El negoci de congelar òvuls es duplica a Mallorca (i du al límit l’edat de ser mare)
Les principals clíniques de fertilitat de l’illa ja atenen el doble de dones per preservació ovàrica que fa tres anys, tot i que no aconsegueixen arribar a les més joves
Palma“És com una assegurança de la llar. Si et passa alguna cosa, hi pots recórrer. Et fa estar més tranquil·la”, diu sobre la decisió de congelar òvuls –a 39 anys– una de les dones que han explicat el seu testimoni a l’ARABalears i que prefereix identificar-se només amb les seves inicials, A. B. El símil amb una assegurança concentra moltes de les implicacions que té aquest negoci, que a Mallorca s’ha duplicat en tres anys, segons les principals clíniques de fertilitat de l’illa: l’IVI(Instituto Valenciano de Infertilidad)i l’Instituto de Fertilidad de Mallorca. La mercantilització de la maternitat, la falsa percepció de tenir totes les opcions a l’abast –i no haver de renunciar a res– o permetre que la feina condicioni encara més el fet de tenir fills són algunes consideracions socials i psicològiques que fan les expertes consultades sobre la preservació ovàrica.
Embarassada a 40 anys
Esperança Nadal no estava segura si volia tenir fills i va fer la congelació als 36
La doctora Clara Colomé és ginecòloga i directora de la clínica que l’IVI té a Mallorca. La professional assegura que ara un 12% de les pacients que arriben al centre ho fan per un tractament de preservació ovàrica, una xifra que el 2020 era del 6%. En termes absoluts, prop de 150 dones varen fer una reserva el 2022 i l’acumulat històric ja s’acosta a les 600. Si bé aquest augment del doble s’ha percebut a la resta de l’Estat, la metgessa assegura que a les Balears “la tendència va començar abans”. La situació amb la parella o a la feina, la manca d’estabilitat econòmica i l’accés a l’habitatge són alguns dels factors que Colomé considera que han propiciat aquest increment. La ginecòloga es mostra satisfeta perquè “hi ha més conscienciació”, però lamenta que “encara costa arribar a les més joves”. “Tota la vida hem parlat d’anticoncepció, i no és només això: cal fer una planificació familiar”, indica. Si la mitjana d’edat fa tres anys estava en poc més de 36 anys, actualment és un poc inferior a 35. En conjunt, el perfil de la majoria de les pacients és de dones sense parella i espanyoles, encara que comencen a tenir casos d’estrangeres.
Una de les pacients de Colomé és Esperança Nadal, que –a 40 anys– ha quedat embarassada d’un dels òvuls que va congelar quan en tenia 36. Infermera de professió, Nadal conta que va decidir fer-ho perquè la seva parella “no estava segur si volia tenir fills” i ella, en canvi, “tenia clar que sí, ni que fos tota sola”. Amb el temps, s’hi varen decidir i varen intentar-ho de manera natural, però no va funcionar, de manera que va recórrer a la reserva ovàrica, per la qual havia pagat prop de 3.000 euros. Com que “tot va anar bé a la primera”, la dona es considera “una privilegiada”. I les xifres li donen la raó. Segons les estadístiques aportades per Colomé, “la probabilitat de tenir un nadó, per 15 òvuls congelats amb més de 35 anys, és del 38%”. No obstant això, la seva clínica ha arribat a congelar òvuls de dones de 45 anys.
El perfil d’Esperança Nadal també ha començat a abundar a la consulta que la psicòloga Susana Ivorra té a Palma, especialitzada en relacions de parella. “Això de voler postergar la maternitat i assegurar-se que els embrions tinguin la seva càrrega genètica és molt recent, no n’havia tingut tants de casos al mateix temps”, apunta Ivorra, que hi fa algunes consideracions. “Encara existeix la pressió social de ser mare i no ens volem tancar cap porta. Volem tenir totes les opcions obertes, però una decisió implica una renúncia. I ens han venut que podem no renunciar a res. Això genera molta ansietat, perquè quan tries un camí has d’aprendre a viure amb aquella decisió i les conseqüències. En canvi, mentre tinguis totes opcions disponibles, estaràs revalorant la decisió constantment”, adverteix la psicòloga.
D’altra banda, denuncia que, no obstant que “els problemes de fertilitat són de cada vegada més comuns, es continua veient com si fossis menys dona per no quedar-te embarassada de manera natural”, per la qual cosa moltes encara ho duen en silenci. Per les expectatives que generen aquests procediments, recorda que convé que vagin acompanyats de suport psicològic. “Si el procés no culmina amb un bebè, emocionalment les dones acaben tocades i molt frustrades”, sobretot quan “hi han invertit tants esforços i doblers”. Amb tot, argumenta, aquest negoci suposa una “mercantilització de la maternitat” i ha fet que –amb tanta varietat de procediments, com la donació d’òvuls o d’esperma– deixi de ser una cosa primitiva”. “A més, s’han creat necessitats. Les clíniques fan campanyes gratuïtes per mesurar-te la reserva ovàrica i que quan diguin si en tens poca o no, decideixis”, afegeix.
