El negoci de les deportacions: Barceló i Iberia signen un contracte de deu milions d’euros per repatriar migrants

PalmaEl Grup Barceló i Iberia s’embutxacaran un màxim de 9,9 milions d’euros nets en el proper any i mig en vols per deportar migrants arribats a l’estat espanyol en situació irregular. Dues de les seves firmes –les aerolínies Evelop, de Barceló, i Air Nostrum, d’Iberia– es presentaren com a Unió Temporal d’Empreses (UTE) a l’oferta del Ministeri de l’Interior per contractar serveis de transport aeri per traslladar estrangers fora de les línies regulars o convencionals, és a dir, de vols de repatriació sota custòdia policial. El govern espanyol li va adjudicar la licitació dia 15 d’abril, però el contracte –que té una durada de 18 mesos– no es va formalitzar fins dia 9 de juny amb els detalls de l’acord.

D’aquesta manera, Evelop i Air Nostrum recuperen la gestió dels vols de deportació, que varen perdre en la convocatòria del 2019 en favor d’Air Europa, amb qui han alternat el monopoli d’aquest negoci. En l’anterior adjudicació –el 2016–, les aerolínies del Grup Barceló i Iberia varen guanyar el concurs unides en una UTE que també aglutinava Orbest, una altra marca que forma part del Grup Barceló i que ara és l’homòloga d’Evelop a Portugal. Aleshores varen signar un contracte de 10,8 milions d’euros amb el qual varen desbancar Air Europa, qui havia proporcionat aquest servei els darrers anys.

El contracte d’enguany–signat pel secretari d’Estat de Seguretat, Rafel Pérez, i el gerent de la UTE, Alberto José Herrero– estableix que el Ministeri pagarà les aerolínies a mes vençut, és a dir, parcialment. Això obliga tant Evelop com Air Nostrum a detallar els serveis proporcionats, que s’hauran d’ajustar als preus establerts per l’acord entre les dues parts. Els barems es divideixen en quatre preus unitaris per hora de vol depenent de les places. El govern espanyol pagarà a 6.800 euros l’hora de vol quan aquests tinguin fins a 75 places, a 7.300 euros quan tinguin de 76 a 120 places, a 11.400 euros de 121 a 200 places i a 15.000 euros quan el vol sigui de més de 200 places. A més, preveu suplements per a vols de posicionament, que es fan servir per traslladar l’aeronau a un punt per fer un altre trajecte des d’allà. En el cas dels vols de posicionament a la Península i les Balears, el complement oscil·la entre els 5.000 euros –fins a les 75 places– i els 13.500 euros –quan són més de 200 places.

Sense CIE

Tot això, si la pandèmia ho permet. D’ençà que va esclatar el covid-19 i es varen començar a tancar fronteres s’han paralitzat les deportacions, almenys des de les Balears, segons fonts de la Policia Nacional. Abans de la crisi del coronavirus, les persones migrants que arribaven en situació irregular a les Illes eren ateses per la Policia Nacional, que els obria un expedient de devolució per enviar-les a un Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Península, atès que a l’Arxipèlag no n’hi ha cap. En aquests casos, la Policia feia servir els vols contractats pel Ministeri per traslladar els estrangers a un CIE, habitualment de Barcelona o València, on podien restar un màxim de 40 dies abans d’executar l’ordre d’expulsió, és a dir, de deportació.

Però aquesta maquinària encara està paralitzada per la pandèmia i són les ONG, principalment la Creu Roja, les que es fan càrrec d’aquestes persones. La responsable del Programa d’Acollida de l’entitat a les Balears, Sara López, explica que el maig es va obrir el primer Centre d’Acollida, Emergència i Derivació (CAED) de les Illes, a Palma. Amb 44 places, aquest centre pretén donar resposta a l’onada de pasteres que varen rebre les Balears l’any passat, amb 1.452 persones en total, i que aquest 2021 podria empatar. Fins fa només una setmana, a l’Arxipèlag ja han arribat 46 d’aquestes embarcacions amb 688 migrants a bord.

Tot d’una que Salvament Marítim els intercepta, reben “atenció primària, sobretot de la Conselleria de Salut, per fer-los una PCR i en cas que donin positiu en covid-19 se’ls envia a un hotel pont perquè facin quarantena”, assenyala López. A continuació, la Policia Nacional pren les seves dades i –després d’obrir l’expedient de devolució i deixar-los en llibertat– “si ho necessiten, sol·liciten al Ministeri de Migracions la derivació a una ONG”. D’aquesta manera, entren dins el circuit de la Creu Roja. La coordinadora del Programa d’Acollida puntualitza que el CAED de Palma vol donar una resposta immediata a aquestes persones, que hi poden quedar un màxim d’un mes. Després, poden passar a algun centre de llarga estada, ja sigui a les Illes o a la Península, on tenen l’opció de continuar dins el programa de la Creu Roja. En aquest cas, l’ONG és qui s’encarrega del trasllat en vaixell gràcies a un conveni amb el govern espanyol, que els atorga una subvenció per sufragar les despeses. 

El periple que han de fer aquestes persones en arribar a territori espanyol i la celeritat de tot el procés fa que els seus familiars ho tinguin difícil per rastrejar-los. “Hi ha persones que ha vingut i que han mort pel camí o que han desaparegut i no se sap on són”, lamenta el membre de la Comissió de Drets Humans del Col·legi d’Advocats de les Illes Balears (ICAIB), Jaime Bueno. Tant ell com el coordinador de l’associació Refugees Welcome, Carlos Martín, reclamen a la Delegació del govern espanyol a les Illes un registre acurat tant de les persones que han arribat com de les que no ho han aconseguit. “Serviria per conèixer el conjunt d’incidències de desaparicions marítimes sense resoldre”, matisa Bueno.