'estil Oxford, és a dir, amb cordons i cert taló i que quan passa a la bota té el mateix estil que una chelsea. Es van fer especialment populars durant els anys seixanta, amb l'auge del rock, però també a finals dels setanta amb el punk. Gràcies a les diverses variacions dels models, han aconseguit continuar estant de moda, ja que amb els seus complements, com les abilles, han estat molt utilitzades en l'estètica gòtica. Actualment, és una sabata que ha traspassat la subcultura per passar a ser casual i absolutament transversal.

Un clàssic. Una sabata que té l'origen en sabates dures i rudimentàries dels camps d'Escòcia i Irlanda, que és d'on agafen el nom. De fet, brogue és una paraula en gaèlic i també es fa servir per denominar l'acció de perforar, molt adequat si tenim en compte que són unes sabates que l'evolució ha fet que s'hagin ornamentat a partir de petits foradets. Les brogues més comunes són de cuir i sabates casuals, encara que sembla que es van idear per treballar al camp. Durant molt de temps va ser un calçat considerat massa informal per portar en situacions de cert protocol, tot i que avui dia s'ha girat la truita completament.