Nedar amb taurons

EscriptoraQuè hi ha de tu al mar? Què hi veus? T’hi llences i trobes al teu davant un tauró. Què hi ha de tu al tauró? Nedes i neda. Si el treus de l’aigua, mor. Si t’obliga a quedar-te a l’aigua, mors. Nedes i neda. Sou vius i estimeu la vida. Existiu al mateix temps, al mateix lloc. Fins on arriba un lloc?

Teniu espai per ser qui sou. Teniu un cor que batega i uns ulls que miren. Avanceu, conscients que no esteu sols. Sentiu la pulsió de l’existència. Si no us reconeguéssiu, seríeu un perill l’un per a l’altre. Si no entenguéssiu que esteu fets de la mateixa matèria que conforma l’Univers, tot. Si no us acceptéssiu, us atacaríeu. Si poséssiu l’accent en les vostres diferències, us mataríeu. Heu tingut la temptació de tenir por, però heu dominat la ment; heu canviat la inèrcia i decidiu projectar acceptació. Així, desapareix l’amenaça. Parleu idiomes diferents. Només poden servir els gestos. Les accions. No envair-vos, no utilitzar la força, no tancar-vos les sortides, no aïllar-vos, no apartar l’altre d’aquells amb qui compartiu llenguatge. La mirada del tauró et fa real i tu fas real el tauró amb la teva mirada. Us feu conscients dels vostres límits. On són els límits?

T’allunyes del tauró o ell s’allunya de tu. Us allunyeu. Ha passat el moment de la trobada. Esteu tots dos sans i estalvis. Hi ha una felicitat indescriptible en no haver estat atacat, en no haver atacat. És la comprensió, la constatació del miracle. L’autèntica naturalesa de l’harmonia.

Què hi ha de tu al món? Què hi veus? T’hi llences i trobes al teu davant un ésser humà que et sembla diferent. Viu i vius. Tots dos estimeu la vida. No cal precipitar-se. És millor que et preguntis: què hi ha de tu en l’altre?, què hi veus? I així, com amb els taurons, quan us allunyeu celebraràs l’instant de la trobada.