El negoci de les escoles d’estiu: “N’hi ha que cobren 200 euros i se’n gasten 30”

PalmaLes vacances escolars han començat i, amb elles, una realitat que preocupa alguns i beneficia altres: les escoles d’estiu són de les poques opcions que tenen les famílies que no poden conciliar. En aquest context, hi ha empreses que fan bona feina i ofereixen una alternativa d’oci de qualitat a preu raonable. Però n’hi ha d’altres que entenen les escoles d’estiu com llars d’infants amb les quals volen aconseguir el màxim benefici possible. “Hi ha escoles que costen al voltant de 200 euros mensuals, però en reinverteixen només 30 i se’n queden 170”. “Els nins no tenen ni pilotes per jugar”, explica Margalida (nom fictici), una jove que ha treballat durant els darrers quatre anys a diferents escoles d’Exitim, Lúdic i Esports 85. Ara bé, la gerent d’Exitim, Maribel Vila, discrepa amb els que acusen les escoles d’estiu d’invertir poc. “Nosaltres ens gastam una doblerada descomunal en material”, diu.

Pel que fa a les tarifes, la majoria de les escoles d’estiu, deixant de banda aquelles amb preus que les fan inaccessibles per a la majoria de les famílies, es mouen en una franja semblant. Per exemple, a l’escola d’estiu de Son Angelats (Sóller) l’empresa Sa Llosa Petita demana 188 euros mensuals per la jornada de 9 h a 14 h, mentre que, per la seva activitat a Can Pastilla, Exitim en cobra entre 210 i 235, en funció del perfil de l’infant. A tot això s’hi ha de sumar el menjador. Aquest servei no l’utilitzen tots els usuaris, però les tarifes no són barates i suposen una càrrega més per a les famílies. Per exemple, per menjar tot el mes de juliol a Can Pastilla, Exitim demana 170 euros; per dinar a l’escola de Campos, Lúdic cobra a les famílies 136,50 euros. Al Coll d’en Rabassa, Espiral demana 7,5 euros al dia (uns 170 euros al mes). Aquests doblers inclouen tant la tarifa de l’empresa de càtering (la major part de l’import) com el cost dels monitors que vigilen.

L’estiu a les escoles

Espiral és una entitat amb una trajectòria positiva en el sector social i gestiona quatre escoles d’estiu. De fet, segons les diverses fonts consultades, és l’empresa del sector amb més mentalitat social. La responsable del servei Obert Estiu del Coll i del Molinar, Carmen Martínez, assegura que Espiral no té com a prioritat la maximització de beneficis, “sinó el benestar dels infants”. A l’escola d’estiu del CEIP Coll d’en Rabassa cada nin paga 73 euros per setmana (68 si són socis de l’Associació de Famílies), uns imports semblants al d’altres empreses. “Les nostres escoles sempre tenen una intenció socioeducativa continuista amb la línia que té el CEIP durant el curs, sense perdre de vista que és a l’estiu”. “Feim activitats lúdiques, cooperatives i que treballen valors”, assenyala Martínez.

La precarització dels treballadors de l’oci educatiu i de l’animació sociocultural és una realitat. “Actualment, un monitor cobra aproximadament 750 euros nets per una jornada de 9 h a 14 h, pràcticament el mínim que es pot pagar per llei”, assenyala Catalina, una treballadora social de 36 anys que fa 19 anys que està vinculada al món del lleure. Les males praxis empresarials també fan que dinàmiques com l’escola matinera o les hores d’horabaixa de vegades es paguen en negre “per evitar cotitzar pels treballadors”, denuncia.

En el cas d’Espiral, explica Martínez, els monitors cobren segons el conveni d’acció social i perceben prop de 1.100 euros mensuals. “És habitual que a finals d’estiu ens arribin monitors que venen d’altres escoles”. “Arriben traumatitzats i amb moltes preguntes per assegurar-se que tot funciona millor que d’allà on venen i que amb nosaltres estaran millor”, exposa. Per altra banda, els sous dels treballadors d’Exitim es regeixen pel conveni col·lectiu d’oci educatiu i animació sociocultural. Per una jornada de 7.30 h a 14 h perceben 1.116 euros bruts i 93 en concepte de vacances. Si fan de 9 h a 14 h, n’ingressen 859 i 71, respectivament. Els treballadors que més cobren són els que fan set hores diàries, que reben poc més de 1.200 euros i 100 més per vacances.

La perspectiva de les famílies i dels infants és essencial. Alicia Ortega va dur els seus fills a escoles d’estiu anys enrere, però ja no. “La meva filla em va dir que s’hi avorria i la vaig desapuntar”, recorda. Una altra mare assegura que va deixar de dur el seu fill a un centre de Palma quan aquest li va dir que se’ls havia punxat una pilota de futbol i que havien passat 15 dies i no l’havien reposada, malgrat que els pares pagaven més de 200 euros mensuals. “Jugaven amb una bolla gegant de paper d’alumini”, lamenta. Una altra mare consultada té un fill amb autisme. El va apuntar a una escola d’estiu de Palma i va deixar de dur-l’hi perquè no estava ben atès. “Hi havia un monitor per a dos infants amb autisme, i el pobre, un jove de 17 anys sense experiència, anava de bòlit”. “Tampoc s’esforçaven a intentar que el meu nin, que quasi no parla, s’integràs en les activitats”, diu.

En aquest context, en què l’interès de maximitzar els beneficis de vegades xoca amb el benestar dels menors, Martínez demana apostar per les escoles d’estiu amb una proposta pedagògica de qualitat “que protegeixi els drets dels alumnes, que a cops s’obliden”. “Hem de tenir present que en molts casos són infants que passen la major part de l’any dins una escola, sense quasi veure els seus pares, i tot en una etapa emocional en la qual no tenen eines per gestionar-ho correctament”, lamenta. El Govern ha plantejat, com a proposta estrella de la futura llei de conciliació, obrir les escoles durant l’estiu. “És un primer pas, però s’ha de posar el focus en els infants, i no només en el dret a conciliar dels pares. Garantir el benestar dels menors és un deure de tota la societat”, sentencia Martínez.