Onze òvuls de 39 anys
A. B. va congelar 11 dels 22 òvuls que li varen extreure, però no té clar si els usarà
Tot i que la taxa d’embaràs disminueix dràsticament amb el pas del temps, les clíniques posen la menopausa com a topall per congelar òvuls i cobren el mateix preu independentment de l’edat. Cal tenir en compte que, mentre que la donació d’òvuls només està permesa fins a 35 anys, en el cas de la preservació aquesta edat és només una recomanació. “Les dones naixem amb tots els òvuls que tindrem durant la vida –que són un milió per ovari– i cada mes en posam en marxa un nombre determinat. Però els òvuls són una de les cèl·lules que envelleixen abans, de manera que a partir dels 35 començam a tenir els de menys qualitat i a partir dels 50, ja no funcionen”, explica la doctora Colomé.
No obstant això, A. B. –de 41 anys– es va plantejar congelar òvuls amb 37 perquè volia “allargar la possibilitat de ser mare” i “triar el moment que volgués, no quan toca biològicament”. Però per la pandèmia i motius personals no va poder fer-ho fins a tenir-ne 39. “Jo vaig dir al metge que era molt tard, però ell em va contestar que seria millor que fossin òvuls de 39 anys que de 42”, relata la dona, que encara no té clar si serà mare. “Tots els terapeutes m’han dit que en realitat és perquè no vull tenir fills, però jo pens que sí. És complicat”, reconeix. A. B . Diu que tampoc passaria res si al final no els tingués, però que “estaria un temps aixafada, perquè suposa perdre l’experiència de ser mare” i ella es descriu com “una persona a qui li agrada experimentar tot el que pot”.
La seva història també és diferent de la majoria dels casos. A. B. va congelar 11 dels 22 òvuls que li varen poder extreure estant al límit dels 40 anys, quan les probabilitats de quedar embarassada davallen al 5% perquè el cos ja s’està preparant per a la menopausa. Sigui com sigui, per a ella la inversió va valer la pena, sobretot perquè li va permetre afluixar la pressió social que sentia en aquest sentit. “Les teves amigues, una cosina gran: tothom té fills i et demanen que tu per quan, que ets la gran i encara no en tens”, denuncia. Malgrat que té parella –“és una situació complicada”, diu–, confessa que sent “un instint de fer aquest projecte tota sola”, però que no s’hi atreveix perquè “la societat encara no està gaire preparada i la gent et diu que ets boja, que és una feinada”.
Precisament, la directora de l’Observatori Social de les Illes Balears, Maria Antònia Carbonero, vincula l’auge de la congelació d’òvuls amb “l’elevada ocupació de les dones que hi ha a les Illes i la seva mobilitat, però també amb la taxa de divorcis de la comunitat autònoma i la inestabilitat de les relacions”. En conseqüència, les dones “es plantegen iniciatives individuals quant a la maternitat”, fet que demostra que “no és que no es vulguin tenir fills, sinó que hi ha gent que ho vol fer, però té dificultats”.
37 anys i dos per decidir
Marta Terrasa es troba a l’equador dels cinc anys d’emmagatzematge gratuït
La periodista Marta Terrasa és molt crítica davant la responsabilitat que la societat atribueix a l’hora de tenir fills i, encara més, a les recomanacions de congelar els òvuls abans dels 35. Ella, que es troba a l’equador dels cinc anys d’emmagatzematge gratuït que ofereix la clínica, insisteix que s’ho va poder permetre a 33 anys perquè feia un any que tenia una feina estable i va gastar tots els estalvis per pagar els 4.500 euros en dos terminis”.Fins aleshores, denuncia, no s’havia pogut plantejar la maternitat –ni pagar per ajornar-la amb aquest procediment– perquè “com has de criar ningú, guanyant 1.030 euros i pagant 480 euros de lloguer d’una habitació”. Terrassa reconeix que això és “un pegat dins el mateix sistema: com que quan se suposa que és l’edat per quedar-te embarassada no pots, pagues un poc més per aquest caramel, que és com una assegurança mental”.
Davant l’angoixa d’aquest compte enrere, la coordinadora de la Unitat de Reproducció de Son Espases i directora mèdica de l’Institut de Fertilitat de Mallorca, Ana Belén Castel, posa el sentit comú per davant. “Si una al·lota jove té una reserva ovàrica normal, no importa que es congeli els òvuls”, afirma la doctora. També recorda que “està bé que en les revisions mèdiques es demani si volen ser mares i, a través d’una ecografia, informar de la reserva ovàrica, per si cal una preservació al voltant dels 30”. “A més –conclou Castel–, mai se sap: a 20 anys pot no tenir clar si vol fills i que a 28 ja en tingui. Tampoc ens hem d’obsessionar”.