Andrés Fajngold: "Tinc la necessitat de parlar també en català, ja soc d'aquí"

BarcelonaL'humorista argentí Andrés Fajngold (Buenos Aires, 1980), establert a Barcelona des de fa dinou anys, actuarà al festival Cruïlla Comèdia el dimecres 13 al Molino. Després d'haver-hi fet una ronda de còmics l'any passat en català, aquesta edició hi presenta el seu xou, Grosso modo, al qual ha anat incorporant porcions de català. El còmic, que es va estrenar televisivament al Zona Franca, viu un moment d'esclat de popularitat.

Què et va motivar a canviar de llengua? 

— De fet, no he canviat: he afegit una llengua més a les que ja feia servir. Vaig començar en castellà per una qüestió natural, després va començar a desenvolupar-se el circuit en anglès i m’hi vaig afegir fent-ho en anglès. I jo diria que fa cinc o sis anys que es va enfortir el circuit català. Vaig començar a anar a L’altre Mic, que crec que va ser el primer micro obert de Barcelona en català, i vaig pensar "Per què no? Si fa tants anys que visc aquí, és molt fàcil". Des del primer dia va ser una cosa natural, com fer-ho en castellà.

El monòleg Grosso modo està transitant al català? 

— Jo no era massa conscient de quin percentatge hi havia de català i castellà fins que fa unes setmanes vaig fer la meva hora a Madrid i vaig sentir la necessitat de parlar també en català, va ser curiós. Sense adonar-me’n, ja soc d’aquí, també. Tot i que parlo bé el català, encara tinc una fluïdesa superior en castellà, però tinc la necessitat de parlar en les dues llengües.

Quina és la reacció del públic?

— En general, sempre he sentit que el públic té una consideració especial amb la gent que no parlem català com a llengua materna. L’exemple és Míchel, l’entrenador del Girona: la sensació és que hi ha un agraïment. Després, quan s’acostumen a sentir-te en català, ja et jutgen pel que fas. 

No et trobes el típic perepunyetes?

— No m’hi he trobat, no. Jo aprofito per aprendre català mentre el parlo i la gent m’acompanya en aquest procés. Quan tinc problemes, no tinc pudor en parar-me i preguntar "està ben dit?" Moltes vegades, aquestes situacions obren portes per a la comèdia. La comèdia està composta d’errors. 

La teva biografia diu: “Humorista argentí”. Canviar de llengua, et canvia d’alguna manera la identitat o l’humor?

— No. Em sento orgullós de dir que soc argentí, però, després de tants anys vivint aquí, també em sento una mica català. Tinc una filla i un fill catalans, i tinc amics amb els quals parlo català, la meva identitat es va enriquint. I per a mi és un orgull fer-ho en català, és un sentiment molt bonic.

Has viscut la consolidació de l’escena catalana de stand-up, també a l’audiovisual. De fet, el català t’ha portat al Zona Franca i ara a l’Està passant, oi? 

— Soc conscient que parlar català i fer comèdia en català m’ha possibilitat treballar en català a la televisió, però la primera vegada que vaig pujar a un escenari a fer comèdia en català, honestament, no tenia cap intenció de fons, no estava pensant que m’obriria portes ni em donaria pasta. Jo he anat a rebuf dels còmics locals que són els impulsors de l’escena en català. Si no, potser no hauria començat a fer-ho en català. He de dir que tinc una mica de conflicte entre el català i el castellà, perquè com que cada vegada em coneix més gent per la tele, en català a l’Està passant i en castellà a El consultorio de Berto, tinc una mica de confusió sobre què s’espera de mi, quin idioma. Jo vull complaure tothom i també complaure’m a mi, vull sentir-me còmode amb el que faig, i ara mateix, si soc honest, sento que visc en la barreja. Esclar, això és més possible aquí que a Madrid.