Ara que es constata la necessitat d’invertir en Salut

PalmaEls aplaudiments diaris, a les 20 h, al personal sanitari ha estat el reconeixement d’una societat que, en el context de pandèmia, ha vist que la salut és clau. La Conselleria de Salut, per fer front a la crisi del coronavirus, ha reforçat les plantilles amb la contractació de 688 sanitaris -més del 80% dels quals han estat destinats a l’àmbit hospitalari. També s’han sumat a Atenció Primària, a partir del primer de juny, 150 professionals, la majoria infermeres per fer detecció precoç de casos de coronavirus i de contactes estrets. Queda lluny del que passava el 2013, en néixer aquest diari, quan les Balears foren la tercera comunitat que més retallà en personal sanitari, un 13,66%, segons dades de la Fundació Funcas i el Ministeri de Sanitat. En els quatre anys de la legislatura de José Ramón Bauzá, uns 1.350 professionals varen desaparèixer del sistema de salut de les Illes. En aquesta època també es retirà la targeta sanitària a uns 26.000 migrants, que fou retornada pel Govern d’esquerres. Un any abans, Bauzá havia arribat a anunciar el tancament de dos hospitals: el General i el Joan March, tot i que després ho rectificà. Actualment, no només s’han optimitzat les places hospitalàries, també s’han medicalitzat hotels per a personal sanitari i serveis essencials a les diferents illes, com també per a casos lleus de covid-19 a l’hotel Melià Palma Bay.

Fa set anys eren les retallades en drets, no les malalties, l’origen del perill. Una de les situacions més dramàtiques derivades de decisions polítiques fou la mort d’Alpha Pam, relacionada directament amb el Reial Decret 16/2012, que suposà la negació de l’atenció sanitària a persones migrades. La seva mort provocà que el gerent de l’Hospital d’Inca fos destituït i obrí investigacions judicials arxivades pel Jutjat d’Instrucció d’Inca i tornades a obrir per l’Audiència Provincial dues vegades. El cas està pendent de judici. Metges del Món denunciava que hi havia més persones que havien patit complicacions de salut per l’exclusió als migrants. La pèrdua de qualitat en l’atenció sanitària afectà també els 190.000 pensionistes, que varen veure que molts dels medicaments deixaven de ser gratuïts i s’establia un sistema de copagament que funcionà amb l’entrada en vigor del Reial Decret 16/2012, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut. Una sostenibilitat insostenible per a molta gent gran amb pensions de misèria.

Manca de sanitaris

María José Sastre, presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres de les Illes Balears (Coiba), reconeix que “s’ha fet una gran feina de recuperació de drets. Ara som davant una gran oportunitat per millorar el sistema sanitari de les Balears, sobretot enfortint l’Atenció Primària”. Destaca que s’ha augmentat el pressupost que es destina a Sanitat. El 2013, l’any que més baixà, el pressupost era de 1.200 milions i ara frega els 1.700. Sobre aquest tema, el portaveu del Sindicat Mèdic de les Illes Balears, Miquel Lázaro, admet els beneficis de l’augment dels doblers que es dediquen a la sanitat balear, però lamenta que sigui només el 6,5% del PIB. “Hauria de créixer dos punts més, perquè no estam als nivells previs a la crisi econòmica”, diu. Lázaro apunta que a França la sanitat representa el 9% del PIB i a Alemanya el 10%.

La presidenta del Coiba insisteix en la necessitat de destinar més recursos a Atenció Primària. Diu que, tot i que el seu pes va augmentar la legislatura passada un 5%, fins a arribar al 20% del pressupost total, continua representant una xifra massa baixa en relació amb el conjunt de la despesa sanitària. El portaveu de Simebal coincideix amb el Coiba i afirma que hauria d’arribar al 25%. Cal assenyalar que el 80% restant del pressupost sanitari es dedica als hospitals i a les despeses farmacèutiques.

Sense tenir clar com evolucionarà el covid-19 i què es decidirà fer amb el nou personal, Lázaro no deixa d’insistir que un dels principals problemes a resoldre és el dèficit de metges. “A Atenció Primària ens en falten entre 250 i 300”. Simebal ha traslladat a la Conselleria de Salut un document amb estratègies de captació i fidelització de metges. “El 2021 hauria de quedar només un 8% sense plaça consolidada”, opina Lázaro. També la manca d’infermeres és un dels punts febles del sistema de salut illenc. Les Balears continuen a la coa, amb un 5,3 -abans era el 4,8- d’infermeres per cada 1.000 habitants. María José Sastre recorda que Espanya -amb un 5,7- té la xifra més baixa d’Europa i està lluny del 8,8 que recomana l’OCDE. Tenir poc personal sanitari és especialment greu amb l’augment de població flotant que provoca el turisme.

Segons Lázaro, els darrers set anys han estat plens de “llums i ombres”. “Tenim un parc hospitalari amb un portaavions, que és Son Espases, i hospitals que s’han consolidat, però alguns ja necessiten rehabilitació, com és el cas del de Manacor, que ja ha quedat obsolet”. Un tema clau de futur per ell és cobrir les necessitats d’assistència sociosanitària, que serà possible amb la posada en marxa del nou Son Dureta, que “hauria de donar resposta a un dels reptes pendents més importants al qual s’ha de fer front: la cronicitat”, segons apunta la presidenta del Coiba. És un problema que afecta sobretot el col·lectiu més vulnerable al covid-19: la gent gran.